Sant Vicent del Raspeig

Sant Vicent del Raspeig

San Vicente del Raspeig (es)
Escut
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Himne	Sant Vicent el meu poble
Lloc
38° 23′ 47″ N, 0° 31′ 31″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Població humana
Població	60.247 (2025) (1.485,75 hab./km²)
Gentilici	santvicenter, santvicentera
Idioma oficial	valencià (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat de l'Alacantí/Mancomunitat de l'Alacantí
Superfície	40,55 km²
Altitud	109 m
Limita amb	Alacant Tibi Mutxamel Xixona
Partit judicial	Sant Vicent del Raspeig
Dades històriques
Patró	Sant Vicent Ferrer
Festa patronal	Moros i Cristians de Sant Vicent del Raspeig
Organització política
• Alcalde	Jesús Villar Notario
Identificadors descriptius
Codi postal	03690 i 03699
Codi INE	03122
Codi ARGOS de municipis	03122
Altres
Agermanament amb	L'Isle-d'Abeau
Lloc web	raspeig.es

Sant Vicent del Raspeig és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, dins de l'Àrea metropolitana d'Alacant-Elx.

Geografia

El terme municipal té una extensió aproximada de 39,34 km² (3934 ha) i s'emmarca en l'Horta d'Alacant, una plana litoral presidida per la ciutat d'Alacant que dista de Sant Vicent amb una quantitat de 25 quilòmetres per una sèrie de carreteres que travessen l'Horta d'Alacant. El terme limita també amb els municipis de Tibi i Xixona pel nord; Alacant, Mutxamel i El Palamó (barri d'Alacant avui dia) per l'est; i pel sud i l'oest amb la capital alacantina.

Tibi	Tibi Xixona	Mutxamel Alacant
Alacant		Mutxamel
Alacant	Alacant	Alacant

Sant Vicent forma, juntament amb la ciutat d'Alacant i les localitats de Mutxamel, Sant Joan i El Campello, una conurbació de vora 500.000 habitants que pertany al seu torn a una àrea metropolitana més àmplia, la d'Alacant-Elx.

El relleu es configura com un gran glacis-terrassa que descendeix des de l'alineació Maigmó-Ventós, amb un relleu clarament diferenciat entre la zona muntanyenca septentrional i els suaus plans inclinats del sud. Sense tenir en compte l'arc muntanyenc citat, les terres passen d'una altitud d'uns 440 metres en la Venda de Xirau, als 250 metres de Lloma Redona, més els 209 metres del nucli urbà de la vila, fins als al voltant de 105 metres en el barri de Santa Isabel que confina amb el terme municipal d'Alacant, la qual cosa donaria per a tot el territori una suau pendent nord-sud del 3%. No obstant això, cal destacar que el terme no segueix uns límits naturals o comarcals sinó que es defineix com una franja allargada i estreta entre els dos punts citats, constreta pels termes d'Alacant i Mutxamel.

Escassegen les fonts d'aigua, a penes un parell (Carranxalet, Llacunes de Rabasa i el Savinar) i barrancs o rambles que només porten aigua de manera estacional, com la rambla del Rambutxar (tributari de la rambla de les Ovelles).

El clima és el típic del litoral mediterrani, encara que amb índexs d'aridesa superiors als normals de la resta de la regió. Les mitjanes climàtiques oscil·len entre els 2 °C de gener i els 30 °C de juliol i agost, mentre que les pluges no passen de 340 mm anuals, i a més estan desigualment repartides al llarg de l'any. La majoria de les pluges es donen a la tardor durant el mes d'octubre, i a la primavera el mes d'abril. Els dies de pluja són vora 68 a l'any.

La riquesa del sòl és molt bona ja per si mateix limitada perquè predominen terrenys de capacitat agrària amb grans explotacions. Tampoc són extraordinàries les seves fonts de matèries primeres, a excepció dels afloraments triàsics del Keuper (argiles, guixos, etc.), molt abundants en tota la conca de la rambla de Rambutxar, susceptibles d'un ús ceràmic o les vetes d'ocre de la serra Pelada, explotades com a matèria colorant des de la segona meitat del segle xix.

No té vegetació arbòria, exceptuant la conreada de l'ametllerar i els camps de llimers, i alguns grups de pins en les finques i masos escampats per l'altiplà. La mala herba que creix en les zones no conreades és la pròpia del clima mediterrani, com l'espart, el romaní, la carrasca, etc. I com no, cal esmentar les barrelles i les soses, que també formen part de la xara que habita als camps erms de la vila del Raspeig. Les soses i les barrelles es gastaven per a fer el sabó, i s'esportaven fins a molt lluny, a municipis que aquestes plantes no hi creixen. Aquestes plantes, al cremar-les produïen uns cristalls en la cendra que s'usaven per a fer l'aroma de barrella en el sabó. També cal fer esment, que aquestes plantes es destil·laven per a fer un oli especial de barrella que s'usava per a fer colònia.

Topònim

El topònim del municipi va sorgir arran de l'estada de Sant Vicent Ferrer en les terres del Raspeig al voltant de l'any 1411. El municipi va créixer al voltant d'una ermita situada en El Raspeig, on es documenta l'existència dels primers nuclis de població habitats des del segle xvii. Aquesta antiga pedania d'Alacant inicià els tràmits per segregar-se'n el 1836 i finalment va aconseguir la segregació del municipi d'Alacant el 1848. Posteriorment, en el segle xx es va produir la industrialització del municipi i la seua inclusió en l'àrea metropolitana d'Alacant, amb el consegüent creixement demogràfic. A finals del segle xx el municipi va experimentar una extensió urbanística molt important que sumat al procés de desindustrialització ha acabat convertint el municipi en residencial.

Història

No es coneix amb seguretat quins van ser els seus orígens. És molt possible que es remunten a l'època musulmana. Nogensmenys, si això fora així la seua població musulmana hauria desaparegut a mitjans del segle xvi, ja que l'actual població té la seua arrel en una antiga ermita aixecada el 1560, sota l'advocació de Sant Vicent Ferrer, la qual cosa fa suposar que foren, en la seua major part, cristians vells, i que es convertiren en amos directes de les terres que treballaven. Tingué un segle xix atzarós, ja que malgrat que es va separar d'Alacant, a la qual jurisdicció pertanyia, va perdre la seua municipalitat durant algun temps el 1843. És, per això, un municipi recent que ha assolit en el segle xx un important desenvolupament industrial basat en la indústria de la ceràmica, gràcies a la presència de calcàries en el seu territori, la qual cosa ha permès d'incrementar sa població fins als 33.250 habitants (santvicenters) de 1994 o els 37.883 de 2000. Ambdós fets l'han dut a formar una conurbació amb la capital comarcal, en la qual s'ubica la Universitat d'Alacant.

* * *

També cal esmentar, a part d'aquest resum que no inclou tota la història del nostre municipi -com és evident- la importància dels carreters. El Raspeig, la vila en si i les partides rurals, tenien una gran presència d'aquest ofici. Tot això dels carreters, era un ofici de transport de mercancies, no de persones. Sant Vicent del Raspeig, es troba en una ubicació molt bona, específica per al comerç, per a la distribució i l'exportació del mateix territori com d'uns altres, entre la mar i la muntanya, evidentment Sant Vicent del Raspeig ja es pot considerar territori muntanyós puix arriba fins als cinc-cents metres d'altitud, el seu terme municipal.

Els carreters varen ser les persones que dugueren el comerç endavant, tant el que produïa el nostre camp i precària indústria, com la d'altres municipis. La Foia de Castalla, per exemple, seria el prototip d'exportació de vins gràcies als carreters santvicenters. El que feien els carreters era davallar de les muntanyes amb els tonells de vi fins al port d'Alacant -d'un cert prestigi comercial en aquella època-, i descarregaven en el port tots aquells tonells que s'exportarien a França i d'altres.

En canvi, Sant Vicent/Floreal, sols exportava sabó i essència de barrella, i si es pot dir exportació, ametles a Xixona per al torró, d'aquells homes i dones que destil·laven amb la seua ànima per guanyar-se el pa de cada dia amb un humil jornal i d'aquells que llauraven els ametlers i recollien les ametles.

Aquesta part d'història del nostre poble, ara, l'hem de defendre i manifestar més que mai, puix aquells carreters que nasqueren i moriren en l'anonimat, es mereixen tenir la paraula encara que siga ara, quan ja ha passat el temps, i que la gent conega el sacrifici que fou l'ofici de carreter; d'estar dies i dies travessant muntanyes i planúries amb un carro, vetlant de nit vora una foguera en un bancal que no era ni tan sols teu, però te n'havies de calfar perquè sinó mories, una vida prou dura i que els residents de Sant Vicent, no coneixen massa, la dels seus avantpassats.

Demografia

A data de 2022, Sant Joan d'Alacant tenia 24.450 habitants (INE).

Evolució de la població

any	habitants
1842	3.773
1877	3.282
1887	2.951
1897	3.167
1900	3.320
1910	3.305
1920	2.661
1930	2.910
1940	3.509
1950	3.947
1960	5.019
1970	7.202
1981	9.813
1991	13.555
2000	16.895
2010	22.138
2020	24.367

Esports

El Futbol Club Jove Espanyol va sorgir en 2004 de la fusió dels tres clubs de Sant Vicent del Raspeig.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 25 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 10 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 4 del Partit Popular (PP), 2 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV-SE), 2 de Vox, 1 de Podem i 1 de Compromís per Sant Vicent (Compromís).

Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Sant Vicent del Raspeig
Candidatura	Cap de llista	Vots	Regidors
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		José Rafael Pascual Llopis	8.695	32,32%	9 (+5)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Jesús Javier Villar Notario	8.101	30,11%	8 (-2)
	Vox		Adrián García Martínez	4.917	18,28%	5 (+3)
	Esquerra Unida-Unides Podem		Alberto Bevia Orts	2.343	8,71%	2 ()
	Compromís per Sant Vicent-Acord per Guanyar		Maribel Morera Mateos	1.897	7,05%	1 ()
	Altres candidatures			950	2,87%	0 ( -6)
	Vots en blanc			427	1,6%
Total vots vàlids i regidors	27.330	100 %	25
	Vots nuls	364
Participació (vots vàlids més nuls)	27.694	61,00%**
Abstenció	17.671*	39.00%**
Total cens electoral	45.365*	100 %**
Alcalde: José Rafael Pascual Llopis (PP) (17/06/2023) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 vots: 9 de PP i 5 de VOX)
Fonts: (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Gabriel Molina Villegas	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Jerónimo Antón Gosálvez	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Jerónimo Antón Gosálvez	PSI	30/06/1987	--
1991–1995	Francisco Canals Beviá	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Francisco Canals Beviá	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Francisco Canals Beviá Luisa Pastor Lillo	PSPV-PSOE PP	03/07/1999 10/10/2001	Moció de censura PP+4GM+1PSVI --
2003–2007	Luisa Pastor Lillo	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Luisa Pastor Lillo	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Luisa Pastor Lillo	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Jesús Villar Notario	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Jesús Villar Notario	PSPV-PSOE	05/07/2019	--
Des de 2023	José Rafael Pascual Llopis	PP	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..