Jonas Vingegaard
| |||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (da) Jonas Vingegaard Rasmussen  10 desembre 1996 (29 anys)Hillerslev (Dinamarca) | ||||||||||||||||||||
| Residència | Glyngøre | ||||||||||||||||||||
| Formació | EUC Nordvest (2013–) ISI Idrætsefterskole (2012–2013) escola primària de Tingstrup (2010–2012) escola primària de Hillerslev (–2010) | ||||||||||||||||||||
| Alçada | 175 cm | ||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||
| Ocupació | ciclista | ||||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Dinamarca | ||||||||||||||||||||
| Esport | ciclisme de carretera | ||||||||||||||||||||
| Disciplina esportiva | ciclisme de carretera | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||||||||
| 4 juliol 2026 | Tour de França de 2026 ../... 25+ |
||||||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||||||
| Cònjuge | Trine Marie Hansen | ||||||||||||||||||||
| Parella | Trine Marie Hansen (2018–) | ||||||||||||||||||||
| Parents | Rosa Kildahl, sogra | ||||||||||||||||||||
| Premis | |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| Lloc web | jonasvingegaard.dk | ||||||||||||||||||||
    |
Jonas Vingegaard (Hillerslev, 10 de desembre de 1996), és un ciclista danès professional des del 2016 que, actualment, corre al Team Visma-Lease a Bike. L'estiu de 2022 va aconseguir la seva victòria més important: la classificació general del Tour de França, un fet que va repetir l'estiu del 2023. També ha guanyat la Volta a Espanya de 2025.
Trajectòria
[modifica]Vingegaard va començar la seva carrera esportiva el maig de 2016 a l'equip continental danès ColoQuick. En la seva primera temporada, va aconseguir una segona posició a la Volta a la Xina I, una cursa de categoria UCI 2.1. El 2018 encara era amateur i compaginava el ciclisme amb la feina en una fàbrica de processament de peix.[1]
El 2019 va fitxar pel Team Jumbo Visma i va aconseguir la seva primera victòria en la categoria UCI WorldTour, la sisena etapa del Tour de Polònia. La temporada següent va debutar en una de les tres Grans Voltes, fent de gregari de Primož Roglič a la Volta a Espanya.
El 2021 començà a despuntar. Va imposar-se a la cinquena etapa de l'UAE Tour i a dues etapes de la Setmana Internacional de Coppi i Bartali, on també va aconseguir la victòria a la classificació general. A més, va quedar segon de la Volta al País Basc, darrere del seu company Primož Roglič. Però el que el va catapultar fou la segona posició al Tour de França,[2] competició on partia de gregari de Roglič; però en la qual va haver d'assumir el lideratge del seu equip quan l'eslovè va patir una caiguda i es va haver de retirar.
L'inici de la temporada 2022 fou modest, amb tot just una victòria a la Drôme Classic i una etapa al Criterium de a Dauphiné, prova on va quedar segon de la general. Això no va privar-lo d'esclatar definitivament durant el Tour de França, competició que va guanyar amb més de tres minuts de marge sobre el segon classificat, el bicampió Tadej Pogačar. A més del triomf final, també va aconseguir dues victòries d'etapa. La primera, a l'onzena etapa, li va permetre vestir per primer cop el mallot groc de líder de la prova,[1] classificació que va refermar amb una altra victòria a la divuitena etapa, que, a més, li va reportar ser el guanyador del premi de la muntanya.
Vingegaard també va començar el 2023 molt fort, imposant-se a les 3 etapes disputades de l'O Gran Camiño, la general i la classificació de la muntanya.[3] Posteriorment, va disputar la París-Niça, on va quedar tercer a la general i va guanyar una contrarellotge per equips;[4] i l'Itzulia, on es va imposar a la general, a la classificació de la regularitat i a tres etapes,[5] abans de fer una aturada en la competició per a preparar el Tour de França. Quan va tornar a competir, a principis de juny, es va imposar amb molta superioritat a la Dauphiné, on també va aconseguir dues etapes.[6] Ja al Tour de França, va vestir el mallot groc des de la sisena etapa i es va imposar en la contrarellotge individual, traient més d'un minut i mig a Tadej Pogačar, el segon classificat.[7] L'endemà, va tornar a fer una exhibició en l'etapa reina i va consolidar la seva victòria, aconseguint una diferència de més de set minuts sobre Pogačar a la general.[8]
Palmarès
[modifica]- 2018
- Vencedor d'una etapa al Giro de la Vall d'Aosta
- 2019
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Polònia
- 2021
1r a la Setmana Internacional de Coppi i Bartali i vencedor de 2 etapes- Vencedor d'una etapa a l'UAE Tour
- 2n de la general i
guanyador de la classificació dels joves a la Volta al País Basc
- 2022
- 1r a La Drôme Classic
- 2n de la general i vencedor d'una etapa al Critèrium del Dauphiné
- 1r al Tour de França. Vencedor de dues etapes i del premi de la muntanya
- 2n de la general i vencedor de dues etapes al Tour de Croàcia
- 2n a la Tirrena-Adriàtica
- 2023
- 1r a l'O Gran Camiño i vencedor de 3 etapes
- 1r a la Volta al País Basc i vencedor de 3 etapes
- 1r al Critèrium del Dauphiné i vencedor de 2 etapes
- 1r al Tour de França i vencedor d'una etapa
- Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya
- 2024
- 1r a l'O Gran Camiño i vencedor de 3 etapes
- 1r a la Tirrena-Adriàtica i vencedor de 2 etapes
- Vencedor d'una etapa al Tour de França de 2024
- 1r a la Volta a Polònia
- 2025
- 1r a la Volta a l'Algarve i vencedor d'una etapa
1r a la Volta a Espanya i vencedor de tres etapes
- 2026
1r al Giro d'Itàlia i vencedor de cinc etapes- 1r a la París-Niça,
guanyador de la classificació per punts, 
guanyador de la classificació de la muntanya i vencedor de dues etapes 
1r a la Volta a Catalunya i vencedor de dues etapes
Posició a la classificació general a les grans voltes
[modifica]| Cursa | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | 2025 | 2026 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Giro d'Itàlia | — | — | — | — | — | — | 1.º [a] | |
| Tour de França | — | 2.º | 1.º [b] | 1.º [c] | 2.º [c] | 2.º | Ab. | |
| Volta a Espanya | 46è | — | — | 2.º [d] | — | 1.º [e] | ||
 | Camp. Dinamarca ruta | 31.º | — | — | — | — | — | — |
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- 1 2 Padilla, Toni. «Jonas Vingegaard incendia el Tour pispant-li el liderat a Pogacar». Diari Ara, 13-07-2022. [Consulta: 21 juliol 2022].
- ↑ «Pogacar, camí d'una llegenda». Segre, 19-07-2021. [Consulta: 21 juliol 2022].
- ↑ «Jonas Vingegaard asusta con su dominio aplastante en O Gran Camiño» (en castellà), 26-02-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ López-Egea, Sergi. «París-Niça: Vingegaard, Pogacar i el nou estil de contrarellotge per equips, espectaculars». SuperDeporte.com, 07-03-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ esport3. «El totpoderós Vingegaard torna a exhibir-se i s'emporta la primera Itzulia», 08-04-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ «Vingegaard guanya la Dauphiné. - 12 juny 2023». L'esportiu de Catalunya, 12 juny 2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «Jonas Vingegaard guanya la CRI i encarrila el seu segon Tour». L'esportiu de Catalunya, 18 juliol 2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ «Pogacar s'enfonsa i Vingegaard sentencia el Tour». Ara.cat, 19-07-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
Enllaços externs
[modifica]- Resultats a sitiodeciclismo.net
- Resultats a cyclebase.nl
- Resultats a museociclismo.it
- Jonas Vingegaard a ProCyclingStats
1933 Vicente Trueba • 1934 René Vietto • 1935 Félicien Vervaecke • 1936 Julián Berrendero • 1937 Félicien Vervaecke • 1398 Gino Bartali • 1939 Sylvère Maes • 1947 Pierre Brambilla • 1948 Gino Bartali • 1949 Fausto Coppi • 1950 Louison Bobet • 1951 Raphaël Géminiani • 1952 Fausto Coppi • 1953 Jesús Loroño • 1954 Federico Bahamontes • 1955–1956 Charly Gaul • 1957 Gastone Nencini • 1958–1959 Federico Bahamontes • 1960–1961 Imerio Massignan • 1962–1964 Federico Bahamontes • 1965–1967 Julio Jiménez • 1968 Aurelio González • 1969–1970 Eddy Merckx • 1971–1972 Lucien Van Impe • 1973 Pedro Torres • 1974 Domingo Perurena • 1975 Lucien Van Impe • 1976 Giancarlo Bellini • 1977 Lucien Van Impe • 1978 Mariano Martínez • 1979 Giovanni Battaglin • 1980 Raymond Martin • 1981 Lucien Van Impe • 1982 Bernard Vallet • 1983 Lucien Van Impe • 1984 Robert Millar • 1985 Luis Herrera • 1986 Bernard Hinault • 1987 Luis Herrera 1988 Steven Rooks • 1989 Gert-Jan Theunisse • 1990 Thierry Claveyrolat • 1991–1992 Claudio Chiappucci • 1993 Tony Rominger • 1994–1997 Richard Virenque • 1998 Christophe Rinero • 1999 Richard Virenque • 2000 Santiago Botero • 2001–2002 Laurent Jalabert • 2003–2004 Richard Virenque • 2005–2006 Michael Rasmussen • 2007 Mauricio Soler • 2008 Carlos Sastre • 2009 |
 Guanyadors del Giro d'Itàlia | ||
|---|---|---|
| ||
| ||
| ||
| ||
| ||
| ||
|
 Guanyadors de la Volta a Espanya | ||
|---|---|---|
| ||
| ||
| ||
| ||
| ||
|
 Guanyadors de la Volta a Catalunya | ||
|---|---|---|
| ||
| ||
| ||
| ||
| ||
| ||
|
Guanyadors de la Bicicleta d'or |
|---|
1992: Miguel Induráin • 1993: Miguel Induráin • 1994: Tony Rominger • 1995: Laurent Jalabert • 1996: Johan Museeuw • 1997: Jan Ullrich • 1998: Marco Pantani • 1999: |
Lance Armstrong aconseguí el premi cinc vegades però se li retiraren pel cas de dopatge. |
Categories:
- Persones vives
- Persones del municipi de Thisted
- Guanyadors d'etapa al Tour de França danesos
- Portadors del mallot groc del Tour de França danesos
- Guanyadors d'etapa a la Volta a Espanya danesos
- Naixements del 1996
- Guanyadors del Tour de França
- Guanyadors de la Volta a Espanya
- Guanyadors d'etapa a la Volta a Catalunya
- Guanyadors de la Volta a Catalunya
- Guanyadors d'etapa a les Tres Grans Voltes
- Guanyadors de les tres grans voltes
- Guanyadors d'etapa al Giro d'Itàlia danesos