Andes

Los Andes entre Chile e Argentina.

La Cordilhera dels Andes (var. Cordilhèra deus Andes, Cordilhiera daus/deis/dei Andes, Cordilhèira daus Andes) es una chadena de montanhas d'America dau Sud que s'estend sus 7 000 km lo long dau litorau occidentau dau continent. Es la mai lonja chadena de montanhas continentala dau monde actuau. Travèrsa set païs (Veneçuèla, Colómbia, Eqüator, Peró, Bolívia, Chile e Argentina) que son sovent dichs « païs andins ». Sa cima mai nauta es Aconcagua (6 962 m) qu'es la montanha mai nauta de la planeta en defòra dau sistema imalaian.

La formacion de la chadena es lo resultat de la subduccion de la placa oceanica de Nazca sota la placa sud-americana. Aqueu fenomene, totjorn actiu, explica l'activitat sismica e volcanica intensa de la region. Los Andes son ansin una estructura geologica recenta, compausaa de plusors cordilheras parallelas e de plans d'altituda. Sa granda extension e son altituda nauta li conferisson una importanta diversitat climatica e ecologica (seuvas umidas, plans erbaceus, deserts, etc.).

Los Andes son lo breç de plusors civilizacions precolombianas coma la cultura de Chavín, la civilizacion de Tiwanaku e l'Emperi Inca. Formèron un important espaci culturau que foguèc conquistat per los Espanhòus durant lo segle XVI. La colonializacion escafèc una partia d'aquelas culturas, mas una identitat andina eiretaa d'aquelas civilizacions perdurèc. L'usatge continú dau quíchoa e de l'aimara illustra aqueu mantenement de las culturas autoctònas en despiech de l'ispanizacion de las societats localas.

Geografia e geologia

Geologia e releu

Geologia e formacion

Esquèma generau de la subduccion de la placa de Nazca e de la formacion dels Andes.

Articles detalhats: Orogenesi e Subduccion.

La cordilhera dels Andes es una chadena de montanhas recenta que sa formacion resulta de la subduccion de la placa oceanica de Nazca sota la placa continentala sud-americana dau long de la còsta pacifica dau continent. Aqueu fenomene, totjorn en cors a l'ora d'ara, s'inscriu dins lo quadre mai larg de la cencha de fuec de l'ocean Pacific. La placa de Nazca, mai dense, s'enfonsa sota la placa sud-americana amb una velocitat mejana de quauques centimetres per an. Aquò entraïna lo soslevament de la marge continentala e la formacion dau releu andin.

Las originas de la formacion dels Andes son complexas. D'efiech, plusors orogenesis son estaas identicaas dins la meteissa region en America dau Sud despuei l'esclatament dau supercontinent Rodinia a la fin dau Neoproterozoïc. De mai, la formacion dels Andes comencèc durant lo Jurassic, mas lo fenomene se limitèc longtemps a la formacion d'estructuras geologicas bassas coma de rifts, d'extensions tectonicas e d'intrusions magmaticas. Lo mecanisme actuau se metèc en plaça fa 90 milions d'ans a l'eissia d'un chambiament de direccion de la subduccion, dau sud-èst au nòrd-èst. Pasmens, la màger part de la sureccion comencèc fa 30 milions d'ans, çò qu'explica l'aspècte recent de las montanhas andinas.

La subduccion, totjorn en cors, es responsabla d'una activitat sismica e volcanica intensa dins l'ensemble de la chadena. Los Andes tenon ansin plusors volcans actius, gropats au sen de regions volcanicas separaas per de sectors volcanicament inactius. Plusors volcans andins fan partia dels volcans mai nauts de la planeta. Pòion èsser fòrça dangeirós per las populacions localas en causa de la formacion frequenta de lahars. Los seïsmes son pereu comuns e destruseires dins totas las regions andinas. Per exemple, lo seïsme mai violent enregistrat dins l'istòria umana aguèc luec en Chile en 1960.

Au niveu estructura, la cordilhera es pas un massís unic, mas un ensemble de chadenas parallelas separaas per de plans d'altituda o de valaas longitudinalas. Aquela estructura es fòrça marcaa dins la partia centrala onte las montanhas entornejan l'Altiplano, un important planasteu que se situa a una altituda mejana superiora a 3 500 m.

Releu e morfologia

Los Andes son la chadena de montanhas continentala mai lonja dau monde que s'estend sus environ 7 000 quilometres dau long dau litorau occidentau de l'America dau Sud, de Veneçuèla au nòrd fins a la Terra de Fuec au sud. Travèrsa 7 païs (Veneçuèla, Colómbia, Eqüator, Peró, Bolívia, Chile e Argentina). A generalament una largor de 200 km, mas aganta un maximom de 700 km dins la region centrala de l'Altiplano. Sa cima mai nauta es Aconcagua (6 962 m), una montanha situaa en Argentina qu'es pereu la montanha mai nauta de la planeta en defòra dau sistema imalaian. Pasmens, chau nòtar que las cimas de mai de 5 000 o de 6 000 m son frequentas dins l'ensemble dels Andes e que la chadena representa un obstacle important per las comunicacions èst-oèst.

Son generalament destriats tres regions principalas. Los Andes Septentrionaus, de Veneçuèla a Eqüator, se caracterizan per una organizacion constituia de plusors cordilheras parallelas separaas per de valaas prefondas. Los Andes Centraus cúrbon Peró, Bolívia e lo nòrd de Chile. Son organizats a l'entorn de l'Altiplano e de doas cordilheras, la cordilhera occidentala e la cordilhera orientala, qu'ensarran lo planasteu. En causa d'aquela topografia, la màger part de la region es endoreïca, çò que favoriza la formacion de lacs tectonics, coma lo lac Titicaca, e de deserts de sau coma lo salar d'Uyuni. Enfin, los Andes Meridionaus s'estendon entre Chile e Argentina. Son la partia mens nauta e mens larja de la chadena e lor altituda demenís pauc a cha pauc fins a la Terra de Fuec.

Clima

Lo clima dels Andes es determinat per tres factors principaus que son l'altituda, la latituda e l'exposicion als vents e als corrents marins oceanics. En causa de l'estendua excepcionala de la chadena e de son orientacion nòrd-sud, aquò mena a l'establiment de climas fòrça divèrs e radicalament diferents segon las regions. L'altituda i es lo factor mai important que determina un estatjament termic. Per una latituda donaa, la temperatura demenís regularament amb l'altituda, çò que subrepausa plusors niveus climatics despuei lo litorau fins a las cimas cubertas de glaciers. Dins los Andes tropicaus, aqueu fenomene es a l'origina d'una nomenclatura tradicionala d'origina ispanica que destria plusors zònas (tierra caliente, tierra templada, tierra fria, tierra helada) que correspondon a de condicions de vida e d'agricultura diferentas.

La latituda introdutz una autra variacion dau nòrd au sud. Los Andes Septentrionaus, situats au niveu de l'eqüator, an un clima tropicau o eqüatoriau umida amb de precipitacions abondosas e de variacions sasonieras limitaas de las temperaturas. Los Andes Centraus son marcats per una ariditat creissenta que culmina dins lo desert d'Atacama qu'es l'endrech mai sec dau monde. Aquela ariditat s'explica per la preséncia dau corrent freg de Humboldt que redutz l'evaporacion e la formacion de plueias. Los Andes Meridionaus recebon de precipitacions mai importantas, especialament sus lo pendís chilen expausat als vents oceanics. Enfin, la partia australa a un clima freg e umid marcat per un limit plueia-neu relativament bas (300 m).

Lo tresen factor climatic major, l'exposicion als vents a una influéncia locala. D'un biais generau, los pendís orientaus son mai umides que son somes a l'influéncia de las massas d'aire umidas en provenença dau bacin amazonian. Aquò explica l'aspecte mai eissuch dau pendís pacific de la chadena.

Idrologia

Imatge satellit dau lac Titicaca.

Los Andes jògan un ròtle idrologic important a l'eschala dau continent sud-american en agissent coma una serva d'aiga per plusors bacins fluviaus e en conservant d'aiga sota forma de glaç. Constituisson pereu la linha de partiment principala de las aigas dau continent. Los flumes dau pendís occidentaus, generalament corts e rapides, descendon directament vers l'ocean Pacific. Sus lo pendís orientau, l'idrologia es fòrça diferenta car los flumes devon percórrer de distàncias importantas per arribar fins a l'ocean Atlantic. Aquò permet la formacion de rius longs e poderós que participan a la formacion dels grands flumes d'America dau Sud coma Amazonas (6 400 km), lo Rio Paraná (4 099 km) e Orinoco (2 550 km).

Dins los Andes Centraus, las cordilheras forman un ensemble de bacins endoreïcs onte l'aiga pòt s'acumular dins las zònas prigondas. La depression mai conoissua es aquela ocupaa per lo lac Titicaca qu'es generalament considerat coma lo mai grand lac d'aiga doça d'America dau Sud. Aqueles lacs son fòrça importants per las populacions localas que permeton l'irrigacion de las culturas. Pasmens, d'autras depressions son envasias per de saus eissias de l'activitat volcanica de la region. Dins las zònas mai aridas, aquò mena a la formacion de deserts de sau.

Enfin, los Andes tenon plusors glaciers que constituïsson una reserva d'aiga essenciala. En particular, los Andes tropicaus concentran la màger part dels glaciers tropicaus de la planeta. Aqueles glaciers jògan un ròtle determinant dins l'alimentacion en aiga de las populacions e de l'agricultura durant la sason secha, en relarjant l'aiga estocaa durant la sason umida. Lor reculament e la pollucion dels glaç son ansin d'enjòcs importants per los païs de la region.

Populacion e demografia

Los Andes son una de las raras regions dau monde onte de populacions importantas vivon d'un biais permanent a d'altitudas autas. D'efiech, plusors vilas e aglomeracions se situan a mai de 2 500 m en despiech de las constranchas dau mitan. Aqueu poblament es fòrça ancian e las populacions autoctònas presentan d'adaptacions a l'ipoxia (capacitat pulmonària aumentaa, taus d'emoglobina mai important, etc.) que son lo resultat de plusors segles de preséncia continuas dins de zònas montanhosas.

Las populacions andinas se concentran principalament dins las valaas e sus los planasteus d'altituda, especialament dins los Andes Centraus e Septentrionaus. Plusors capitalas nacionalas son situaas dins la cordilhera o a sa sortia (Bogotà en Colómbia, Quito en Eqüator, La Paz en Bolívia, etc.). D'autras vilas importantas (Medellin, Arequipa o Cusco) illustran aquela urbanizacion dins de regions montanhosas eissia dels periòdes precolombian e espanhòu. Aquel eiretatge ancian se tròba tanben dins las lengas parlaas per las populacions andinas. Se l'espanhòu es la lenga preponderanta, de lengas indigenas, mai que mai lo quíchoa e l'aimara, pòion tenir un ròtle major e aver d'estatuts oficiaus.

Efiechs dau reschaufament

Article detalhat: Reschaufament climatic.

Los efiechs dau reschaufament climatic mondiau son fòrça marcats dins los Andes onte prènon de dimensions environamentala, geologica e umana. Lo fenomene mai conoissut e mai visible es la reculaa acceleraa dels glaciers, especialament dins las regions septentrionalas e centralas. Aquela disparicion representa una menaça per las ressorsas idricas que los glaciers tènon un ròtle de regulacion en estocant d'aiga durant la sason umida e en la liberant durant la sason secha. En cas de disparicion, la situacion poiriá rapidament venir critica per las vilas e los agricultors dau pendís pacific.

Lo chambiament climatic a pereu d'efiechs geomorfologicas. En particular, la fonda dels glaciers e la desgradacion dau permafròst destabilizan los pendís en aumentant lo risc d'afondraments. Dins mai d'una valaa, lo risc es agravat per la preséncia de lacs glaciaris retenguts per de barratges naturaus mai e mai fragilizats. Una ruptura seriá probablament a l'origina de creis violents susceptibles de tuar una partia importanta dels abitants e dels animaus en avau.

Enfin, chau nòtar los efiechs dau reschaufament sus los mitans naturaus e las activitats umanas. D'efiech, la remontaa dels estatges altitudinaus oblija las especias en direccion de las regions mai nautas. Pasmens, aquò menaça los estatges superiors que dispausan d'una plaça limitaa per trobar de refugis noveus. Las activitats agricòlas e l'elevatge dèvon seguir aquelas evolucions.

Istòria

Lo periòde precolombian

Expansion e afondrament de l'Emperi Inca.

Lo poplament dels Andes es ancien. Los vestigis mai vielhs de preséncia umana, de grops de chaçaires-culheires, datan de 13 000 a 10 000 avC. Es a dire que las prumieras migracions umanas arribèron dins la region, a la fin dau darrier periòde glaciari. L'agricultura e l'elevatge se desvolopèron pauc a cha pauc fa a partir de 8 000 avC amb la domesticacion de la tartifla, dau gròs blat, dau lama e de l'alpaga. Aqueu mestritge de las tecnicas agricòlas permetèron l'emergéncia de la civilizacion de Caral que conoissèt son apogeu entre los segles XXX e XVIII avC dins lo Peró actuau.

L'istòria dels Andes Centraus precolombians es tradicionalament organizaa a l'entorn de fasas d'unificacion culturalas, dichas « orizonts », separaas per de periòdes de fragmentacion. Lo prumier, l'orizont ancien es marcat per la cultura de Chavín (1200 avC - 200 apC) que son influéncia artistica e religiosa se difusèc dins la màger part dels Andes Centraus. Puei, l'orizont mejan (500-900) veguèc lo desvolopament de las civilizacions de Tiwanaku (a l'entorn dau lac Titicaca) e de Wari (en lo Peró actuau). Aquelas culturas metèron en plaça una arquitectura monumentala e de rets d'escambis regionaus.

L'orizont recent correspond a l'Emperi Inca qu'es lo darrier periòde de construccion politica andina. Apareissut dins la region de Cusco durant lo segle XV, l'emperi venguèc rapidament un estat expansionista que conquistèc l'espaci situat entre lo sud de la Colómbia e lo centre dau Chile actuaus. Per gerir aquelas conquistas, los Incas organizèron un estat centralizat dotat d'una ret rotiera densa e d'una administracion capabla de comptabilizar la produccion e las populacions de cada region. Pasmens, l'Emperi Inca perdurèc gaire. Afeblit per una violenta guerra de succession e per las malautiás importaas d'Euròpa per los conquistadors, foguèt rapidament conquistat per los Espanhòus a partir de 1532.

La conquista e lo periòde coloniau

La conquista de l'Emperi Inca per los Espanhòus comencèc en 1532 amb la captura de l'emperaire Atahualpa per Francisco Pizarro a Cajamarca. La chuta dels Incas s'explica per los efiechs conjugats de la superioritat militara dels conquistadors, de l'afebliment militar eissit de la guerra de succession entre Atahualpa e son fraire, de la formacion d'alianças entre Espanhòus e pòples indigenas ostiles als Incas e de l'arribaa de malautiás murtrieras en provenença d'Euròpa (en particular la vairòla). Desorganizat, l'Emperi opausèc una resisténcia limitaa. Cusco foguèt presa en 1533 e, en despiech de plusors revòutas, la resisténcia inca foguèt pauc a cha pauc reducha.

La region andina venguèc un dels centres de l'Emperi Espanhòu. Organizaa a l'entorn de la vice-reiautat de Peró, basaa a Lima, adoptèc una economia coloniala fondaa sus las activitats minieras (minas d'argent de Potosí) e sus l'esplecha d'importants domenis agricòlas. La màger part dels metaus preciós èra exportaa en Espanha ont aguèron un ròtle centrau dins lo desvolopament de l'economia mondiala dels segles XVI e XVII. D'efiech, i alimentèron las rets marchandas de la Rota de la Seda en permetent als Europeus de crompar de produchs chinés.

Aquela esplecha de las ressorsas localas necessitèc de generalizar lo trabalh forçat de las populacions autoctònas. Per aquò, los Espanhòus adoptèron lo sistema de l’encomienda que permetiá a un invidivú de vassalizar una comunautat indigena per i introdurre lo principi dau servatge. Dins l'espaci inca, aquela organizacion foguèc mesclaa amb una institucion andina mai anciana, la mita, que permetiá de recrutar, chasca annaa, una partia de la populacion per de trabalhs collectius. Pasmens, las epidemias e las condicions de trabalh fòrça duras decimèron rapidament las populacions indigenas. Tre lo segle XVI, venguèc necessari d'importar d'esclaus per respondre als besonhs de man d'òbra. En parallele, los Espanhòus evangelizèron las populacions e impausèron lo catolicisme e l'espanhòu coma lenga administrativa. Aquò marquèc prefondament la region, mas una partia de las identitats indigenas se mantenguèron sota forma de sincretisme o amb la conservacion de lengas coma lo quíchoa e l'aimara.

Lo periòde contemporaneu

Au començament dau segle XIX, las possessions espanhòlas d'America dau Sud venguèron independentas après una tiera de guerras menaas entre 1810 e 1825. Durant los combats, la cordilhera tenguèc un ròtle estrategic important e lo passatge de la chadena per las tropas independentistas de José de San Martín en 1817 foguèc un dels eveniments decisius a l'origina de la desfacha espanhòla. Pasmens, la definicion de las frontieras dels estats eissits de las colonias espanhòlas foguèc pas simple e plusors conflictes se debanèron durant lo segle XIX. Entraïnèron la fragmentacion de la Granda Colómbia (a l'origina de Colómbia, de Veneçuèla, de Panamà e d'Eqüator) e de revisions frontalieras (mai que mai au detriment de Bolívia que perdiguèc son accès a l'ocean en 1884).

Au niveu uman, los segles XIX e XX foguèron marcats per la persistència d'una importanta populacion autoctòna dins los Andes Centraus. Aquò foguèc a l'origina de movements sociaus e politics liats a las condicions de vida de las populacions indigenas e païsanas. Dins mai d'un païs, d'insureccions d'inspiracion comunista marquèron lo periòde de la Guerra Freja. Lo segle XX foguèc tanben marcat per un exòde rurau, en particular entre las terras nautas e las grandas vilas dau litorau o las valaas mai poblaas (coma Lima).

Uei, la cordilhera es partejaa entre set estats. Demòra un ensemble de territòris onte coabitan una identitat andina fòrta, eiretaa de las civilizacions precolombianas, una identitat ispanica, eissia de la societat coloniala e dau mantenement de ligams entre los païs sud-americans e Espanha, e los enjuecs contemporaneus de desvolopament economic, d'esplecha de las ressorsas e de proteccion de l'environament.

Economia

L'economia andina moderna es dominaa per las activitats minieras, agricòlas e toristicas. L'esplecha miniera es istoricament l'activitat mai emblematica de la region. D'efiech, la cordilhera conten de ressorsas minieras fòrça interessantas (aur, argent, coire, estanh, zinc, liti, etc.). La creacion d'aqueu sector foguèc l'òbra dels Espanhòus tre la conquista de l'Emperi Inca. Larjament industrializat despuei lo segle XIX, demòra un element centrau de l'economia de plusors païs andins que representa una fònt de devisas gràcias a las exportacions de matèrias prumieras.

L'agricultura andina es totjorn basaa sus un estatjament de las culturas en foncion de l'altituda. Las culturas tradicionalas (tartiflas, gròs blat, quinòa, etc.) i coexistisson amb de produccions mai recentas. La còca ten un ròtle particular dins l'agricultura andina en causa de son usatge tradicionau, mas egalament de son ròtle dins lo trafec internacionau de dròga. La situacion es similara dins l'elevatge que garda una plaça importanta dins la region. Lo lama e l'alpaga i son totjorn fòrça elevats per la produccion de lana, lo buòu e lo moton ocupan desenant una plaça importanta que permet de produrre de quantitats importantas de charn destinaas a l'exportacion.

Enfin, lo torisme representa una ressorsa creissenta, sostengua per la diversitat dels païsatges e la richessa dau patrimòni archeologic. Lo site de Machu Picchu es un exemple de site toristic fòrça ben desvolopat que permet d'atraire de milions de toristas en Peró.

Fauna e flòra

La flòra andina es determinaa per l'altituda, la latituda e l'exposicion que definisson un estatjament de la vegetacion. La region presenta ansin una importanta biodiversitat amb un taus relativament naut d'endemisme. Se los pendís occidentaus mai bas son sovent relativament secs, los pendís orientaus inferiors son expausats a l'umiditat dau bacin amazonian. Aquò i favoriza la formacion de seuvas umidas, sovent cubertas de nívols, que son la basa d'ecosistemas fòrça diversificats. Mai nauts, aquelas seuvas laissan pauc a cha pauc la plaça a de mitans mai duberts coma lo páramo e la puna. Lo prumier, caracteristic de las zònas umidas dels Andes Septentrionaus es un mitan freg e umide dominat per las erbas e las mofas. Lo segond es mai caracteristic de las regions centralas. Es una mena d'estepa d'altituda adaptaa a l'ariditat, au freg e au raionament solar. Es dominat per las gramenosas. Enfin, dins los sectors mai nauts, la vegetacion ven pauc a cha pauc mai rara fins au niveu ocupat per los glaciers.

La fauna es compausaa d'especias egalament adaptaas a l'altituda, au freg e a la rarefaccion de l'oxigene. Coma la flòra, presenta pereu un taus d'endemisme important e s'organiza en foncion dels diferents estatges altitudinaus. Plusors animaus son emblematics de las regions andinas coma los camelides locaus (vigonhas, lamas, etc.), la vizcacha, l'ors ucumari e lo puma. Los rius e los lacs contenon pereu una fauna especifica. Enfin, entre los animaus mai conoissuts de la region, chau citar lo condòr que fa partia dels auceus volants mai grands dau monde actuau. Present dins l'ensemble de la cordilhera, los condòrs tenon una plaça importanta dins totas las culturas andinas despuei lo periòde precolombian. Figura ansin dins la màger part dels blasons dels païs de la region.

• 
  Seuva umida dau pendís orientau dels Andes
• 
  Païsatge de páramo en Colómbia
• 
  Païsatge de puna en Chile
• 
  Region desertica dins la partia argentina dels Andes
• 
  Grop de vigonhas
• 
  Ors ucumari
• 
  Puma
• 
  Condòr dels Andes

Annexas

Ligams internes

• Aconcagua.
• Altiplano.
• Desert de sau.
• Emperi Inca.
• Montanha.
• Páramo.
• Placa de Nazca.
• Placa sud-americana.
• Puna.
• Subduccion.
• Tectonica de las placas.
• Volcan.