Estrem superiôr e estrem inferiôr
In matematiche, l'estrem superiôr di un insiemi di numars reâi al è il plui piçul numar reâl che al è plui grant o avuâl a ducj i elements dal insiemi. In maniere duâl, l'estrem inferiôr al è il plui grant numar reâl che al è plui piçul o avuâl a ducj i elements dal insiemi.
I estrems superiôr e inferiôr si diferenziin dal massim e dal minim dal insiemi parcè che a puedin no apartignî al insiemi considerât.
Maiorants e minorants
[cambie | modifiche il codiç]
Al sedi un insiemi di numars reâi. Si dîs maiorant di
cualsisei numar reâl plui grant o avuâl a ducj i elements di
(viodi ancje la figure a diestre). Invezit, i numars reâi che a son plui piçui o avuâi a ducj i elements di
si disin minorants di
. In maniere formâl
al è un maiorant di
se e dome se
,
;
al è un minorant di
se e dome se
,
.
Un insiemi si dîs superiormentri (inferiormentri) limitât se al à almancul un maiorant (minorant) e superiormentri (inferiormentri) ilimitât se no 'nd à nissun. Un insiemi superiormentri e inferiormentri limitât si dîs, in maniere semplice, limitât. I esemplis che a seguissin a consolidin i concets presentâts.
- L'interval sierât
al è un insiemi limitât. Ducj i numars reâi maiôrs o avuâi a 2 a son maiorants di
. Al contrari, i minorants di
a son ducj i numars minôrs o avuâi a 0.
- L'interval sierât e ilimitât a diestre
al è un insiemi inferiormentri limitât e superiormentri ilimitât. Duncje, nol à maiorants e, invezit, ducj i numars minôrs o avuâi a 1 a son siei minorants.
- L'insiemi dai numars intîrs
nol à ni maiorants ni minorants. Duncje, al è ilimitât.
- L'insiemi
al à par maiorants ducj i numars maiôrs o avuâi a 1 e par minorants ducj i numars minôrs o avuâi a –1.
Estrem superiôr e estrem inferiôr
[cambie | modifiche il codiç]Si clame estrem superiôr di un insiemi di numars reâi il minim dai siei maiorants. In maniere simile, l'estrem inferiôr al è il plui grant dai minorants di
. Stant che i doi concets a son duâi, si centrarìn cumò sul estrem superiôr, savint che risultâts analics a valin ancje par l'estrem inferiôr.
Daûr de definizion parsore, un numar reâl al è l'estrem superiôr di un sotinsiemi
di
, e si scrîf
, se e dome se si verifichin chestis dôs condizions:
al è maiôr di ducj i elements di
e
- par cualsisei
reâl minôr di
, al è simpri pussibil cjatâ almancul un element di
che i è maiôr.
In fat, si à , cualsisei
, viodût che
al à di jessi un maiorant di
. Però
al è il plui piçul dai maiorants: se
, alore
nol è un maiorant di
e, duncje, al esist almancul un element
tal che
.
Si puedin alore gjavâ fûr cualchi considerazion. Prin, un insiemi al pues no vê estrem superiôr, par esempli parcè che al è superiormentri ilimitât. Secont, se l'estrem superiôr al esist, alore al è unic. Tierç, i concets di estrem superiôr e massim di un insiemi a son une vore leâts, ma a son diviers. In maniere specifiche, se l'insiemi al à massim
, alore si à
. In fat, l'insiemi dai maiorants di
al è
L'estrem superiôr di
al è il minim dai siei maiorants e, duncje,
In maniere reciproche, se un insiemi al à estrem superiôr e chest al aparten al stes insiemi
, alore l'estrem superiôr al è ancje il massim dal insiemi
. Al baste pensâ che
al è un maiorant di
(il plui piçul) e, duncje,
par cualsisei
. Però, cheste proprietât di
e coincît cun la definizion di massim di
cuant che
o, in curt,
Esemplis
[cambie | modifiche il codiç]
Considerant i esemplis fats prime, l'interval e l'insiemi dai numars intîrs
a son superiormentri ilimitâts: no vint maiorants no àn nancje estrem superiôr.
L'insiemi dai maiorants dal interval , invezit, al è
e, duncje, l'estrem superiôr di
al è
Inte stesse maniere, si pues dedusi che l'estrem superiôr dal insiemi
al è
.
Intai ultins doi câs, l'estrem superiôr al esist e si pues viodi che al coincît cul massim dal insiemi. L'esempli che al ven daûr al dimostre che nol è simpri cussì: par l'interval viert l'insiemi dai maiorants al è
Chest al vûl dî che
Però in chest câs il numar 3 nol aparten al interval viert
, che nol presente massim.
Un altri esempli di insiemi che al à estrem superiôr però nol à massim al è
I maiorants a son i elements dal interval superiormentri ilimitât
e si à
. Si sa però che nol esist nissun numar naturâl che al sedi l'inviers di 0 (i.e.,
) e, duncje,
nol à massim.
Estrems e completece dai numars reâi
[cambie | modifiche il codiç]Come comentât prime par i maiorants e i minorants, si pues cjacarâ di estrems par ogni insiemi là che al è pussibil definî une relazion di ordin, sedi parziâl o totâl. Par esempli, si puedin studiâ i estrems di cualsisei sotinsiemi di numars intîrs o razionâi.
O vin ancje viodût un ciert numar di esemplis di sotinsiemis superiormentri limitâts di che a àn estrem superiôr. Chest nol è un câs, e je anzit une proprietât fondamentâl che e distinc i numars reâi dai numars razionâi: ogni sotinsiemi di
che al sedi no vueit e superiormentri limitât al amet estrem superiôr reâl. Cheste proprietât e je cognossude come la completece di
secont Dedekind. Al contrari, un insiemi che nol è complet al pues vê dai sotinsiemis no vueits e limitâts cence estrem superiôr. I numars razionâi
a fasin part di cheste tipologjie di insiemis.
Par sclarî un pôc miôr la diference tra numars reâi e numars razionâi in tiermins di completece, considerìn l'esempli dal insiemi
Cuant che o cjalìn come un sotinsiemi dai numars razionâi, l'insiemi dai soi maiorants al è
Jessint che
nol è un numar razionâl, o podin ancje scrivi
Si conclût che l'insiemi dai maiorants razionâi
nol à minim e, duncje, l'insiemi
nol à estrem superiôr razionâl.
Invezit, l'insiemi dai maiorants di pensât come un sotinsiemi dai numars reâi al è
Cheste volte sì che o podìn dî che
, sint
un numar reâl (irazionâl). La conclusion e je che, intai reâi,
.
Bibliografie
[cambie | modifiche il codiç]- AA. VV. Infinitesimale, analisi, in Grande Dizionario Enciclopedico, 4a ed. Torino: UTET, 1990. ISBN 88-02-04230-6.
- Wikipedia Contributors. Upper and Lower Bounds, in Wikipedia, The Free Enciclopedia, 4 Zenâr 2016, <https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Upper_and_lower_bounds&oldid=688754000>.
- Wikipedia Contributors. Infimum and Supremum, in Wikipedia, The Free Enciclopedia, 4 Zenâr 2016, <https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Infimum_and_supremum&oldid=692329805>.
- Wikipedia Contributors. Least-Upper-Bound Property, in Wikipedia, The Free Enciclopedia, 4 Zenâr 2016, <https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Least-upper-bound_property&oldid=694192706>.
- Contributori di Wikipedia, Maggiorante e Minorante, in Wikipedia, L’Enciclopedia Libera, 4 Zenâr 2016, <http://it.wikipedia.org/w/index.php?title=Maggiorante_e_minorante&oldid=75781659>.
- Contributori di Wikipedia, Estremo Superiore e Estremo Inferiore, in Wikipedia, L’Enciclopeida Libera, 4 Zenâr 2016, <http://it.wikipedia.org/w/index.php?title=Estremo_superiore_e_estremo_inferiore&oldid=75472083>.
- A. M. Pittana, G. Mitri e L. De Clara. La Nomencladure des Matematichis. Istitût Ladin Furlan Pre Checo Placerean, 1997.