trau

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɾaw/
• Rimes: -aw
• Etimologia: Del català antic trauc, potser del gàl·lic *traokom ‎(‘forat’), segle XVI. Cognat de l’occità trauc, francès trou.

Nom

trau m. ‎(plural traus)

1. Forat o tall en una peça de roba per on ha de passar un botó.
2. Incisió feta al cos per una ferida aguda.

Descendents

• Sard: trau, trabu

Relacionats

• traucar

Traduccions

Forat pel botó

• Alemany: Knopfloch ^(de) n.
• Anglès: buttonhole ^(en)
• Castellà: ojal ^(es)
• Eslovac: gombíková dierka ^(sk) f.
• Esperanto: butontruo ^(eo)
• Francès: boutonnière ^(fr)
• Italià: asola ^(it) f., occhiello ^(it) m.
• Polonès: dziurka od guzika ^(pl) f.
• Portuguès: casa ^(pt) f.
• Rus: петли́ца ^(ru) f. ‎(petlitsa)
• Sard: baga ^(sc) f., traocu ^(sc) m.

Incisió al cos

• Anglès: gash ^(en)
• Castellà: brecha ^(es)
• Francès: entaille ^(fr)

Verb

trau

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de traure.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb traure.
3. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de travar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: atur, aürt, ruta, truà, tura, urat

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, DECat

Alemany

• Pronúncia ^(AFI): /ˈtʁaʊ̯/ ^ⓘ

Verb

trau

1. segona persona singular (du) de l'imperatiu actiu de trauen

Compostos i expressions

• Trausaal

Sard

• Etimologia: Del català trau.

Nom

trau m.

1. trau

Variants

• trabu, travu

Sinònims

• ageta, bachíglia, baga, traocu

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Ditzionàriu in línia de sa Limba e Cultura Sarda sobre trau