| any | efemèrides |
|---|
| 2025 |
Fa 1 any
El 31 de gener, Joan Carles Girbés cessà com a editor d'Amsterdam Llibres.
A les acaballes de març, l'editorial Anagrama cancel·là la distribució d'una crònica novel·lada del cas José Bretón.
A l'abril, la revista L'Espresso revelà que l'obra Hipnòcracia de l'autor Jianwei Xun havia sigut confeccionada amb intel·ligència artificial per Andrea Colamedici.
El 3 de setembre, l'editorial Comanegra publicarà un assaig inèdit de Pedrolo, Prosa de combat.
A final d'any, Josep Vallverdú i Aixalà publicarà El retorn d'en Rovelló a cent dos anys.
- Morts
- El 19 d'agost morí el lingüiste canadenc Joseph Gulsoy.
|
| 2024 |
Fa 2 anys
|
| 2023 |
Fa 3 anys
El 28 de gener morí el poeta Henrik Nordbrandt.
El 15 de febrer, l'exiliat xilé Hernán Valdés;
el 27, l'escriptor infantil Juan Muñoz Martín.
El primer de març, la poeta luxemburguesa Anise Koltz;
el 4, l'expert en Verdaguer Ricard Torrents i Bertrana;
el 7, l'autor infantil Ian Woodward Falconer;
l'11, el poeta vigatà Jaume Medina i Casanovas;
el 13, el filòsof alemany Ernst Tugendhat;
el 16, la periodista Mària Sànchez Ledesma;
el 25, l'historiador Jesús Mestre i Godes.
El 23 d'abril, el poeta florentí Sergio Salvi.
El 22 de maig, la dramaturga lisboeta Eduarda Dionísio;
el 26, l'occità Eric Gonzalès;
el 27, l'afroamericana Anita Cornwell;
el 31, la ghanesa Christina Ama Ata Aidoo.
El 2 de juny, la crítica navarresa María Eugenia Lacarra;
el 10, l'assagiste calabrés Nuccio Ordine.
El 4 de juliol, la poeta molletana Anna Campillo Arrebola;
el 10, la barcelonina Núria Sales i Folch;
el 24, el nipó Seiichi Morimura.
El 8 de setembre, el gallec Carlos Duran Rodríguez;
el 27 morí a Tortosa el cinctorrà Joan Josep Rovira i Climent
i, a Londres, l'activista Pat Arrowsmith.
el 30, el sirià Khaled Khalifa.
El 6 d'octubre, el valldigner Sico Fons;
el 27 morí a Barcelona Peter Kaldheim.
El 3 de novembre, la poeta romanesa Angela Marinescu;
el 9, el filòsof ontarienc David Gauthier;
el 19, la novel·lista siciliana Anna Kanakis.
El 6 de desembre, el poeta palestí Refaat Alareer morí en un atac aeri israelià;
el 8, el bibliste montserratí Pius-Ramon Tragan i Colilles;
el 20, el periodiste sevillà Antonio Burgos Belinchón…
|
| 2022 |
Fa 4 anys
- Morts
El 25 de gener morí a París el dramaturg francòfon Jean-Pierre Grédy.
El 2 de març morí el novel·liste francés Frédérick Tristan (Goncourt 1983);
el 3, el novel·liste policíac Kyotaro Nishimura (n. 1930);
el 4, la poeta anglòfona gal·lesa Ruth Bidgood (n. 1922);
el 9 morí a Berlín la periodista supervivent de l'Holocaust Inge Deutschkron (n. 1922);
el 14, l'escriptor genovés Gianluca Ferraris (n. 1976);
el 31, el solsoní Ramon Gualdo i Montanyà (n. 1931).
El 2 d'abril morí a Nova York l'escriptor bonaerenc Sergio Chejfec (n. 1956);
el 5 de maig, el poeta palmesà Joan Manuel Pérez i Pinya.
Al juliol, el novel·liste australià David Ireland.
El 22 de setembre, l'escriptora anglesa Hilary Mantel (Premi Booker 2019 i 2012).
El 3 d'octubre, el castellonenc Albert Garcia Pascual;
l'11, l'editora palmesana Diana Zaforteza Rodés.
El primer de novembre, l'autor francòfon ivorià Charles Nokan (n. 1936);
el 24, el xinés Li Guowen (n. 1930).
El 9 de desembre, l'escriptor basc Txomin Peillen (n. 1932);
el 10, l'historiador monistrolenc Llorenç Soldevila i Balart (n. 1950);
l'11, l'escriptor de Doctor Who Chris Boucher (n. 1943);
l'12, l'assagista i dramaturga Drucilla Cornell (n. 1950)…
|
| 2021 | Fa 5 anys!
- L'1 d'agost es fundà l'editorial Medusa, encara que no començaria a publicar fins l'any següent.
- Efemèrides
- El 23 de febrer feu dos-cents anys de la mort del poeta John Keats. El 21 de juliol, cent anys del traspàs de la feminista búlgara Vela Blagòeva.
- Morts
El 3 de gener moriren l'assagiste hispànomexicà Enrique de Rivas Ibáñez, malalt d'Alzheimer, i el poeta extremeny Juan José Alcolea;
el 4, l'editor barceloní Josep Fornas i Martínez;
el 7, el premi Pulitzer d'assaig Neil Sheehan i l'autor dominicà Norberto James Rawlings;
el 29, el poeta moçambiqués Calane da Silva.
El primer de febrer morí el teòleg Jean-Pierre Jossua;
el 27, el poeta provençal Sèrgi Bec.
El 15 de març, el novel·liste barceloní Estanislau Torres i Mestres;
el 25, l'escriptor benicarlando Josep Igual i Febrer.
El 9 d'abril, l'activista estatunidenca Judith Reisman;
el 10, el poeta mauricià Édouard J. Maunick;
el 19, el poeta gironí Josep Tarrés i Fontan;
el 28, el filòsof parisenc François Fédier;
el 29, l'escriptor capverdià Onésimo Silveira.
El 12 de maig, l'escriptor irlandés Seamus Deane;
el 29, el novel·liste furlà Paolo Maurensig;
el 31, el poeta barceloní Enrique Badosa Pedro.
El 6 de juny, el novel·liste francòfon Michel Host;
l'11, el filòleg menorquí Juli Moll i Gómez de la Tía i la novel·lista irlandesa Lucinda Riley;
el 18, el poeta igualadí Pius Morera i Prat;
el 20, el traductor txec Jan Schejbal.
El 16 de juliol, el novel·liste barceloní Carles Macià i Vives;
el 22, la poeta mont-realera Michèle Lalonde.
El 5 d'agost, l'historiador Michel Duchein;
el 6, l'assagiste donostiarra Mikel Azurmendi Intxausti;
el 16, el toquiota Hiroshi Sakagami;
el 19, el poeta tibetà Tsepa.
El 28 de setembre morí a Cambrils el poeta lleidatà Ramon Pedrós Martí.
El 16 d'octubre, l'escriptora irlandesa Máire Mhac an tSaoi.
Al novembre, Ricard Creus i Marzo;
el 13, el biògraf John Pearson;
el 23, l'escriptor de ciència-ficció Miquel Barceló García i el murcià Antonio Prieto Martín.
El 14 de desembre, la novel·lista suïssa Maja Beutler;
i, el 18, l'escriptora francòfona rossellonesa Adrienne Cazeilles (n. 1923).
|
| 2020 |
Vicent J. Sanz i Guerrero guanyà el 26é Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida amb la novel·la No puc viure sense tu.[1]
- Defuncions
El 3 de gener morí la dramaturga xilena Mónica Echeverría Yáñez; el 5 morí l'escriptor i traductor andorrà Antoni Morell; el 9, l'escriptor de ciència-ficció Mike Resnick, guanyador de cinc premis Hugo; el 13 de gener, la novel·lista alcoiana Isabel-Clara Simó; el 31, l'autora de suspens Mary Higgins Clark.
El 3 de febrer faltà el crític literari George Steiner; el 22, la poeta grega Kikí Dimulà.
El 8 de març morí l'escriptor Lluís Racionero; el 29, l'escriptor rus Iuri Bóndarev; el 31, el novel·liste gallec Xosé Luís Franco Grande.
El 16 d'abril traspassà el novel·liste xilé Luis Sepúlveda; el 21, el dramaturg italià Antonio Tarantino; el 25, el suec Per Olov Enquist; i el 29, el jove poeta danés d'origen palestí Yahya Hassan.
El primer de maig morí la novel·lista África Lorente Castillo; el 23, l'escriptora lisboeta Maria Velho da Costa.
El 14 de juny morí l'escriptora sud-africana Elsa Joubert; el 15 traspassaren el periodiste mataroní Manuel Cuyàs i el divulgador gascó Michel Roquebert, expert en catarisme; el 19, el novel·liste barceloní Carlos Ruiz Zafón.
 Á. Lorente (n. 1954) Antoni Morell (n. 1941) L. Racionero (n. 1940)  C. Ruiz Zafón (n. 1964)  I. C. Simó (n. 1943)  Alberto Blecua (n. 1941)  Mario Bunge (n. 1919)  I. Bóndarev (n. 1924)  Kikí Dimulà (n. 1931)  M. Echeverria (n. 1920)  P. O. Enquist (n. 1934)  X. L. Franco (n. 1936)  Y. Hassan (n. 1995)  M. Higgins (n. 1927)  H. Mingarelli (n. 1956)  Mike Resnick (n. 1942)  Roger Scruton (n. 1944) L. Sepúlveda (n. 1949) Roger Steiner (n. 1929)  A. Tarantino (n. 1938)  Velho da Costa (n. 1938) |
| 2019 | Portal:Literatura/2019 |
| 2018 | Portal:Literatura/2018 |
| 2017 | Els autors andorrans Manel Gibert, Albert Villaró, Robert Pastor i Agustí Franch publicaren obra nova est any.[2]
El 6 de gener l'editorial Destino lliurà els seus guardons anuals a Barcelona: la novel·la La fada negra guanya el 49è Premi Josep Pla, i La media vida el 73è Premi Nadal.[3] El 17 de gener, Òmnium Cultural anuncià la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Isabel-Clara Simó.[4] El 25 de gener, el President de la Generalitat Valenciana inaugurà l'Espai Joan Fuster, als vint-i-cinc anys de la mort de l'escriptor.[5] La cinquena edició del festival Tiana Negra homenatjà l'escriptor Antoni Serra i Bauçà.[6]
El 21 de març, Urbà Lozano rebé el Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià 2016 per Vindrà la mort i tindrà els teus ulls en una gala celebrada per primera vegada a Castalla, poble natal de Valor.[7] El festival biennal Kosmopolis se celebrà del 22 al 26 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona al voltant de dos temes: el canvi i les «constel·lacions femenines».[8]
La quinta edició de VLC Negra tingué lloc del 5 al 14 de maig a València i la Font de la Figuera.[9] El xativí Xavier Aliaga guanyà el Premi Pin i Soler de narrativa.[10]
El Premi Nobel de Literatura fon atorgat a Kazuo Ishiguro. Com cada 15 d'octubre, el lliurament del Premi Planeta de novel·la en castellà tingué lloc a Barcelona: el guanyador fou El fuego invisible; la finalista, Niebla en Tánger.[11] |
| 2016 | Portal:Literatura/2016 |
| 2015 | Portal:Literatura/2015 |
| 2014 |
L'autor gandià Lluís Miret Pastor guanyà el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira amb L'ombra del mal; Robert Cortell i Giner guanyà el Premi de poesia Ibn Jafadja.[12] |
| 2013 | Portal:Literatura/2013 |
| 2012 | Portal:Literatura/2012 |
| 2011 | Portal:Literatura/2011 |
| 2010 | Portal:Literatura/2010 |
| 2009 | Portal:Literatura/2009 |
| 2008 | Portal:Literatura/2008 |
| 2007 | Portal:Literatura/2007 |
| 2006 | Portal:Literatura/2006 |
| 2005 | Portal:Literatura/2005 |
| 2004 | Portal:Literatura/2004 |
| 2003 | Portal:Literatura/2003 |
| 2002 | Portal:Literatura/2002 |
| 2001 | - Morts
|
| 2000 | |
| 1999 | Portal:Literatura/1999 |
| 1998 | Portal:Literatura/1998 |
| 1997 | - Morts
|
| 1996 | Portal:Literatura/1996 |
| 1995 | Portal:Literatura/1995 |
| 1994 | Portal:Literatura/1994 |
| 1993 | Portal:Literatura/1993 |
| 1992 | Portal:Literatura/1992 |
| 1979 |
El 9 de setembre Jaume Vallcorba i Plana fundà l'editorial barcelonina Quaderns Crema; al novembre, diversos escriptors publicaren el primer número de la revista literària Cairell, de la qual se'n publicaren huit números fins a 1981.
- Naiximents
El 23 de setembre nasqué el poeta palestí Refaat Alareer… |
| 1978 | Portal:Literatura/1978 |
| 1944 |
El 16 de juliol —ara fa 82 anys— nasqué la crítica barcelonina Carme Arnau i Faidella;
el 29 d'octubre, la crítica navarresa María Eugenia Lacarra
|
|
