Ongut
| Tipus | tribu  |
|---|---|
| Llengua | mongol, buriat i calmuc |
| Religió | budisme i xamanisme |
| Geografia | |
| Estat | Mongòlia, Buriàtia, Mongòlia Interior i Calmúquia |
Els ongut o öngüd (öngüt) foren un poble turc[1] que existia al temps de Genguis Kan (1162–1227),[2] en bona part de religió nestoriana.[3] Vivien a la zona de la Gran Muralla Xinesa al nord de l'Ordos i cap al nord-est.[2] Tayang, el kan dels naiman, conscient del perill de l'enemic va tractar d'obtenir l'ajut dels ongut, establerts a la vora del Toqto, al nord del Shansi (el districte de Sueiyuan) on exercien com a guàrdia fronterera dels Jin,;[4] el seu cap era Alaquch-tagin, però aquest va advertir a Genguis Kan i des de llavors fou el seu aliat (1204).[5]
Quan Genguis Kan va atacar als jurchen el 1211 els ongut van obrir les portes al conqueridor i li van entregar la marca fronterera de la que tenien encarregada la vigilància. En premi Genguis Kan va donar a una de les filles en matrimoni a Po-yao-ho (fill d'Alaquchtagin).[6] El poble es va mongolitzar progressivament. Els xinesos esmentaven el seu territori com wanggu.
Notes
[modifica]- ↑ [René Grousset], The Empire of the Steppes, 1970, p. xxxv, 213, Rutgers University Press
- 1 2 Roux, p.40
- ↑ Phillips, p. 123
- ↑ Saunders, J.J., The History of the Mongol Conquests, 1970, p.52, Routledge & Kegan Paul Ltd.
- ↑ a la "Historia Secreta" s'esmenten les ambaixades de Yuqunan a la cort ongut, i de Torbitachai a la cort de Genguis Kan; també en deixa constància Rashid al-Din. El fet que els ongut eren nestorians està testimoniat des del segle xii segons fa constar M. Pelliot a Chrétiens de l'Asie Centrale, pàgina 190
- ↑ aquesta filla tenia el nom de Alaghai-baqi segons indica M. Pelliot a Chrétiens d'Asie Centrale et d'Extréme Orient, 1914
Referències
[modifica]- Phillips, J. R. S.. The Medieval Expansion of Europe. second edition. Oxford University Press, 1998. ISBN 0198207409.
- Roux, Jean-Paul, Histoire de l'Empire Mongol, Fayard, ISBN 2213031649