Grenlàndia
|
Grønland
Kalaallit Nunaat |
||||
|---|---|---|---|---|
|
||||
| Lema nacional: vil vi ændre vores jord (canviarem la nostra terra) | ||||
| Himne: - |
||||
 |
||||
| Capital (i major ciutat) |
Nuuk |
|||
| Idiomes oficials | Grenlandès | |||
| Gentilici | groenlandès, groenlandesa grenlandès, grenlandesa |
|||
| Govern | Democràcia parlamentària | |||
| Monarca Primer Ministre |
Margarida II de Dinamarca Kuupik Kleist |
|||
| Autonomia jurídica | ||||
Autonomia de Dinamarca Extensió de les competències |
1979 21 de juny de 2009 |
|||
| Superfície | ||||
| - | Total | 2,166,086 km2 | ||
| - | Aigua (%) | 81,1 | ||
| Població | ||||
| - | Est. jul. 2010 | 57.637 (205è)[nb 1] | ||
| - | Cens — | — | ||
| - | Densitat | 0,026 /km2 (-) | ||
| Moneda | Corona danesa[nb 2] (DKK) |
|||
| Fus horari | (UTC-3) | |||
| - | Estiu (DST) | no varia (UTC) | ||
| Domini internet | .gl | |||
| Codi telefònic | n/d | |||
|
Grenlàndia[1] o Groenlàndia (Kalaallit Nunaat en grenlandès, Grønland en danès) és una illa situada entre l'Atlàntic Nord i l'oceà Glacial Àrtic i que administrativament pertany al Regne de Dinamarca.
Grenlàndia és l'illa més gran del món, amb una longitud màxima des del seu punt més septentrional, el cap Morris Jesup, fins al cap Farvel, a l'extrem sud, d'uns 2.655 km. Encara que exactament és l'Illa Kaffeklubben, situada un km al nord, el punt amb terra emergida més septentrional del món.
La distància màxima d'est a oest és d'uns 1.290 km.
La longitud de la costa de Grenlàndia, molt accidentada per nombrosos fiords, s'estima en uns 5.800 km.
La superfície total de Grenlàndia és d'uns 2.175.600 km2, dels quals al voltant del 84%, és a dir, aproximadament 1.834.000 km2, corresponen a la glacera continental grenlandesa o Inlandsis de Grenlàndia.
L'Inlandsis, com el seu nom en danès indica, forma la glacera continental grenlandesa, una capa de gel que cobreix extenses superfícies de terra i que actualment només es poden trobar a Grenlàndia i a l'Antàrtida.
La part de terra de Grenlàndia que no queda sepultada sota el gel es troba a la costa.
Taula de continguts |
[modifica] Història
- Article principal: Història de Grenlàndia
La història de Grenlàndia, l'illa més gran del món, és la història de la subsistència sota les extremes condicions de vida en el clima àrtic: una capa de gel cobreix el 84% de la superfície de l'illa, restringint l'activitat humana a les costes. Grenlàndia era desconeguda a Europa fins al segle X, quan va ser descoberta per víkings d'origen noruec que poc temps abans s'havien assentat a Islàndia. Abans d'aquest "descobriment", Grenlàndia ja havia estat habitada per pobles àrtics, encara que durant l'arribada víking s'havia deshabitat. Els ancestres directes dels moderns inuit hi van arribar l'any 1200. Els inuit van ser l'únic poble que va habitar l'illa durant segles, però, en base a l'antiga colonització, Dinamarca va reclamar el territori i el va colonitzar a partir del segle XVIII. Va obtenir així diversos privilegis, tals com el monopoli comercial.
Durant la Segona Guerra Mundial, Grenlàndia es va separar de fet, tant socialment com econòmicament, de Dinamarca, acostant-se més als Estats Units i el Canadà. Després de la guerra, el control de l'illa va tornar a Dinamarca, millorant, però, del seu estatus colonial, i encara que Grenlàndia segueix sent part del Regne de Dinamarca, és autònoma des de 1979. L'illa és l'únic territori que ha deixat la Unió Europea, si bé posseïx l'estatus d'estat associat.
[modifica] Transports
Existeixen transport aeri entre altres parts de Grenlàndia i entre altres nacions, sent l'aeroport de Kangerlussuaq a la costa oest del país el principal aeroport de Grenlàndia i el centre dels vols domèstics. Els vols internacionals connecten principalment amb Copenhaguen.
També existeix transport marítim, però les llargues distàncies fan que hi haja molt poca freqüència de vaixells.
D'altra banda no hi han carreteres entre les ciutats, ja que a causa dels fiords seria necessari l'ús de transbordadors per a connectar la xarxa de carreteres.
[modifica] Municipis i assentaments
- Aasiaat
- Arsuk
- Tiniteqilaaq
- Tasiilaq
- Pituffik
- Oqaatsut
- Nuussuaq
- Naajaat
- Akunnaaq
- Ammassivik
- Atammik
- Eqalugaarsuit
- Itilleq
- Kangaamiut
- Kangerluk
- Kullorsuaq
- Kulusuk
- Kuummiut
- Ilimanaq
- Qassimiut
- Innaarsuit
- Isortoq
- Kapisillit
[modifica] Referències
- ↑ Grenlàndia, Gran Enciclopèdia Catalana.
[modifica] Enllaços externs
- Imatges de Grenlàndia
- Govern Autònom - Pàgina Oficial
- Grenlàndia - CIA World Factbook
- Estadístiques de Grenlàndia
- Mapa Grenlàndia
- Latitud i Longitud dels indrets més importants de Grenlàndia
|
|
