Setge de l'Alguer
| Guerra veneciano-genovesa | ||
|---|---|---|
  Setge de l'Alguer Setge de l'Alguer | ||
  | ||
| Tipus | setge | |
| Data | 24 de juny a 22 de desembre de 1354 | |
| Coordenades | 40° 33′ 20″ N, 8° 19′ 19″ E / 40.5555479°N,8.3219719°E | |
| Lloc | L'Alguer | |
| Estat | Itàlia | |
| Resultat | Victòria de la Corona d'Aragó. Ocupació de l'Alguer | |
| Campanya | Revolta de Sardenya | |
| Bàndols | ||
| ||
| Comandants | ||
| ||
| Forces | ||
|
Guerra veneciano-genovesa |
|---|
La guerra a la mar Egea |
La guerra a Còrsega |
El setge de l'Alguer de 1354 va ser una de les batalles de la guerra sardo-catalana.
Antecedents
[modifica]L'any 1323 Hug II d'Arborea estava enmig d'una guerra pel control de Sardenya, i va mostrar la seva predisposició a una entesa fent-se voluntàriament vassall de Jaume el Just. La Corona catalanoaragonesa volia gaudir de tenir més ports mediterranis per fer escala en les rutes cap a d'orient i dels recursos que oferia l'illa, com gra, sal, corall i plata. En el cas d'Arborea, l'avinentesa podria resultar en l'anhelada unió de tota l'illa en un únic estat.[1][2]
L'1 de juny del 1323 les tropes de Jaume el Just comandades pel seu fill Alfons (el futur Alfons el Benigne) van salpar rumb a Sardenya amb 60 galeres i una vintena de naus més petites. Un cop hi van arribar, van atacar els territoris de Càller, sota control de Pisa, amb l'ajuda d'Arborea. A poc a poc, i durant tres anys, les conquestes es van succeir i ni pisans ni genovesos van poder evitar que l'illa quedés en mans catalanes.[2] [3]
Amb el temps, però, a l'illa se succeirien diverses revoltes, especialment a càrrec dels algueresos. Per aquest motiu, el rei Pere el Cerimoniós ordenaria assetjar la ciutat i reconquerir-la.[4][5]
El setge
[modifica]El 22 de juny de 1354, va haver-hi un gran desembarcament dirigit per Pere el Cerimoniós, que va posar sota setge a la ciutat amb 100 vaixells i 12.000 homes.[6]
El 16 de novembre el rei va recuperar el control de la ciutat. Tot seguit, va ordenar la substitució de la població local, deportada a la península Ibèrica i a les Balears com a esclaus,[7] amb nous colons catalans[4][5]
Conseqüències
[modifica]La ciutat fou repoblada principalment amb catalans del Penedès i el Camp de Tarragona, assegurant d'aquesta manera una ciutat lleial a Pere el Cerimoniós. Marià va iniciar una lluita de guerrilles i emboscades, fins que el 1355 es va signar la pau de Sanluri que establia la partició de l'illa[8] per la qual Marià IV d'Arborea renunciava a l'Alguer.
| « | Il linguaggio Algherese è Catalano, perchè Alghero è una colonia di Catalani, i quali la ripopolarono nel 1353, essendo stata evacuata dai Genovesi.[9] | » |
En un document reial datat del 24 de juny de 1355 Pere el Cerimoniós fixà que la meitat superior de l'escut de l'Alguer havia d'estar formada per la Senyera Reial, fet que avui encara es manté.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Marcel A. Farinelli, Història de l'Alguer, Llibres de l'Índex, Barcelona 2014, p. 26-27.
- 1 2 Pere el Cerimoniós. Crónica del Rey de Aragón d. Pedro IV, El Ceremonioso, ó, del Punyalet (en castellà i català). 1850a ed.. Impr. de A. Frexas, p.310-311.
- ↑ (castellà) Mario Orsí Lázaro, Estrategia, operaciones y logística en un conflicto mediterráneo. La revuelta del Juez de Arborea y la "Armada e Viatge" de Pedro el Ceremonioso a Cerdeña (1535-1354)
- 1 2 Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a edició. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.150. ISBN 84-232-0655-6.
- 1 2 Casula, Francesco Cesare. La Storia di Sardegna (en italià). Sàsser: Carlo Delfino Editore, març 1998. ISBN 88-7741-760-9..
- ↑ Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a edició. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.150. ISBN 84-232-0655-6.
- ↑ «Another case of language death? The intergenerational transmission of Catalan in Alghero» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-10-21. [Consulta: 17 juny 2024].
- ↑ Històries de Catalunya, La conquesta de Sardenya i les guerres amb Gènova. Arxivat 2010-08-28 a Wayback Machine.
- ↑ Antonio Michele URGIAS, Notizie giovevoli del tempo, della cosmografia e della geografia, compilate in forma di Dialogo ad uso de' giovani studenti di gramatica delle regie scuole di Alghero (Cagliari: Stamperia Reale, 1804), 35.
- ↑ Guinart, Miquel. Memòries d'un militant catalanista. L'Abadia de Montserrat, 1988, p. 171. ISBN 8472029131.
Bibliografia
[modifica]- Pere el Cerimoniós. Crónica del Rey de Aragón d. Pedro IV, El Ceremonioso, ó, del Punyalet (en castellà i català). 1850a ed.. Impr. de A. Frexas, p.310-311.
- Marcel A. Farinelli, Història de l'Alguer, Llibres de l'Índex, Barcelona, 2014.
- Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana. Barcelona, 1898
- Giuseppe Meloni, Genova e Aragona all'epoca di Pietro il Cerimonioso (1336-1387), Padova 1971-1982 (italià)