roig
Potser volíeu: Roig
Català
[modifica]
- Pronúncia(i): ⓘ, (gironí) /ˈrot͡ʃ/
- Rimes: -ɔtʃ
- Homòfon: roigs
- Etimologia: Del llatí vulgar *ruiu, segle XIII, del clàssic rubeus, de ruber (‘vermell’), amb canvi de vocal per analogia amb altres mots com goig, boig. En sentit polític és un calc semàntic del castellà rojo que a partir del 1936 va desplaçar l’anterior vermell.[1]
Adjectiu
[modifica]roig m. (femení roja, plural masculí roigs o rojos, plural femení roges)
- De color vermell grogós o d'argila.
- (valencià, tortosí, septentrional) vermell
- Pertanyent o relacionat amb les idees polítiques d'esquerres.
- (menorquí, eivissenc) ros
Derivats
[modifica]Compostos i expressions
[modifica]Sinònims
[modifica]Notes
[modifica]- Sovint s'utilitza vermell o roig com a sinònims, habitualment vermell en català oriental i roig en català occidental.
- Tradicionalment i estricta són dos colors diferenciats, sent el vermell el color de la sang.
- L'ús en les formes compostes s'ha consolidat amb un terme o l'altre.
Traduccions
[modifica]De color vermell grogós o d'argila
Nom
[modifica]roig m. (plural roigs o rojos)
- Color roig.
Compostos i expressions
[modifica]Nom
[modifica]roig m. (plural roigs o rojos, femení roja)
- Persona d'idees polítiques d'esquerres.
- (pilota valenciana) Jugador que porta un element identificador de color vermell en el transcurs d'una partida individual o una partida per equips, com a mostra que ell o el seu equip són considerats de més nivell que l'adversari.
Sinònims
[modifica]Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- roig. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
- Atles Lingüístic del Domini Català
- ↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. VII, 398a52-b1». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. VII: R-SOF, p. 398. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1987.