Pròstata

Aparell reproductor masculí: 3. Penis, 4. Cos cavernós, 5. Gland, 6. Prepuci, 7. Meat urinari, 10. Vesícula seminal, 11. Conducte ejaculador, 12. Pròstata, 13. Glàndula de Cowper, 15. Conducte deferent, 16. Epidídim, 17. Testicle, 18. Escrot.
1. Bufeta urinària, 2. Símfisi púbica, 8. Còlon sigmoide, 9. Recte, 14. Anus,

La pròstata (del grec προστάτης - prostates, literalment protector, guardià) és una glàndula exocrina tubuloalveolar de l'aparell reproductor masculí , exclusiva dels mamífers.

La pròstata difereix considerablement entre les espècies, tant anatòmicament, químicament com fisiològicament. En humans te la forma d'una castanya i esta situada per davant del recte i per sota de la bufeta urinària.

La pròstata es divideix en 4 zones diferents: Estroma fibromuscular anterior, zona central, zona perifèrica (on desenvolupen el 75 % dels càncers de pròstata) i zona transicional (zona que envolta a la uretra i que és la màxima responsable del creixement anomenat hiperplàsia prostàtica benigna).

Durant la infància la pròstata es petita i va augmentant de mida poc a poc fins a la pubertat. A l'edat adulta té uns diàmetres de 4 cm (transversal), 2'5 cm (anteroposterior) i 3 cm (longitudinal). El seu pes és d'aproximadament 20 grams .

Relacions

• Anterior:
• Inferior:
• Posterior: uretra i recte
• Superior: superfície superior del diafragma urogenital i bufeta urinària
• Lateral: fibres anteriors del múscul elevador de l'anus

Funcions

La principal funció de la pròstata és emmagatzemar i secretar un fluid alcalí (pH 7,29) que constitueix entre el 10 i el 30% del volum del líquid seminal que, juntament amb els espermatozoides, formats als testicles, constitueixen el semen. Les vesícules seminals produeixen la resta del líquid seminal. L'alcalinitat del líquid seminal neutralitza l'acidesa del tracte vaginal, prolongant la vida dels espermatozoides.
La pròstata també produeix substàncies de defensa contra les infeccions urinàries.

Donat que conté fibres de musculatura llisa que ajuden a expulsar el semen durant l'ejaculació, la pròstata fa funcions de bombament, evitant que el semen es dirigeixi cap a la bufeta urinària.

Alhora la pròstata fa funcions de vàlvula, permetent sel.lectivament el pas de l'orina o el del semen.

Secrecions

Les secrecions prostàtiques varien depenent l'espècie. Generalment estan compostes per sucres simples i són lleugerament bàsiques.

En les secrecions prostàtiques humanes el contingut proteic és inferior a l'1% i inclou enzims proteolítics, fosfatasa àcida i l'antigen específic de la pròstata (PSA). A més, les secrecions també contenen zinc.

Regulació

Per funcionar correctament, la pròstata requereix hormones masculines (andrògens), produïdes fonamentalment als testicles. Algunes hormones es produeixen en la glàndula suprarenal. Malgrat això, la regulació de la pròstata ve donada per la dihidrotestosterona, el precursor de la testosterona.

Desenvolupament embrionari

La pròstata es desenvolupa a partir de la paret modificada de la porció proximal de la uretra masculina durant la novena setmana de gestació l'embrió. La condensació del mesènquima, la uretra i el conducte de Wolff dóna lloc a la glàndula prostàtica adulta, un òrgan compost constituït per nombrosos components -tant glandulars com no-glandulars- fusionats amb una càpsula comuna. La glàndula de Skene present en algunes femelles és homòloga a la glàndula prostàtica dels mascles.

Estructura

Una pròstata humana sana és lleugerament més gran que una nou. Envolta la uretra just per sota de la bufeta urinària i es pot tocar en un tacte rectal.

La uretra que passa per dins la pròstata s'anomena uretra prostàtica i es fusiona amb els dos conductes ejaculatoris (la uretra masculina té dos funcions: transportar l'orina des de la bufeta durant la micció i transportar el semen durant l'ejaculació). La pròstata està envoltada pels músculs del terra pèlvic, que es contrauen durant el procés d'ejaculació.

Enllaços externs

La pròstata a Urologia.cat

• 

  Anatomia sistema reproductor masculí.