Jean Stablinski

Medaller
Ciclisme
Campionat del Món

Jean Stablinski
	(1963)
Biografia
Naixement	21 maig 1932 ; Thun-Saint-Amand (França)
Mort	22 juliol 2007 (75 anys); Lilla (França)
Sepultura	Aulnoy Communal Cemetery, Commonwealth Plot (en)
Activitat
Ocupació	ciclista, coal miner (en)
Nacionalitat esportiva	França
Esport	ciclisme de carretera
Trajectòria
	Equip
Participà en
1965	Super Prestige Pernod 1965 (7è)
1962	Super Prestige Pernod 1962 (8è)
	Tour de França
	Volta ciclista a Espanya
Família
Fills	Jacques Stablinski
Premis
	(28 març 1997) Cavaller de la Legió d'Honor; Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit ;

Jean Stablewski, dit Jean Stablinski (Thun-Saint-Amand, Nord, 21 de maig de 1932 - Lilla, Nord – Pas de Calais, 22 de juliol de 2007) va ser un ciclista francès d'origen polonès que fou professional entre 1952 i 1968, aconseguint 105 victòries professionals.^[1] Era anomenat el polonès pels seu orígens i també Monsieur France.

Els seus èxits més rellevants foren 4 Campionats de França en ruta (1960, 1962, 1963 i 1964), un Campionat del Món (1962), una Volta a Espanya (1958) i una Amstel Gold Race (1966).^[2]

Biografia

Jean Stablinski era fill d'immigrants polonesos a la conca minera del Nord de França. Quan el seu pare va morir, el 1946, va començar a treballar a la mina per ajudar la seva família.^[3] Paral·lelament va guanyar una bicicleta de carrera en un concurs i va començar a practicar el ciclisme.

Als 16 anys es nacionalitzà francès i començà a disputar les primeres carreres. Als 21 anys va signar el primer contracte professional.

Des de 1958 fins a 1967 va córrer en els mateixos equips que el seu amic Jacques Anquetil, del qual va ser el fidel lloctinent. També va córrer junt als alemanys Willi i Rudi Altig (1962-1964).

Stablinski - també amb el nom abreujat en Stab - es va fer famós per la seva quàdruple victòria i els seus dos segons llocs al campionat de França professional sobre carretera, en tot just 6 anys, una sèrie d'èxits no igualada fins a l'actualitat i que li va valer el sobrenom de «Monsieur France».^[4] En el transcurs de la seva carrera professional, de 1952 a 1968, va aconseguir 105 victòries professionals.

En finalitzar la seva carrera professional com a ciclista fou director esportiu de l'equip francès Sonolor-Lejeune durant 6 anys. Lucien van Impe i Bernard Hinault foren part dels seus descobriments.

Palmarès

1953
- Campió de França militar
- Vencedor d'una etapa del Tour de la Manche
- Vencedor d'una etapa del Tour d'Alsàcia-Lorena
- Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oest
1954
- 1r de la París-Bourges
1955
- 1r de la París-Valenciennes
1956
- 1r del Tour de les Províncies del Sud-est i vencedor de 2 etapes
- 1r del Critèrium d'Alger
1957
- 1r del Gran Premi de Fourmies
- 1r del Tour de l'Oise
- Vencedor d'una etapa del Tour de les Províncies del Sud-est
- Vencedor d'una etapa del Tour de França
1958
- 1r de la Volta a Espanya i vencedor de 2 etapes
1960
- Campió de França en ruta
- 1r de la Niça-Gènova
- 1r del Circuit de l'Aulne
- Vencedor d'una etapa del Giro d'Itàlia
1961
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
- Vencedor d'una etapa al Tour de Var
1962
- Campió del Món en ruta
- Campió de França en ruta
- 1r del Circuit de les 3 viles germanes
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
1963
- Campió de França en ruta
- 1r de la París-Brussel·les
- 1r del Tour de l'Alt Loira
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya
- Vencedor d'una etapa al Critèrium del Dauphiné Libéré
1964
- Campió de França en ruta
- 1r al Circuit des frontières
- 1r del Bol d'Or
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
1965
- 1r de la Volta a Bèlgica
- 1r a la París-Luxemburg i vencedor d'una etapa
- 1r al Tour de Pircardia
- 1r al Trofeu Baracchi (amb Jacques Anquetil)
- 1r al Gran Premi del cantó d'Argòvia
- 1r al Gran Premi de Frankfurt
- Vencedor d'una etapa del Midi Libre
1966
- 1r de l'Amstel Gold Race
- 1r al Gran Premi d'Isbergues
1967
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
1968
- 1r del Gran Premi de Denain

Resultats a la Volta a Espanya

1958. 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes
1962. 6è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1963. 9è de la classificació general. Vencedor d'una etapa

Resultats al Tour de França

1954. Abandona (21a etapa)
1955. 35è de la classificació general
1957. 43è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1958. 68è de la classificació general
1959. Abandona (13a etapa)
1961. 42è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1962. 30è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1963. Abandona (16a etapa)
1964. 35è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1966. 61è de la classificació general
1967. 81è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1968. Abandona (15a etapa)

Resultats al Giro d'Itàlia

1959. 72è de la classificació general
1960. 59è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1961. 82è de la classificació general
1966. 41è de la classificació general
1967. Abandona. Vencedor d'una etapa

Referències

↑ «Jean Stablinski» (en francès). siteducyclisme. [Consulta: 20 desembre 2025].
↑ «Fallece el francés Jean Stablinski, campeón del Mundo en 1962» (en castellà). esciclismo, 22 juliol 2007. [Consulta: 20 desembre 2025].
↑ «Jean Stablinski, l'ancien mineur devenu cycliste» (en francès). INA. [Consulta: 20 desembre 2025].
↑ «Jean Stablinski» (en francès). Le Figaro, 22 juliol 2007. [Consulta: 20 desembre 2025].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Stablinski

Palmarès de Jean Stablinski Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (francès)

[1] «Jean Stablinski» (en francès). siteducyclisme. [Consulta: 20 desembre 2025].

[2] «Fallece el francés Jean Stablinski, campeón del Mundo en 1962» (en castellà). esciclismo, 22 juliol 2007. [Consulta: 20 desembre 2025].

[3] «Jean Stablinski, l'ancien mineur devenu cycliste» (en francès). INA. [Consulta: 20 desembre 2025].

[4] «Jean Stablinski» (en francès). Le Figaro, 22 juliol 2007. [Consulta: 20 desembre 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]