Vai al contenuto

Estrem superiôr e estrem inferiôr

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.

In matematiche, l'estrem superiôr di un insiemi di numars reâi al è il plui piçul numar reâl che al è plui grant o avuâl a ducj i elements dal insiemi. In maniere duâl, l'estrem inferiôr al è il plui grant numar reâl che al è plui piçul o avuâl a ducj i elements dal insiemi.

I estrems superiôr e inferiôr si diferenziin dal massim e dal minim dal insiemi parcè che a puedin no apartignî al insiemi considerât.

Maiorants e minorants

[cambie | modifiche il codiç]
I ponts blu a rapresentin l'insiemi {\displaystyle A}, i ponts ros cualchi maiorant di {\displaystyle A}. Il romp ros al rapresente l'estrem superiôr di {\displaystyle A}.

Al sedi {\displaystyle A\subseteq \mathbb {R} } un insiemi di numars reâi. Si dîs maiorant di {\displaystyle A} cualsisei numar reâl plui grant o avuâl a ducj i elements di {\displaystyle A} (viodi ancje la figure a diestre). Invezit, i numars reâi che a son plui piçui o avuâi a ducj i elements di {\displaystyle A} si disin minorants di {\displaystyle A}. In maniere formâl

  • {\displaystyle x\in \mathbb {R} } al è un maiorant di {\displaystyle A\subseteq \mathbb {R} } se e dome se {\displaystyle a\leq x}, {\displaystyle \forall a\in A};
  • {\displaystyle y\in \mathbb {R} } al è un minorant di {\displaystyle A\subseteq \mathbb {R} } se e dome se {\displaystyle a\geq y}, {\displaystyle \forall a\in A}.

Un insiemi si dîs superiormentri (inferiormentri) limitât se al à almancul un maiorant (minorant) e superiormentri (inferiormentri) ilimitât se no 'nd à nissun. Un insiemi superiormentri e inferiormentri limitât si dîs, in maniere semplice, limitât. I esemplis che a seguissin a consolidin i concets presentâts.

  • L'interval sierât {\displaystyle A=[0;2]} al è un insiemi limitât. Ducj i numars reâi maiôrs o avuâi a 2 a son maiorants di {\displaystyle A}. Al contrari, i minorants di {\displaystyle A} a son ducj i numars minôrs o avuâi a 0.
  • L'interval sierât e ilimitât a diestre {\displaystyle B=[1;+\infty )} al è un insiemi inferiormentri limitât e superiormentri ilimitât. Duncje, nol à maiorants e, invezit, ducj i numars minôrs o avuâi a 1 a son siei minorants.
  • L'insiemi dai numars intîrs {\displaystyle \mathbb {Z} } nol à ni maiorants ni minorants. Duncje, al è ilimitât.
  • L'insiemi {\displaystyle D=\{n^{-1}:n{\text{ intîr diviers di 0}}\}} al à par maiorants ducj i numars maiôrs o avuâi a 1 e par minorants ducj i numars minôrs o avuâi a –1.

Estrem superiôr e estrem inferiôr

[cambie | modifiche il codiç]

Si clame estrem superiôr di un insiemi di numars reâi {\displaystyle A\subseteq \mathbb {R} } il minim dai siei maiorants. In maniere simile, l'estrem inferiôr al è il plui grant dai minorants di {\displaystyle A}. Stant che i doi concets a son duâi, si centrarìn cumò sul estrem superiôr, savint che risultâts analics a valin ancje par l'estrem inferiôr.

Daûr de definizion parsore, un numar reâl {\displaystyle s} al è l'estrem superiôr di un sotinsiemi {\displaystyle A} di {\displaystyle \mathbb {R} }, e si scrîf {\displaystyle s=\sup A}, se e dome se si verifichin chestis dôs condizions:

  1. {\displaystyle s} al è maiôr di ducj i elements di {\displaystyle A} e
  2. par cualsisei {\displaystyle s'} reâl minôr di {\displaystyle s}, al è simpri pussibil cjatâ almancul un element di {\displaystyle A} che i è maiôr.

In fat, si à {\displaystyle s\geq a}, cualsisei {\displaystyle a\in A}, viodût che {\displaystyle s=\sup A} al à di jessi un maiorant di {\displaystyle A}. Però {\displaystyle s} al è il plui piçul dai maiorants: se {\displaystyle s'<s}, alore {\displaystyle s'} nol è un maiorant di {\displaystyle A} e, duncje, al esist almancul un element {\displaystyle a\in A} tal che {\displaystyle a>s'}.

Si puedin alore gjavâ fûr cualchi considerazion. Prin, un insiemi al pues no vê estrem superiôr, par esempli parcè che al è superiormentri ilimitât. Secont, se l'estrem superiôr al esist, alore al è unic. Tierç, i concets di estrem superiôr e massim di un insiemi a son une vore leâts, ma a son diviers. In maniere specifiche, se l'insiemi {\displaystyle A\in \mathbb {R} } al à massim {\displaystyle m}, alore si à {\displaystyle m=\sup A}. In fat, l'insiemi dai maiorants di {\displaystyle A} al è {\displaystyle M=\{x:x\geq a,\forall a\in A\}=\{x:x\geq \max A\}=[m;+\infty ).} L'estrem superiôr di {\displaystyle A} al è il minim dai siei maiorants e, duncje, {\displaystyle \sup A=\min M=m=\max A.}

In maniere reciproche, se un insiemi {\displaystyle A} al à estrem superiôr e chest al aparten al stes insiemi {\displaystyle A}, alore l'estrem superiôr al è ancje il massim dal insiemi {\displaystyle A}. Al baste pensâ che {\displaystyle s=\sup A} al è un maiorant di {\displaystyle A} (il plui piçul) e, duncje, {\displaystyle s\geq a} par cualsisei {\displaystyle a\in A}. Però, cheste proprietât di {\displaystyle s} e coincît cun la definizion di massim di {\displaystyle A} cuant che {\displaystyle s\in A} o, in curt, {\displaystyle (s=\sup A){\text{ e }}(s\in A)\Rightarrow s=\max A.}


Considerant i esemplis fats prime, l'interval {\displaystyle B=[1;+\infty )} e l'insiemi dai numars intîrs {\displaystyle \mathbb {Z} } a son superiormentri ilimitâts: no vint maiorants no àn nancje estrem superiôr.

L'insiemi dai maiorants dal interval {\displaystyle A=[0;2]}, invezit, al è {\displaystyle M=\{x\in \mathbb {R} :x\geq 2\}=[2;+\infty )} e, duncje, l'estrem superiôr di {\displaystyle A} al è {\displaystyle \sup A=\min M=2.} Inte stesse maniere, si pues dedusi che l'estrem superiôr dal insiemi {\displaystyle D={\biggl \{}{\frac {1}{n}}:n{\text{ intîr diviers di 0}}{\biggr \}}} al è {\displaystyle \sup D=1}.

Intai ultins doi câs, l'estrem superiôr al esist e si pues viodi che al coincît cul massim dal insiemi. L'esempli che al ven daûr al dimostre che nol è simpri cussì: par l'interval viert {\displaystyle E=(1;3)} l'insiemi dai maiorants al è {\displaystyle M=\{x\in \mathbb {R} :x\geq 3\}=[3;+\infty ).} Chest al vûl dî che {\displaystyle \sup E=\min M=3.} Però in chest câs il numar 3 nol aparten al interval viert {\displaystyle E}, che nol presente massim.

Un altri esempli di insiemi che al à estrem superiôr però nol à massim al è {\displaystyle F={\biggl \{}-{\frac {1}{n}}:n\in \mathbb {N} \setminus \{0\}{\biggr \}}={\biggl \{}-1;-{\frac {1}{2}};-{\frac {1}{3}};-{\frac {1}{4}}\dots {\biggr \}}.} I maiorants a son i elements dal interval superiormentri ilimitât {\displaystyle M=[0;+\infty )} e si à {\displaystyle \sup F=\min M=0}. Si sa però che nol esist nissun numar naturâl che al sedi l'inviers di 0 (i.e., {\displaystyle \nexists n\in \mathbb {N} :n^{-1}=0}) e, duncje, {\displaystyle F} nol à massim.

Estrems e completece dai numars reâi

[cambie | modifiche il codiç]

Come comentât prime par i maiorants e i minorants, si pues cjacarâ di estrems par ogni insiemi là che al è pussibil definî une relazion di ordin, sedi parziâl o totâl. Par esempli, si puedin studiâ i estrems di cualsisei sotinsiemi di numars intîrs o razionâi.

O vin ancje viodût un ciert numar di esemplis di sotinsiemis superiormentri limitâts di {\displaystyle \mathbb {R} } che a àn estrem superiôr. Chest nol è un câs, e je anzit une proprietât fondamentâl che e distinc i numars reâi dai numars razionâi: ogni sotinsiemi di {\displaystyle \mathbb {R} } che al sedi no vueit e superiormentri limitât al amet estrem superiôr reâl. Cheste proprietât e je cognossude come la completece di {\displaystyle \mathbb {R} } secont Dedekind. Al contrari, un insiemi che nol è complet al pues vê dai sotinsiemis no vueits e limitâts cence estrem superiôr. I numars razionâi {\displaystyle \mathbb {Q} } a fasin part di cheste tipologjie di insiemis.

Par sclarî un pôc miôr la diference tra numars reâi e numars razionâi in tiermins di completece, considerìn l'esempli dal insiemi {\displaystyle S={\Bigl \{}x\in \mathbb {Q} :x^{2}\leq 2{\Bigr \}}={\Bigl \{}x\in \mathbb {Q} :-{\sqrt {2}}\leq x\leq {\sqrt {2}}{\Bigr \}}.}

Cuant che o cjalìn {\displaystyle S} come un sotinsiemi dai numars razionâi, l'insiemi dai soi maiorants al è {\displaystyle M_{\mathbb {Q} }={\Bigl \{}q\in \mathbb {Q} :q\geq {\sqrt {2}}{\Bigr \}}} Jessint che {\displaystyle {\sqrt {2}}} nol è un numar razionâl, o podin ancje scrivi {\displaystyle M_{\mathbb {Q} }={\Bigl \{}q\in \mathbb {Q} :q>{\sqrt {2}}{\Bigr \}}.} Si conclût che l'insiemi dai maiorants razionâi {\displaystyle M_{\mathbb {Q} }} nol à minim e, duncje, l'insiemi {\displaystyle S} nol à estrem superiôr razionâl.

Invezit, l'insiemi dai maiorants di {\displaystyle S} pensât come un sotinsiemi dai numars reâi al è {\displaystyle M_{\mathbb {R} }={\Bigl \{}r\in \mathbb {R} :r\geq {\sqrt {2}}{\Bigr \}}.} Cheste volte sì che o podìn dî che {\displaystyle \min M_{\mathbb {R} }={\sqrt {2}}}, sint {\displaystyle {\sqrt {2}}} un numar reâl (irazionâl). La conclusion e je che, intai reâi, {\displaystyle \sup S={\sqrt {2}}}.

Bibliografie

[cambie | modifiche il codiç]
Estrem superiôr e estrem inferiôr
Morty Proxy This is a proxified and sanitized view of the page, visit original site.