Urals
Els Urals (en rus Уральские горы, Uràlskie gori, o simplement Урал, Ural) són una serralada que discorre de nord a sud de la Rússia occidental.
Les muntanyes dels Urals s'estenen al llarg d'uns 2.500 km, des de les estepes kazakhes, vora la frontera septentrional del Kazakhstan, fins a la costa de l'Àrtic. L'illa de Nova Zembla n'és, en realitat, una continuació dins el mar. Geogràficament aquesta serralada assenyala la part nord de la frontera arbitrària entre les seccions asiàtica i europea del continent eurasiàtic. El cim culminant n'és el Naròdnaia (1.895 m). L'erosió dels Urals ha fet aparèixer a la superfície una considerable riquesa mineral, que inclou pedres precioses com el topazi i el beril·le. Els boscos verges de Komi, als Urals septentrionals, han estat reconeguts Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Iekaterinburg és l'autoproclamada capital dels Urals, si bé els Urals constitueixen un terme geogràfic, no pas administratiu. Altres ciutats importants de la regió són Txeliàbinsk, Ufà i Perm.
Els Urals es troben entre les cadenes de muntanyes més antigues del planeta. Es van formar a la fi del període carbonífer, quan un continent (que a grans termes coincideix amb Sibèria) va col·lidir amb el supercontinent que abastava la majoria de les terres del món de l'època: la combinació de Lauràsia (Europa i l'Amèrica del Nord) i Gondwana. Des d'aquells temps remots, Europa i Sibèria han romàs unides per sempre.
Els geògrafs divideixen els Urals en cinc regions: Urals Meridionals, Urals Mitjans, Urals Septentrionals, Urals Subàrtics i Urals Àrtics.
Als Urals hi ha grans reserves d'or i platí.
Les muntanyes més altes dels Urals son:
- Naródnaia, als Urals Subàrtics (1895 m)
- Iaman-Tau, als Urals Meridionals (1640 m)
- Telposiz, als Urals Septentrionals (1617 m)
- Paier, als Urals Àrtics (1499 m)
- Oslianka, Urals Mitjans (1119 m)
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina russa sobre els Urals (anglès)
