Eslovènia
|
||||
| Lema nacional: | ||||
 |
||||
| Idiomes oficials | Eslovè | |||
| Capital | Ljubljana (i) |
|||
| Ciutat més gran | Ljubljana | |||
| Govern | Democràcia parlamentària Danilo Türk Borut Pahor |
|||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
20.273 km² (150è) |
|||
| Població - Estim. jul. 2010 - Cens - Densitat |
2.003.136 hab. (145è)[nb 1] 99 hab/km² (77è) |
|||
| Moneda | Euro[nb 2] (EUR) |
|||
| Fus horari - Estiu (DST) |
CET (UTC+1) CEST (UTC+2) |
|||
| Independència |
de Iugoslàvia el 25 de juny de 1991 | |||
| Himne nacional | Zdravljica | |||
| Domini internet | .si | |||
| Codi telefònic | ||||
| Gentilici | Eslovè, eslovena | |||
|
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea. Limita amb Itàlia a l'oest, amb el mar Adriàtic al sud-oest, amb Croàcia al sud i a l'est, amb Hongria al nord-est i amb Àustria al nord.
Té una població de 2.009.000 habitants. Prop de 400.000 eslovens viuen a fora del país, principalment a Itàlia, Àustria i els Estats Units.
L'actual Eslovènia es va formar el 25 de juny de 1991 després d'independitzar-se de Iugoslàvia, després d'un breu conflicte armat anomenat Guerra d'Eslovènia que la va oposar a l'exèrcit de l'antiga federació.
El 2004 va unir-se a la Unió Europea.[1] Des de 2009 forma part de l'eurozona, l'àrea Schengen, el Consell d'Europa i està en procés de formar part de la OCDE.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
Eslovènia és el punt de trobada de quatre regions geogràfiques europees importants: els Alps, els Alps Dinàrics (aquí anomenats Alps Julians), la plana de Pannònia i la regió del Karst, juntament amb la Mediterrània. La muntanya més alta és el Triglav (2.864 m), símbol del país (és la muntanya representada a l'escut de la nació). El país es divideix en sis regions naturals:
- L'avantpaís, format per les planures de Pohorje, la regió de Celje i la vall superior del Sava.
- La Podravina Superior.
- Els Alps Eslovens o de Carniola, que contenen els karawanke, on destaca la màxima alçària del Triglav (2.863 m), avui parc nacional i símbol eslovè per excel·lència, les de Grintavec (2.558 m) i Ljubelj (1.368 m).
- El Primorje o litoral.
- Els poljes de Kras de Notrajsko (amb el Sneznik, 1.796 m.) i el Dolejsko (amb el Gorjanci, 1.181 m.), de caire prealpí i amb moltes grutes i coves com els de Postojna.
- Els Alps Julians, amb els Krn (2.245 m) i el Predel (1.156 m).
La meitat d'Eslovènia és coberta de bosc: és el tercer país més boscós d'Europa, darrere de Finlàndia i Suècia. Els rius principals són el Drava i el Sava, afluents del Danubi.
[modifica] Població
La capital, Ljubljana, amb uns 265.000 habitants, i Maribor (114.000) són les dues ciutats eslovenes que passen dels cent mil habitants. La següent en importància, Celje, no arriba als cinquanta mil. Koper, que supera els 40.000 habitants, és el principal port d'Eslovènia (que té només 45 km de costa).
[modifica] Economia
Abans de la separació de Iugoslàvia, Eslovènia suposava el 23 % del PIB iugoslau malgrat només tenir el 8 % de la població. Les exportacions eren un 15 % a l'exterior i un 30 % a la resta de Iugoslàvia. Segons dades del PIB del 1971, el 42 % d'aquest el devia a la indústria, el 19,5 % al comerç, l'11,5 % a l'agricultura i el 8,4 % a la construcció.
La producció agrària en cereals i vinya suposava un terç de la de l'antiga Iugoslàvia. També hi ha jaciments de mercuri a Idrija i de bauxita a Moste, així com de plom a Mezica.
Els principals centres industrials són a Ljubljana (tèxtils, química, aeronàutica i mecànica), Maribor (química i mecànica), Celje (metal·lúrgica i tèxtil), Kranj (vidre, mobles, teixits i estris de la llar) i Koper (cotxes i turisme). La principal indústria automobilística iugoslava, Revoz, tenia la seu a Novo Mesto.
Els principals complexos industrials són els del zinc a Mezica i d'alumini a Kidričevo. L'electricitat es deu a les centrals tèrmiques de Velenje, Trbovlje i Gostanj, així com la nuclear de Krsko, que produeix 615 MW d'energia i és compartida amb la veïna Croàcia. També visiten cada any 136.700 turistes, principalment a les estacions termals de Bled, Bohind i Kranjska Gora, així com a les platges de Portoroz, Piran i Izola.
El seu PIB l'any 1993 era de 6.132 $ per habitant, i s'havien creat 40.000 empreses privades. Tanmateix, la taxa d'atur havia augmentat el 1995 al 13 % (quan el 1990 només era del 6 %), la inflació era del 10 %, amb un 2 % de creixement econòmic i només la meitat de la indústria estatal privatitzada, però només un terç d'elles sobrevivia amb les exportacions.
[modifica] Divisió administrativa
Segons l'Enciklopedija Slovenije (Enciclopèdia d'Eslovènia), les regions tradicionals eslovenes, basades en la divisió feta pels Habsburg (Carniola, Caríntia, Estíria i el Litoral), són:
| Nom català | Nom eslovè | Abreviat al mapa com a |
|---|---|---|
| Alta Carniola | Gorenjska | U.C. |
| Baixa Carniola | Dolenjska | L.C. |
| Caríntia | Koroška | C |
| Carniola Interior | Notranjska | I.C. |
| Estíria | Štajerska | S |
| Goriška | Goriška | G |
| Ístria Eslovena | Slovenska Istra | L |
| Prekmurje | Prekmurje | T |
La Goriška i l'Ístria Eslovena són conegudes com la regió del Litoral (Primorska). La Carniola Blanca (Bela krajina), que forma part de la Baixa Carniola, sovint és considerada una regió separada, així com també el Zasavje i el Posavje, el primer territori dels quals forma part de la Baixa i l'Alta Carniola i d'Estíria, mentre que l'altre és part de la Baixa Carniola i d'Estíria.
[modifica] Història
Eslovènia va ser part de Iugoslàvia des de 1945, i va obtenir-ne la independència el 1991. Va esdevenir membre de la Unió Europea el primer de maig del 2004. És membre, també, del Consell Europeu i de l'OTAN, i té condició d'observador a la Francofonia.
[modifica] Cultura
Ivana Kobilca és una cèlebre pintora eslovena.
[modifica] Galeria d'Imatges
-
Panoràmica de la turística ciutat adriàtica de Piran
-
Universitat de Ljubljana
-
El mont Triglav
[modifica] Vegeu també
- Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts
- Verds d'Eslovènia
- Simona Škrabec
- Edvard Kardelj
- Llista de peixos d'Eslovènia
[modifica] Referències
[modifica] Enllaços externs
- Slovenia.si. Your gateway to information on Slovenia.
- Government of the Republic of Slovenia
- Turisme a Eslovènia
- Mountains of Slovenia
|
Eslovènia 
|
