Barri

Festes de barri

Un barri és tota subdivisió amb identitat pròpia d'una ciutat, vila o poble. El seu origen pot ser una decisió administrativa (podent equivaler o no a un districte), una parròquia, una iniciativa urbanística (per exemple el conjunt d'edificis que una empresa construeix per als obrers d'una de les seves fàbriques), factors històrics o, simplement, el sentit comú de pertinença dels seus habitants basat en la proximitat o història, moltes vegades reforçat per l'antagonisme amb el barri veí.

Als Països Catalans sovint la identitat del barri, a banda de factors històrics, de comerç o altres, ve reforçada per les festes de barri i per l'acció de les associacions de veïns que el dinamitzen. N'és cas paradigmàtic el de Gràcia, a Barcelona, però hi ha molts altres llocs on el paper dels ajuntaments ha restat subjecte a subvencionar el que el veïnat ha organitzat. El paper d'aquestes associacions i entitats sovint ha permès teixir veritables xarxes de suport i donar resposta a les necessitats sorgides de temes urbanístics, d'envelliment de la població, etc.

Les ciutats i els seus barris no són solament una suma d'edificis, sinó sobretot un conjunt de relacions socials desenvolupades pels seus habitants. Les ciutats i els seus barris es caracteritzen per una àmplia varietat de grups socials i estils de vida. Una estructura urbana representa un conjunt urbà que adquireix un ordre formal, de manera que la mateixa no està lligada a un fenomen aleatori, sinó a una intervenció dominada i entesa com a tal. L'estructura urbana és al conjunt urbà el que la composició arquitectònica és per a un edifici. Aquest concepte és comú tant a l'arquitectura com als conjunts urbans. La principal propietat de la composició és que transforma un conjunt possiblement dispers en un tot coherent, resolent les contradiccions que sorgeixen quan els requisits i condicions del projecte són nombrosos. Les formes espacials i les composicions urbanes es construeixen al llarg del temps, més llarg que el de la composició arquitectònica.

Origen

Els primers assentaments urbans van tenir el seu origen al quart mil·lenni a. C. en el marge dels rius Tigris, Eufrates i Nil; i també a la vall de l'Indus. Amb l'expansió de les civilitzacions a l'Europa mediterrània, van sorgir les ciutats gregues i romanes, que es caracteritzaven per la major concentració de la població. En l'Edat mitjana van florir les urbs àrabs, en tant que en les àrees d'influència cristianes els diferents barris es van formar, al principi, al voltant de castells o esglésies, que proveïen protecció davant el pillatge. Quan es van desenvolupar els poders seculars, que atorgaven seguretat per si mateixos, es van diversificar les barriades. D'aquesta manera, els barris més rics van créixer en forma de «bastida», amb un entramat de carrers i edificis ortogonal —model exportat a l'Amèrica colonial—. La posterior Revolució Industrial en el segle segle xviii va augmentar de manera exponencial els habitants dels nuclis industrials, la qual cosa va concentrar als nous obrers en assentaments sense planificació urbanística i construïts ràpidament. La tendència continua des de llavors, en detriment de les poblacions rurals.

En altres parts del món, com Àsia, les grans ciutats van seguir des de principis del segle segle xx el que després seria conegut com a Nou urbanisme. Aquest tipus d'urbanisme consisteix en la gran densitat, els edificis compactes i l'ús intensiu de transport públic. Alguns exemple són Hong Kong, Tòquio o Tel Aviv, que van prendre exemples dels barris de metròpolis occidentals però seguint un teixit més orgànic, allunyant-se de la distribució totalment ortogonal. D'aquesta manera, les barriades solen formar districtes que presenten un corredor principal. Aquest model urbà se centra en principalment en el desenvolupament del barri cèntric de la ciutat.

Barris

Antic plànol de Barcelona (1859), on es distingeix la ciutat vella, actualment els barris del Raval i Gòtic, l'Eixample i es poden intuir els aleshores municipis de Sants i Gràcia, actualment barris de la ciutat.

• Barris d'Alacant
• Barris d'Alcoi
• Barris de Badalona
• Districtes i barris de Barcelona
• Barris de Lleida
• Barris de Palma
• Districtes i barris de Terrassa
• Districtes i barris de València

Altre significats en diferents llengües

A Euskadi, la paraula auzo (barriada, pedania, veïnatge), sovint traduït com a districte o barri, és una entitat de població adscrita a un municipi (udal). També s'utilitza per a referir-se als barris urbans, coincidint amb la definició catalana de "barri".

Localismes a Amèrica

A Llatinoamèrica es poden trobar barris tancats, àrees residencials envoltades per murs o barreres que compten amb vigilància constant. El seu objectiu és protegir als habitants i evitar que individus desconeguts puguin ingressar, i solen estar motivats per l'alta delinqüència, inestabilitat o violència. Malgrat que no estan dirigits a grups socioeconòmics concrets, aquestes zones són comunament poblades per famílies de classe mitjana-alta, que solen buscar relacionar-se amb persones de la seva mateixa baula social o bé una major seguretat ciutadana. Pel fet que es troben en àrees suburbanes, on s'allotgen també els barris més desfavorits, el contrast social s'acreix.

México

A Mèxic, als barris de les ciutats se'ls denomina colònies; la Ciutat de Mèxic, en particular, està dividida, administrativament, en delegacions que, al seu torn, se subdivideixen en colònies, però algunes colònies molt antigues continuen dient-se barri, fins i tot oficialment: Barri de Sant Diego, Barri de Sant Mateu Churubusco, Barri de Sant Lluc, Barri de Santa Catarina. La majoria utilitza el nom de colònia com les reconegudes, Colònia de la Vall, Colònia Roma, Colònia Polanco, Colònia Nàpols, Colònia San José Insurgents, etcètera. En alguns estats de Mèxic, com Yucatán —així com en zones pobres de Cuba—, també se'ls denomina repartiments.

Veneçuela

A Veneçuela es denomina barrio a les zones deprimides de les ciutats que manquen de serveis bàsics i de construcció d'habitatges precaris; el mateix tipus d'àrea urbana que al Brasil es denomina favela.

La Boca, és un dels 48 barris oficials de Buenos Aires.

Argentina

En la República Argentina, barri és el nom que se li dona a l'entitat en la qual es divideixen diferents seccions d'una ciutat. Per exemple, la Ciutat de Buenos Aires, està dividida en 48 barris, que es troben distribuïts en 15 comunes; mentre que la ciutat Santa Fe està dividida en 127 barris, repartits en 8 districtes.«rioba», en vesre) al centre de la ciutat.

Rètol del barri Denver Harbor a Houston (Texas, els Estats Units).

En les lletres del tango a l'Argentina se sol oposar al barri (o "rioba", en vesre, al revés) enfront del centre de la ciutat. El barri representa els valors de la decència i la tradició enfront dels perills que tanca la «modernitat» encarnada en el centre. El barri és l'escenari dels partits de futbol, del primer cigarret i de la primera núvia.

Estats Units

Als Estats Units s'ha adoptat la veu castellana barrio per designar els barris de les ciutats estatunidenques habitats predominantment per hispans. En particular, East Harlem, dit igualment El Barrio, és un barri de Nova York de més de 100.000 habitants situat al nord-est de l'illa de Manhattan.

Referències

Viccionari