estima

Potser volíeu: estimà, estimá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈti.mə/, occidental /esˈti.ma/
• Rimes: -ima
• Etimologia: De estimar, segle XIV.

Nom

estima f. ‎(plural estimes)

1. Opinió positiva que es té d'algú o alguna cosa per la seva honradesa, mèrit, bondat...
2. Valoració del preu d'una cosa.
3. Càlcul de la posició i la direcció desitjada d'una nau.

Compostos i expressions

• navegació d'estima

Relacionats

• estimació

Traduccions

Opinió positiva

• Anglès: esteem ^(en), dead reckoning ^(en)
• Castellà: estima ^(es) f.
• Francès: estime ^(fr) f.
• Llengua de signes catalana: ESTIMAR ^(csc)

Navegació

• Anglès: dead reckoning ^(en)
• Castellà: estima ^(es) f.

Verb

estima

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de estimar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb estimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ti·ma (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeimst)
• Anagrames: amiste, matise, tamise

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /esˈti.ma/, meridional /ehˈti.ma/

Americà: alt /esˈti.ma/, baix /ehˈti.ma/

• Rimes: -ima

Nom

estima f. ‎(plural estimas)

1. estima

Verb

estima

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb estimar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb estimar

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ti·ma (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeimst)
• Anagrames: Amesti, amiste, amisté, emitas, emitás, matéis, mesita, metáis, metías, miaste, semita, sétima, taimes, taimés, temáis, temías, timase