brome

Potser volíeu: bromé, bròme

Català

Verb

brome

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bromar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bromar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bromar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb bromar.

Variants

• [1] bromo, bromi, brom
• [2] bromi
• [3] bromi
• [4] bromi

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·me (2)
• Anagrames: borem, obrem, ombre, orbem, robem, rombe

Francès

• Pronúncia ^(AFI): /bʁom/

Nom

brome m. ‎(plural bromes)

1. brom

Relacionats

Taula periòdica  en francès

1 H   2 He 3 Li 4 Be   5 B 6 C 7 N 8 O 9 F 10 Ne 11 Na 12 Mg   13 Al 14 Si 15 P 16 S 17 Cl 18 Ar 19 K 20 Ca 21 Sc 22 Ti 23 V 24 Cr 25 Mn 26 Fe 27 Co 28 Ni 29 Cu 30 Zn 31 Ga 32 Ge 33 As 34 Se 35 Br 36 Kr 37 Rb 38 Sr 39 Y 40 Zr 41 Nb 42 Mo 43 Tc 44 Ru 45 Rh 46 Pd 47 Ag 48 Cd 49 In 50 Sn 51 Sb 52 Te 53 I 54 Xe 55 Cs 56 Ba * 72 Hf 73 Ta 74 W 75 Re 76 Os 77 Ir 78 Pt 79 Au 80 Hg 81 Tl 82 Pb 83 Bi 84 Po 85 At 86 Rn 87 Fr 88 Ra ** 104 Rf 105 Db 106 Sg 107 Bh 108 Hs 109 Mt 110 Ds 111 Rg 112 Cn 113 Nh 114 Fl 115 Mc 116 Lv 117 Ts 118 Og   * 57 La 58 Ce 59 Pr 60 Nd 61 Pm 62 Sm 63 Eu 64 Gd 65 Tb 66 Dy 67 Ho 68 Er 69 Tm 70 Yb 71 Lu ** 89 Ac 90 Th 91 Pa 92 U 93 Np 94 Pu 95 Am 96 Cm 97 Bk 98 Cf 99 Es 100 Fm 101 Md 102 No 103 Lr

Romanès

Nom

brome

1. vocatiu singular de brom