Oasi del Faium
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
(ar) الفيوم  | ||
| ||
| Tipus | oasi | |
|---|---|---|
| Lloc | ||
| Entitat territorial administrativa | Governació d'el Faium (Egipte) | |
| ||
| Característiques | ||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||
| Data | 1r novembre 1994, 28 juliol 2003 | |
| Identificador | 192 | |
L'oasi del Faium (àrab: منخفض الفيوم, munẖafiḍ al-Fayyūm, literalment ‘depressió d'al-Fayyum’) és una regió d'Egipte en la governació del Faium, que inclou la ciutat del Faium (Faium) i el seu entorn, incloent-hi el llac Meris. El nom d'oasi no és exacte, car les seves aigües derivaven del Nil.[1]
El llac, a pocs quilòmetres, es diu ara Birket Qarun, però antigament era el llac Faium. En aquest llac, el faraó Amenemhet III hi va fer importants obres, però en anar baixant el nivell es van haver de tornar a fer en l'època ptolemaica. Tota la regió o comarca a l'entorn d'aquest llac, avui en bona part sec, era l'oasi del Faium, i ha esdevingut a finals del segle xx un lloc principal per les excavacions arqueològiques, ja que a la zona hi ha temples, piràmides, esglésies cristianes i musulmanes, restes gregues i romanes; s'han fet moltes troballes de la cultura de Maadi, i dels períodes Naqada II (que va substituir l'anterior) i Naqada III.
La regió del Faium, a part del seu patrimoni faraònic, destaca pels seus monestirs coptes, els més importants dels quals són:
- Monestir de l'arcàngel Gabriel
- Monestir de Sant Samuel o Al-Qalamun
- Monestir de la Verge Maria (o Anba Ishaq, és a dir, Pare Isaac, Deir Abu Isaac)
- Monestir de Deir al-Azab
- Monestir de la Coloma (Deir al-Haman o Hamman).
Vegeu també les entrades per altres llocs de la regió:
- Cocodrilòpolis
- Kom Aushim o Karanis
- Dimai
- Qasr Qarun
- Abgig
- Medinet Madi o Narmouthis
- Tell Umm al-Breigat o Tebtunis
- Seila. És un llogaret a l'est de la Governació d'el Faium, a la línia fèrria entre el Faium i Al-Wasta a la vall del Nil. A la seva rodalia hi ha una piràmide esglaonada, de datació incerta que correspondria a la dinastia III. S'atribueix al faraó Snefru haver construït per ordre cronològic una piràmide a Seila, prop de Faium, amb 5 esglaons i 35 metres de costat; seguidament la finalització de la piràmide de Meidum, iniciada pel seu antecessor Huni. Però és possible que la de Seila fos obra de Huni i la segona compartida. La piràmide de Seila és la més al nord de totes les esglaonades. A començaments del segle XX fou excavada per Borchardt però no es va saber qui la va construir. La universitat de Brigham Young de Utah treballant amb un arqueòleg egipci anomenat Swelim, va excavar a la zona els anys vuitanta i va trobar una estela de pedra plana i una taula d'ofrenes que Swelim va considerar que determinaven que el constructor fou Snefru. De la piràmide queden avui unes restes de només set metres d'altura; està alineada a l'eix nord-sud girada 12 graus a l'oest. La piràmide tenia quatre esglaons construïts amb blocs de pedra units amb morter i arena.
- Batn I Hrit o Theadelphia
- Hawara
- Byahma o Biahmu
- Lahun (antic Kahun)
Referències
[modifica]- ↑ Joukowsky Institute for Archaeology & the Ancient World. «Lake Moeris» (en anglès). Haaw workplace. Rhode Island: Brown University. [Consulta: 13 juny 2026].