fer

Potser volíeu: -fer, FER, fèr, fér

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb)

Oriental:	/ˈfe/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈfe/
	valencià /ˈfeɾ/, /ˈfe/

• Rimes: -e(ɾ)
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu)

Oriental:	/ˈfer/
Occidental:	nord-occidental /ˈfe/, /ˈfɛ/
	valencià /ˈfeɾ/

• Rimes: -eɾ
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb ferir) /ˈfer/
• Homòfons: fe, fé
• Etimologia: [Verb] Del català antic far~faire, del llatí vulgar *faere, de facere, segle XI.
• Etimologia: [Adjectiu] Del llatí ferus ‎(‘salvatge, ferotge’), segle XIV. Per l’ús pirinenc en locucions d’animals i plantes, compareu amb el basc basa.

Verb

fer ¹ trans., pron., intr., impers. ‎(pronominal fer-se)

1. formar, construir

   Faré un vaixell.

2. Portar a terme una acció.

   Feien ganyotes.

3. En una narració de fets, emprat per a expressar el que ha dit algú.

   —No —féu ell.

4. fingir, simular

   Fer-se el mort.

5. (impersonal) Expressar la qualitat o les condicions del temps atmosfèric.

   Fer calor, fer mal dia…

6. (impersonal) Expressar el temps transcorregut.

   Fa tres dies, demà farà dos anys…

7. (comodí) Amb un pronom, expressar un altre verb implícit o que hom no el vol repetir.

   Quan menjava xocolata, ho feia d’amagat.

Conjugació

En els sentits impersonals és defectiu en tercera persona.

Segona conjugació irregular

Formes no personals	Notes
	simples	compostes
infinitiu	fer	haver fet
gerundi	fent	havent fet
participi	fet, feta, fets, fetes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	faig	fas	fa	fem	feu	fan
faç						val, bal, alg
			feim	feis		bal
imperfet	feia	feies	feia	fèiem	fèieu	feien
			féiem	féieu		val
passat simple	fiu	feres	feu	férem	féreu	feren
		fe				bal
futur	faré	faràs	farà	farem	fareu	faran
condicional	faria	faries	faria	faríem	faríeu	farien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	faci	facis	faci	fem	feu	facin
faça	faces	faça			facen
			facem	faceu		bal, alg
imperfet	fes	fessis	fes	féssim	féssiu	fessin
	fesses		féssem	fésseu	fessen
fera	feres	fera	férem	féreu	feren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	fes	faci	fem	feu	facin
–		faça			facen
–	fe		facem	feis		bal

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	feva	feves	feva	févem	féveu	feven	n-occ, alg
condicional	fariva	farives	fariva	farívem	faríveu	fariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	facés		facés
facessi		facessi				alg
	facessis		facéssim	facéssiu	facessin
fessa			féssom	féssou		n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... fet
			havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... fer
	vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... fet
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... fet
vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
	vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... fet
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... fet
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... fer
vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... fet
haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... fet
	haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... fet
vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: faig, fa, fem

Sinònims

• Verbs comodí col·loquials: fotre, fúmer, cardar, barrufar

Derivats

• contrafer
• desfer
• estrafer
• fer-ho
• fer-s'ho
• fer un capmàs
• fet
• perfer
• preufet
• quefer
• refer
• si fa no fa
• si fa o no fa

Compostos i expressions

• fer bitlles
• fer d'alguna cosa = tenir una professió determinada
• fer el beneit
• fer el fet
• fer el llit
• fer el savi
• fer i desfer
• fer la barba = afaitar, raure, la barba
• fer la bassa = netejar la bassa.
• fer les cartes
• fer l'adormit
• fer l'empegueït
• fer l'escandall = determinar el cost aproximat de quelcom
• fer plat
• fer-se amb algú = tenir relació
• fer-se sa coa (balear)
• fer sol, vent... = haver-hi un determinat fenomen atmosfèric
• ja l'hem feta, com En Parreta (mallorquí)
• ja l'hem feta, com Na Beta (menorquí)
• no fer ni deixar fer
• pensat i fet
• què hi farem?
• què s'hi farà?
• no en faràs altra
• no fa ni fot
• no fa ni fila
• no tenir un «fes-te enllà» amb ningú
• saber fer de tot, fora cals d'olla (mallorquí)

Traduccions

Portar a terme una acció

• Alemany: machen ^(de)
• Anglès: do ^(en), make ^(en)
• Àrab: يصنع ^(ar)
• Asturià: facer ^(ast)
• Basc: egin ^(eu)
• Castellà: hacer ^(es), dar ^(es)
• Eslovac: robiť ^(sk)
• Esperanto: fari ^(eo)
• Finès: valmistaa ^(fi)
• Francès: faire ^(fr)
• Friülà: fâ ^(fur)
• Gallec: facer ^(gl)
• Grec: κάνω ^(el) ‎(kano)
• Italià: fare ^(it)
• Llatí: facere ^(la)
• Llengua de signes catalana: FER ^(csc)
• Occità: far ^(oc), har ^(oc) (gascó), hèr ^(oc) (gascó pirinenc)
• Polonès: robić ^(pl), zrobić ^(pl)
• Portuguès: fazer ^(pt)
• Retoromànic: far ^(rm)
• Romanès: face ^(ro)
• Romaní: kerel ^(rom)
• Rus: делать ^(ru) ‎(delat)
• Sard: fàchere ^(sc)
• Sicilià: fari ^(scn)
• Suec: göra ^(sv)
• Txec: dělat ^(cs)

Verb comodí

• Anglès: get ^(en)
• Aragonès: fer ^(an)
• Castellà: hacer ^(es)
• Francès: faire ^(fr)

Adjectiu

fer ² m. ‎(femení fera, plural masculí fers, plural femení feres)

1. Salvatge, no domesticat.

Notes

• Tradicionalment era pronunciar amb erra muda. L’ús popular només es conserva en el nord-occidental septentrional, especialment pallarès. En la resta és d’ús literari i pronunciat com un cultisme.

Derivats

• ànec fer
• cabra fera
• cuca fera
• feram
• feredat
• feresa
• ferejar
• gat fer
• porc fer
• trumfa fera

Relacionats

• feral
• ferest
• feréstec
• feroç
• ferum

Traduccions

Salvatge, no domesticat

• Anglès: fierce ^(en), wild ^(en)
• Castellà: fiero ^(es)
• Francès: féroce ^(fr)

Verb

fer ³

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ferir.
2. (balear, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ferir.
3. (balear, alguerès) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ferir.

Variants

• fér

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: fre

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

• Etimologia: Verb: del llatí facere. Adjectiu: del llatí feru.

Verb

fer

1. fer

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	fer
gerundi	fent
faent
participi	fet
feyt
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	faç	fas	fa	faem	faets	fan
fac			fem	fayts
fai				feyts
fau				feys
				faeu
				feu
imperfet	fasia	fasies	fasia	fasíem	fasíets	fasien
fahia	fahies	fahia	fahíem	fahíets	fahien
faya	fayes	faya	fàyem	fàyets	fayen
fehia	fehies	fehia	fehíem	fehíets	fehien
feya	feyes	feya	fèyem	fèyets	feyen
fia	fies	fia	fíem	fíets	fien
				fasíeu
				fahíeu
				fàyeu
				fehíeu
				fèyeu
				fíeu
passat simple	fiu	fahist	fed	faem	faés	faeren
fi	fist	fech	fem	fes	feren
	faeres	fe	faérem	faérets
	feres	feu	férem	faéreu
	fes			férets
				féreu
futur	faray	faràs	farà	farem	farets	faran
faré				fareu
condicional	faria	faries	faria	faríem	faríets	farien
				faríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	faça	faces	faça	façam	façats	fecen
faga	fagues	faga	facem	façau	faguen
			fagam	fagats
				fagau
				facets
				faceu
imperfet	fasés	fasesses	fasés	faséssem	faséssets	fasessen
facés	facesses	facés	facéssem	facéssets	facessen
faés	faesses	faés	faéssem	faéssets	faessen
fes	fesses	fes	féssem	féssets	fessen
faera	faeres	faera	faérem	faérets	faeren
fera	feres	fera	férem	férets	feren
				fasésseu
				facésseu
				faésseu
				fésseu
				faéreu
				féreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	fes	faça	façam	faets	fecen
–	fe	faga	facem	fayts	faguen
–			fagam	feyts
–				feys
–				faeu
–				feu

Variants

• far, faire

Adjectiu

fer

1. fer

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Francès

• Pronúncia ^(AFI): /fɛʁ/ àudio (du fer) ^ⓘ

Nom

fer m. ‎(plural fers)

1. ferro

Relacionats

Taula periòdica  en francès

1 H   2 He 3 Li 4 Be   5 B 6 C 7 N 8 O 9 F 10 Ne 11 Na 12 Mg   13 Al 14 Si 15 P 16 S 17 Cl 18 Ar 19 K 20 Ca 21 Sc 22 Ti 23 V 24 Cr 25 Mn 26 Fe 27 Co 28 Ni 29 Cu 30 Zn 31 Ga 32 Ge 33 As 34 Se 35 Br 36 Kr 37 Rb 38 Sr 39 Y 40 Zr 41 Nb 42 Mo 43 Tc 44 Ru 45 Rh 46 Pd 47 Ag 48 Cd 49 In 50 Sn 51 Sb 52 Te 53 I 54 Xe 55 Cs 56 Ba * 72 Hf 73 Ta 74 W 75 Re 76 Os 77 Ir 78 Pt 79 Au 80 Hg 81 Tl 82 Pb 83 Bi 84 Po 85 At 86 Rn 87 Fr 88 Ra ** 104 Rf 105 Db 106 Sg 107 Bh 108 Hs 109 Mt 110 Ds 111 Rg 112 Cn 113 Nh 114 Fl 115 Mc 116 Lv 117 Ts 118 Og   * 57 La 58 Ce 59 Pr 60 Nd 61 Pm 62 Sm 63 Eu 64 Gd 65 Tb 66 Dy 67 Ho 68 Er 69 Tm 70 Yb 71 Lu ** 89 Ac 90 Th 91 Pa 92 U 93 Np 94 Pu 95 Am 96 Cm 97 Bk 98 Cf 99 Es 100 Fm 101 Md 102 No 103 Lr