Vés al contingut
Cerca

Robert Baró i Cabrera

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió.
Plantilla:Infotaula personaRobert Baró i Cabrera
Biografia
Naixement25 gener 1971 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Director Museu Diocesà de Barcelona
12 juny 2018 –
Director Arxiu capitular de Barcelona
2018 –
Canonge
28 novembre 2015 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - llicenciatura en Història
Facultat de Teologia de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot (2000–), arxiver, historiador, canonge, estudiós en patrística Modifica el valor a Wikidata
X: robert_baro Modifica el valor a Wikidata

Robert Baró i Cabrera (Sabadell, 25 de gener de 1971) és un canonge de la Catedral de Barcelona, historiador, arxiver i professor, especialista en història del patrimoni eclesiàstic.

Formació i trajectòria

[modifica]

Baró es va llicenciar en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB),[1] i es doctorà el 2019 en història medieval amb una tesi sobre els escrivans al Vallès a l'època carolíngia.[2] Ha ampliat els estudis d'arqueologia a les universitats de Pisa, Siena i Leicester,[3] i és autor de diverses monografies i articles sobre temes relacionats amb el patrimoni eclesiàstic de les diòcesis catalanes.[4][5][6]

Va seguir els estudis eclesiàstics a la Facultat de Teologia de Catalunya[7] on es llicencià en Teologia l'any 2000. Fou ordenat prevere el 4 de juny del 2000.[1] El 2018 va ser nomenat canonge de la Catedral de Barcelona i director de l'Arxiu Capitular,[8] succeint en el càrrec a Josep Baucells. Especialitzat en Arqueologia i Art Sagrat,[1] és també director del Museu Diocesà i director del Secretariat de Patrimoni Cultural de l'Arquebisbat de Barcelona.[9] Forma igualment part del claustre de la Facultat d'Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí de l'Ateneu Universitari Sant Pacià com a professor del Departament d'Arqueologia i Art Cristianes.[10]

Com a prevere, ha estat rector de la parròquia francesa de la Mare de Déu de Lourdes (Sarrià) i ha col·laborat en la pastoral de diverses parròquies: Santa Cecília (Sant Gervasi), Santa Eulàlia de Vilapicina, Sant Vicenç de Sarrià i Santa Maria del Taulat (Poble nou).[1] Dins de l'arquebisbat de Barcelona, ha estat secretari particular del Cardenal Lluís Martínez i Sistach i és membre vocal en diverses associacions laïcals.[1][11][12][13]

Publicacions (selecció)

[modifica]
  • L'Església de Sant Julià d'Altura (Sabadell, Vallès Occidental), Sabadell: Ajuntament de Sabadell, 2006.
  • Mort et résurrection dans l'Antiquité chrétienne : de la mort à la vie, l'espérance en la résurrection dans l'Antiquité tardive : histoire, archéologie, liturgie et doctrines, coord. Robert Baró, Albert Viciano, Daniel Vigne, [Les Plans-sur-Bex, Switzerland] : Parole et silence ; Toulouse : Centre histoire et théologie, [2017].
  • "Santa Eulàlia de Barcelona, vida i culte", en: Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2018
  • Escrivans al Vallès. segles X i XI, tesi doctoral sota la direcció d'Antoni Virgili i Colet, Universitat Autònoma de Barcelona, 2019.
  • "Notes per a un projecte de visualització del baptisteri paleocristià des de la Catedral de Barcelona", en: La basílica de la Santa Creu i Santa Eulàlia: la Catedral abans de la Catedral : IV Jornades de les basíliques històriques de Barcelona (2 i 3 de maig de 2019), Barcelona: Ateneu Universitari Sant Pacià, 2020.
  • "Fides ex auditu": una vida estimant l'Església des del patrimoni", en: "Fides ex auditu" : Josep Maria Martí Bonet, mig segle amb el patrimoni de l'Església, Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2022.
  • Oliba de Vic, un bisbe de mil anys enrere: Congrés Internacional, Barcelona, Bellaterra, Vic, 8-10 de novembre de 2018, coord. Marc Sureda i Robert Baró, Barcelona: Ateneu Universitari Sant Pacià, 2023.

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 «El cardenal Sistach nomena dos nous canonges». La Vanguardia, 13-11-2015. [Consulta: 29 desembre 2025].
  2. ↑ Robert Baró, Escrivans al Vallès. segles X i XI, tesi doctoral sota la direcció d'Antoni Virgili i Colet, Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
  3. ↑ Robert Baró i Cabrera, Història de la parròquia de Viladecavalls, Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls, 1999
  4. ↑ Dialnet
  5. ↑ CCUC
  6. ↑ BNE
  7. ↑ «"Apóstoles para el 2000”, lerna del día del Seminario que se celebra hoy» (en castellà). La Vanguardia, 16-03-1997. [Consulta: 29 desembre 2025].
  8. ↑ «Archivo Catedralicio de Barcelona». Censo-Guía de Archivos. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 14 octubre 2018].
  9. ↑ «Nomenaments d'àmbit interdiocesà». Esglèsia Arxidiocesana de Barcelona, 14-02-2019. Arxivat de l'original el 2025-12-29 [Consulta: 29 desembre 2025].
  10. ↑ Ateneu Universitari Sant Pacià
  11. ↑ Minyons escoltes i guies
  12. ↑ ACIDH
  13. ↑ Fundació Montserrat Torrent

Bibliografia

[modifica]
  • "Quería ser arqueólogo", en Curas del 2000 : testimonios vocacionales de 65 nuevos sacerdotes, ed. Ignacio Requena Tomás, Madrid: Edice, 2000.
  • "Robert Baró", Catalunya Religió [consulta 30 de desembre 2025]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Robert_Baró_i_Cabrera&oldid=38354901»
Robert Baró i Cabrera
Afegeix un tema
Morty Proxy This is a proxified and sanitized view of the page, visit original site.