Verdun (Nou Barris)
 |
Aquest article tracta sobre el barri de Verdum de Barcelona. Vegeu-ne altres significats a «Verdum (ocell)». |
| |||
| Tipus | barri administratiu de Barcelona i barri  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | batalla de Verdun | ||
| Lloc | |||
| |||
| Estat | Espanya | ||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||
| Província | província de Barcelona | ||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||
| Comarca | Barcelonès | ||
| Municipi | Barcelona | ||
| Districte | Nou Barris | ||
| Població humana | |||
| Població | 12.865 (2021) (54.282,7 hab./km²) | ||
| Gentilici | verdumenc, -a | ||
| Geografia | |||
| Superfície | 23,7 ha | ||
Verdum, o oficialment Verdun,[1] és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona. Amb forma de triangle, està delimitat pels carrers Artesania, Via Júlia i Via Favència/Ronda de Dalt.
Història
[modifica]La zona que ocupa actualment el barri té el seu origen en l'annexió de Sant Andreu del Palomar a Barcelona durant el segle xviii, quan la zona era boscosa i després passà a ser zona de cultius.[2]
Amb la urbanització a tombant del segle xx, l'ajuntament va aprovar el 1919 el nom del passeig de Verdum, en commemoració de la batalla de Verdun de la Primera Guerra Mundial, on hi van participar molts voluntaris catalans. Tanmateix, documents trobats al Centre Cultural Els Propis, van demostrar que inicialment el veïnat l'anomenava i escrivia Verdum, tot i que amb el franquisme es va normalitzar Verdun. El maig de 2026 es va iniciar una enquesta sobre recuperar la denominació popular inicial de Verdum.[2]
Dues grans promocions d'edificis van donar origen al barri: els Habitatges del Governador, construïts entre 1952 i 1955, de baixa qualitat i només 20 metres quadrats cada un, i el polígon de l'Obra Sindical del Hogar, entitat promotora que també va edificar el barri de la Trinitat Nova.[3]
Molts d'aquests habitatges van ser reconstruïts posteriorment, en un esforç de l'Ajuntament per rehabilitar el barri.[3] Va obrir-se la plaça de Joan Riera, es va construir un aparcament subterrani a la plaça de Francesc Layret, es va remodelar la plaça Verdum i alguns carrers es convertiren en zona de vianants, com els de Joaquim Valls i de Casals i Cuberó.[3]
El primer espai del barri és al voltant de la placeta de Charlot, i el segon té com a eix la plaça del Verdum, en referència a l'ocell anomenat així.[3] La denominació Verdun que s'ha donat al barri prové de la ciutat on va haver-hi la històrica batalla de Verdun de la primera guerra mundial, i va ser la que l'any 1919 va aprovar l'Ajuntament en donar el nom al passeig de Verdun.[3]
Entre el 8 de maig i el 3 de juliol de 2026 es va fer un procés participatiu sobre el nom del barri, on la forma tradicional amb 'm' (Verdum) va obtenir prop del 80% dels vots, deixant així l'antiga forma amb 'n' (Verdun).[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Amb 'n' o amb 'm'? Barcelona crida als veïns a decidir el nom oficial d'un dels seus barris». Tot Barcelona, 08-05-2026. [Consulta: 9 maig 2026].
- 1 2 «Amb 'n' o amb 'm'? Barcelona crida als veïns a decidir el nom oficial d'un dels seus barris». Tot Barcelona, 08-05-2026. [Consulta: 9 maig 2026].
- 1 2 3 4 5 «Nou Barris. El districte i els seus barris. Verdun. Història de Verdun», Ajuntament de Barcelona; i Mapa a «Nou Barris. El districte i els seus barris», Ajuntament de Barcelona. [Enllaços actualitzats el 10-02-2021].
- ↑ «Verdum s’imposa en la consulta veïnal sobre el nom del barri barceloní» (en català). Vilaweb, 24 juliol 2026. [Consulta: 24 juliol 2026].
Vegeu també
[modifica]
