Vés al contingut
Cerca

Passatger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Passatgers pujant a l'autobús

Un passatger (també abreujat en anglès com a pax[1]) és una persona (infant o adult) que viatja o és transportada en un vehicle, sigui avió, autobús, vaixell, tartana, automòbil o qualsevol mitjà de transport. Sovint s'exclouen d'aquesta definició les persones encarregades d'operar el vehicle (conductor, pilots…) i les que formen part del servei (tripulació, revisors, personal de seguretat…). A més dels humans, de vegades també es consideren passatgers als animals, encara que se'ls porti en cistella de transport. En ambdós casos, generalment es paga una quota pel transport utilitzat.

Els passatgers poden portar maletes, bosses o motxilles per a portar les seves pertinences.

En la indústria turística, l'abreviatura internacional utilitzada per designar la paraula «passatger» és PAX, indistintament en majúscules o minúscules. Originalment se referia tan sols als passatgers de vaixells i avions. Després va passar a ser utilitzada per a qualsevol tipus de transport i també, en hostaleria, per designar la unitat en termes de nombre de clients o hostes d'hotels, restaurants, etc.[2]

Generalitats

[modifica]

Hi ha diversos aspectes a considerar relacionats amb el concepte de passatger.

Altres detalls

[modifica]
  • Origen del viatge o trajecte
  • Tràmits inicials (facturar equipatges,...etc)
  • Punt de destinació
  • Durada del viatge
  • Velocitat
  • Puntualitat i regularitat
  • Seguretat
  • Comoditat
  • Assegurances
  • Element auxiliars (seients, lliteres, mobiliari, cambrot, espais comuns,...)

Perills

[modifica]

En èpoques passades els passatgers estaven sotmesos als perills de pirates i corsaris. Des de final del segle XX els segrestos i les accions terroristes són un perill a tenir en compte.

Preu del passatge

[modifica]

Un aspecte important per a qualsevol passatger és el preu del bitllet o passatge. Pal·ladi, en la Història Lausíaca, exposa una anècdota relacionada amb el tema.[9] Un diccionari català-llatí iguala el preu del passatge amb transitus vectura.[10]

Bitllets

[modifica]

Vehicles

[modifica]

Cada vehicle determina el tipus de servei, els drets, les obligacions del passatger i el marc legal segons l'època i la realitat política.

Cadires de mans i lliteres

[modifica]

Les cadires de mans permetien que la persona transportada viatgés asseguda.[11] A cobert o a l'aire lliure. En cada cas la cadira era portada per dos esclaus o persones assalariades.[12]

Rickshaws i similars

[modifica]

[14][15]

Animals sense vehicle

[modifica]

Hi ha animals de lloguer que poden transportar passatgers sense vehicle: elefants,[16] mules,[17] dromedaris,[18] rucs,[19] ... Els mateixos animals, a vegades, poden estar enganxats a carruatges o trineus.

Diligències

[modifica]

Amb el transport per diligència els passatgers podien desplaçar-se amb relativa comoditat i regularitat per trajectes establerts.[20][21] La literatura de viatges compta amb exemples que descriuen els passatgers de les diligències i anècdotes relacionades.[22][23]

Vaixells

[modifica]

Hi ha documentació de passatgers viatjant en vaixell des dels temps més antics. En cada cas les condicions depenen del vaixell, de la ruta i del mateix passatger. Una relació sistemàtica del tema s'hauria de basar en la història dels vaixells.

Barques

[modifica]

La tradició de la barca de passatgers queda reflectida en el mite de Caront.[24] També han estat importants les barques de passar rius[25][26] o les emprades en passeig turístic.[27]

Vaixells grecs antics

[modifica]

Les trieres Pàralos i Salamínia transportaven, entre altres funcions, passatgers notables.

Vaixells romans

[modifica]

En la Roma clàssica no hi havia vaixells exclusivament de passatgers. Els viatgers optaven per la navegació costanera en petits vaixells. I en embarcar en alguna nau de transport («navis oneraria») si la ruta era per alta mar.[28][29][30] Un exemple fou el viatge de Pau de Tars, amb naufragi inclòs, en una nau semblant a la Isis.

Galeres

[modifica]

Les galeres i naus similars (trieres, trirems, dromons,...) eren bàsicament vaixells de guerra , que podien emprar-se en el comerç (de mercaderies valuoses) i transport de passatgers (importants). Hi ha una descripció humorística de les penalitats que suposava viatjar en una galera.[31][32]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Define Pax». Travel Industry dictionary. Arxivat de l'original el 11 de setembre 2019. [Consulta: 5 gener 2014].
  2. ↑ «Pax» (en castellà). La Gran Enciclopedia del Turismo Español. preferente.com. Arxivat de l'original el 29 de desembre 2014. [Consulta: 10 febrer 2015].
  3. ↑ Boston (Mass.). Police Department. Rules and Regulations for the Government of the Police Department of the City of Boston, 1898. Rockwell and Churchill Press, 1898, p. 129 [Consulta: 3 febrer 2024].
  4. ↑ The Maritime Commercial Saloon-Cabin Passenger's Universal Companion, 1871, p. 61 [Consulta: 3 febrer 2024].
  5. ↑ Dunwoody, G. Passengers' experiences of air travel: eighth report of session 2006-07, Vol. 2: Oral and written evidence. Stationery Office, 2007, p. 140. ISBN 978-0-215-03552-3 [Consulta: 3 febrer 2024].
  6. ↑ Vissing, Y.; Leitão, S. The Rights of Unaccompanied Minors: Perspectives and Case Studies on Migrant Children. Springer International Publishing, 2021, p. 117. ISBN 978-3-030-75594-2 [Consulta: 3 febrer 2024].
  7. ↑ «Flying with pets on board», 24-01-2024. Arxivat de l'original el 2024-02-06. [Consulta: 6 febrer 2024].
  8. ↑ Sales, M. The Air Logistics Handbook: Air Freight and the Global Supply Chain. Taylor & Francis, 2013, p. 156. ISBN 978-1-136-16407-1 [Consulta: 6 febrer 2024].
  9. ↑ Història Lausíaca (en grec-català). Fundació Bernat Metge, 1927, p. 77. ISBN 978-84-7225-954-6 [Consulta: 30 gener 2024].
  10. ↑ Dictionarium, sev Thesavrvs catalano-latinus verborum ac phrasium (en llatí). ex officinâ typographicâ Raphaelis Figueró, 1653, p. 476 [Consulta: 30 gener 2024].
  11. ↑ Ckener, J.C.. Vocabulario tecnológico de medicina: cirujia, farmacia y ciencias auxiliares ... (en castellà). Establecimiento tipografico, 1890, p. 1-PA159 [Consulta: 31 gener 2024].
  12. ↑ Álvarez, A.L.. Las sillas de mano y los silleteros de la hermandad del refugio de Madrid: Caridad, espectáculo y trabajo entre los siglos XVII y XIX (en castellà). ACCI (Asociación Cultural y Científica Iberoamericana), 2022, p. 66. ISBN 978-84-18476-62-4 [Consulta: 31 gener 2024].
  13. ↑ Montaner y Simón Editores (Barcelona). Diccionario enciclopédico hispano-americano de literatura, ciencias y artes: Apéndice 24-25. Segundo apéndice 26-28 (en castellà). Montaner y Simón, 1896, p. 164 [Consulta: 31 gener 2024].
  14. ↑ Warren, J.F.. Rickshaw Coolie: A People's History of Singapore, 1880-1940. Singapore University Press, 2003, p. 76. ISBN 978-9971-69-266-7 [Consulta: 31 gener 2024].
  15. ↑ Muneer, T.; Gul, M.S.; Gago, E.J.. Practice and Innovations in Sustainable Transport. MDPI AG, 2020, p. 1. ISBN 978-3-03928-548-8 [Consulta: 31 gener 2024].
  16. ↑ Ortega, M.O.. Una missión diplomática en la Indo-China: descripción del viaje de la Legación especial de España al imperio de Annam y reino de Siam dando en dos años la vuelta al mundo (en castellà). Tip. de E. Rubiños, 1884, p. 470 [Consulta: 5 febrer 2024].
  17. ↑ Frank, S.; Frank, P. The Grand Canyon Handbook: An Insider's Guide to the Park, as Related by Ranger Jack. Pomegranate, 2000, p. 82. ISBN 978-0-7649-1276-4 [Consulta: 5 febrer 2024].
  18. ↑ «Paseo en CAMELLO en Maspalomas» (en castellà). Arxivat de l'original el 2024-02-05. [Consulta: 5 febrer 2024].
  19. ↑ «Hiking trip with donkeys», 10-05-2021. Arxivat de l'original el 2024-02-05. [Consulta: 5 febrer 2024].
  20. ↑ Gutiérrez González, Antonio. Manual de diligencias (en castellà). Madrid: Imprenta y Fundición de Eusebio Aguado, 1842, p. VII.
  21. ↑ ¬La Ilustración española y americana: 1876,1, 1876, p. 106–.
  22. ↑ Clemens, S.L.. Roughing it. By Mark Twain, Samuel L. Clemens. Fully illustrated by eminent artists. Issued by subscription only, etc. American Publishing Company, 1872, p. 39 [Consulta: 31 gener 2024].
  23. ↑ «Riding The Overland Stage, 1861». Arxivat de l'original el 2024-01-31. [Consulta: 31 gener 2024].
  24. ↑ Staal, G.; Méry, J. Musas y hadas: ó, las mujeres mitológicas (en castellà). José Maria Ducazcal, 1854, p. 76 [Consulta: 2 febrer 2024].
  25. ↑ Pujol, J.L.F.. Les barques de passatge del riu Llobregta al Prat i la seva explotació (1327-1873). Joan Lluís Ferret Pujol. ISBN 978-84-612-1504-1 [Consulta: 2 febrer 2024].
  26. ↑ autors, D. Franquisme a les comarques tarragonines. Publicacions URV, 2019, p. 79. ISBN 978-84-8424-769-2 [Consulta: 2 febrer 2024].
  27. ↑ guides, W.; Dugan, J. Capturing Venice: Gondolas of Venice: Sub-guide. Walkabout photo guides, p. 8 [Consulta: 2 febrer 2024].
  28. ↑ McKnight, S.; Cohick, L.; Gupta, N. Dictionary of Paul and His Letters: A Compendium of Contemporary Biblical Scholarship. IVP, 2023, p. 4-PA92. ISBN 978-1-78974-398-2 [Consulta: 2 febrer 2024].
  29. ↑ Stephenson, P. New Rome: The Roman Empire in the East, AD 395 - 700 - Longlisted for the Anglo-Hellenic Runciman Award. Profile, 2022, p. 95. ISBN 978-1-84765-844-9 [Consulta: 2 febrer 2024].
  30. ↑ Irby, G.L.. Using and Conquering the Watery World in Greco-Roman Antiquity. Bloomsbury Publishing, 2021, p. 135. ISBN 978-1-350-15585-5 [Consulta: 2 febrer 2024].
  31. ↑ Duro, C.F.. La mar descrita por los mareados: Mas disquisiciones, que comprenden la vida de la galera con interesantes noticias de la chusma; galeones y flotas de Indias; osadía de los navegantes, grandes penalidades, combates y naufragios, plagas, suciedades ... (en castellà). Aribau y ca, 1877 [Consulta: 2 febrer 2024].
  32. ↑ de I Guevara, A. Libro de los inventores del arte de marear, y de muchos trabajos, que se passan en las galeras (etc.) (en castellà). Nucio, 1539 [Consulta: 2 febrer 2024].

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Passatger&oldid=37894188»
Passatger
Afegeix un tema
Morty Proxy This is a proxified and sanitized view of the page, visit original site.