Vés al contingut
Cerca

Nirvana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Nirvana (desambiguació)».
Imatge del nirvana de Mahavira procedent del Kalpasutra.

Nirvana, en les religions índies (jainisme, hinduisme, budisme i sikhisme), és el terme que designa l’estat final d’alliberament: la persona deixa enrere les passions i el desig, i així s’allibera del sofriment (duḥkha) i del cicle de naixements i renaixements (saṃsāra).[1][2][3]

A les religions índies, nirvana s'utilitza com a sinònim de moksha i mukti. En general, aquestes tradicions el descriuen com un estat de calma perfecta, llibertat i felicitat màxima: la fi de l’aferrament i del patiment mundà, i el final del saṃsāra.[4][5] Ara bé, el significat concret varia segons cada tradició.[6] A la filosofia hindú, nirvana s'entén com la unió o el reconeixement que l'atman (el jo profund o l'ànima) és idèntic al Brahman.[7][8][9] En el jainisme, és l’objectiu espiritual que consisteix a alliberar l’ànima dels lligams del karma i del saṃsāra.[10] En el budisme, nirvana és l’abandonament dels “10 grillons”, és a dir, dels vincles mentals que mantenen el renaixement, i s’explica com l’extinció dels “focs” que alimenten aquest procés.[6][11][12]

Etimologia

[modifica]

Les idees d’alliberament espiritual, amb el concepte d’ànima i de Brahman, apareixen en textos vèdics i en les upanixads, com ara al vers 4.4.6 de la Brihadaranyaka Upanishad.[13]

El terme nirvana en el sentit soteriològic d’estat d’alliberament «apagat, extingit» apareix en molts passatges dels Vedes i encara més en el Bhagavata Purana postbudista; tanmateix, l’opinió popular no n’atribueix el mèrit ni als Vedes ni a les upanixads. Collins afirma que «sembla que els budistes van ser els primers a anomenar-ho nirvana».[14] Segons Collins, això podria haver estat un ús deliberat de mots en el budisme primerenc, ja que Atman i Brahman eren descrits en textos vèdics i upanixàdics amb la imatge del foc, com una cosa bona, desitjable i alliberadora.[15] Collins diu que el mot nirvāṇa prové de l’arrel verbal vā («bufar») en la forma de participi passat vāna («bufat»), amb el prefix verbal nis que significa «fora». D’aquí que el sentit original del mot sigui «bufat cap enfora, extingit». (Els canvis de so del sandhi: la v de vāna fa que nis esdevingui nir, i després la r de nir provoca la retroflexió de la n següent: nis+vāna > nirvāṇa).[16] Tanmateix, el sentit budista de nirvana també té altres interpretacions.

L. S. Cousins va considerar que, en l’ús popular, el nirvana era «l’objectiu de la disciplina budista,... la supressió final dels elements mentals pertorbadors que obstaculitzen un estat mental pacífic i clar, juntament amb un estat de despertar del son mental que indueixen».[17]

Visió general

[modifica]

Nirvāṇa és un terme que es troba en els textos de totes les principals religions índies – hinduisme,[18] jainisme,[19] budisme,[20] i sikhisme.[21][22] Fa referència a una pau mental profunda que s’assoleix amb moksha, l’alliberament del samsara, o la sortida d’un estat de sofriment, després de la pràctica espiritual o sādhanā corresponent.

L’alliberament del Saṃsāra va desenvolupar-se com a objectiu últim i valor soteriològic en la cultura índia, i va rebre diferents noms, com nirvana, moksha, mukti i kaivalya. Aquest esquema bàsic sustenta l’hinduisme, el jainisme i el budisme, en què «l’objectiu últim és l’estat intemporal de moksa o, com sembla que els budistes van començar a anomenar-lo, nirvana».[23] Tot i que el terme apareix en la literatura de diverses tradicions índies antigues, el concepte s’associa sovint amb el budisme.[2] Alguns autors creuen que el concepte va ser adoptat per altres religions índies després d’haver-se consolidat en el budisme, però amb significats i descripcions diferents; per exemple, l’ús de (Moksha) en el text hindú Bhagavad Gita del Mahabharata.[18]

La idea de moksha està vinculada a la cultura vèdica, on transmetia una noció d’amrtam, «immortalitat»,[24][25] i també una noció d’allò intemporal, «no nascut», o «el punt immòbil del món giratori del temps». També ho era la seva estructura intemporal, el conjunt subjacent a «els radis de la roda de temps, invariable però incessant». L’esperança d’una vida després de la mort va començar com un viatge als mons dels Pares o Ancestres i/o al món dels Déus o al Cel.[24]

Els primers textos vèdics incorporen el concepte de vida, seguit d’una altra vida al cel i a l’infern basada en virtuts acumulades (mèrit) o vicis (demèrit).[26] Tanmateix, els antics rishis vèdics van impugnar aquesta idea d’una vida després de la mort per simplista, perquè la gent no viu una vida igualment moral o immoral. Entre vides generalment virtuoses, n’hi ha de més virtuoses; i el mal també té graus, i un cel permanent o un infern permanent és desproporcionat. Els pensadors vèdics van introduir la idea d’una vida després de la mort al cel o a l’infern en proporció al mèrit de cadascú, i quan aquest s’exhaureix, hom torna i reneix.[27][28][29] La idea de renaixement després d’«esgotar el mèrit» també apareix en textos budistes.[30] Aquesta idea apareix en molts textos antics i medievals com a Saṃsāra, o el cicle sense fi de vida, mort, renaixement i re-mort, com ara a la secció 6:31 del Mahabharata[31] i al vers 9.21 de la Bhagavad Gita.[32][33] El Saṃsāra, la vida després de la mort i allò que influeix en el renaixement van passar a considerar-se dependents del karma.[34]

Budisme

[modifica]
Tradicional representació de Gautama Buddha a Cambodia

Nirvana (nibbana) literalment significa «bufar cap enfora» o «apagar».[35] És el terme més emprat i també el més antic per descriure l’objectiu soteriològic en el budisme: l’extinció de les passions, que alhora allibera del cicle de renaixement (saṃsāra).[1][36] El nirvana forma part de la Tercera Veritat sobre la «cessació del dukkha» en la doctrina de les Quatre Nobles Veritats del budisme.[36] És l’objectiu del Noble Camí Òctuple.[37]

En la tradició escolàstica budista es creu que el Buda va assolir dos tipus de nirvana: un en el moment de l’despertar i un altre en la seva mort.[38] El primer s’anomena sopadhishesa-nirvana (nirvana amb resta), i el segon parinirvana o anupadhishesa-nirvana (nirvana sense resta, o nirvana final).[38]

En la tradició budista, el nirvana es descriu com l’extinció dels focs, que també es diu que causen renaixements i el sofriment associat.[39] Els textos budistes identifiquen aquests «tres focs»[40] o «tres verins» com raga (cobejança, sensualitat), dvesha (aversió, odi) i avidyā o moha (ignorància, il·lusió).[41][42]

L’estat de nirvana també es descriu en el budisme com la cessació de totes les afliccions, la cessació de totes les accions, la cessació dels renaixements i del sofriment que són conseqüència d’afliccions i accions,[36] l’extinció d’un foc per manca de combustible, l’abandonament del teixir (vana) vida rere vida,[43] i l’eliminació del desig.[44]

L’alliberament es descriu com a idèntic a anatta (anatman, no-jo, absència de qualsevol jo).[45][46] En el budisme, l’alliberament s’assoleix quan totes les coses i éssers s’entenen com a mancats de Jo.[46][47] El nirvana també es descriu com a idèntic a assolir sunyata (buidor), on no hi ha essència ni naturalesa fonamental en res, i tot és buit.[48][49] Tot i això, en el budisme theravada també es considera l’únic existent no condicionat,[50] no només la «destrucció del desig», sinó un existent separat que és «l’objecte del coneixement» del camí budista.[51]

Hinduisme

[modifica]

Tot i que els textos més antics de l’hinduisme, com els Vedes i les primeres upanixads, tracten un concepte molt estretament relacionat i pràcticament equivalent,[13] amb el terme soteriològic moksha, no esmenten el terme soteriològic Nirvana.[18] La primera attestació del terme «Nirvana» es troba en textos com la Bhagavad Gita[18] i la Nirvana Upanishad, probablement composta en l’era postbudista.[52] Tanmateix, la primera vegada que surt el terme Nirvana en textos budistes s’atribueix als Nikayas de la Sutta Pitaka, l’afirmació d’origen en el Primer Concili Budista dels quals ha estat qüestionada per diversos historiadors. Diversos estudiosos moderns dubten que tot el cànon fos realment recitat durant el Primer Concili,[53] perquè els textos primerencs contenen relats diferents sobre temes importants com la meditació.[54] La majoria d’erudits, des de finals del segle XIX, han considerat fins i tot improbable la historicitat del Primer Concili. Alguns estudiosos, com els orientalistes Louis de La Vallée-Poussin i D.P. Minayeff, pensaven que hi devia haver assemblees després de la mort del Buda, però consideraven històrics només els personatges principals i alguns esdeveniments abans o després del Primer Concili.[55][56]

El concepte de Nirvana es descriu de manera diferent en la literatura budista i hindú.[57] L’hinduisme té el concepte d’Atman – l’ànima, el jo[58][59][60] – que s’afirma que existeix en tot ésser vivent, mentre que el budisme afirma, a través de la doctrina de l’anatman, que no hi ha Atman en cap ésser.[61][62] En el budisme, el nirvana és «apaivagar la ment, cessació dels desigs i de l’acció» fins a la buidor, afirma Jeaneane Fowler, mentre que el nirvana en textos hindús postbudistes també és «apaivagar la ment, però no la inacció» i «no és buidor»; més aviat és infinitud, el coneixement del Jo veritable (Atman) i l’acceptació de la seva universalitat i unitat amb el Brahman.[57]

Moksha

[modifica]

El concepte soteriològic antic a l’hinduisme és la moksha, descrita com l’alliberament del cicle de naixement i mort mitjançant l’autoconeixement i la connexió eterna de l’Atman (ànima, jo) i el Brahman metafísic. Moksha deriva de l’arrel muc* (sànscrit: मुच्) que significa lliurar, deixar anar, deslligar, alliberar; moksha vol dir «alliberament, llibertat, emancipació de l’ànima».[63][64] Als Vedes i a les primeres upanixads, apareix el mot mucyate (sànscrit: मुच्यते)[63] que significa ser alliberat o deixar anar – com ara un cavall quan se’l desenganxa del jou.

Les tradicions dins l’hinduisme afirmen que hi ha múltiples camins (sànscrit: marga) cap a la moksha: jnana-marga, el camí del coneixement; bhakti-marga, el camí de la devoció; i karma-marga, el camí de l’acció.[65]

A la Bhagavad Gita

[modifica]

El terme Brahma-nirvana apareix als versos 2.72 i 5.24-26 de la Bhagavad Gita.[66] És l’estat d’alliberament o emancipació; la unió amb el Brahman.[4] Segons Easwaran, és una experiència de benaurança sense ego.[67]

Segons Zaehner, Johnson i altres estudiosos, nirvana a la Gita és un terme budista adoptat pels hindús.[18] Zaehner afirma que es va fer servir per primera vegada en textos hindús a la Bhagavad Gita, i que la idea del vers 2.71–72 de «suprimir els desigs i l’ego» també és budista.[18] Segons Johnson, el terme nirvana és manllevat als budistes per confondre’ls, vinculant l’estat budista de nirvana a la tradició vèdica prebudista d’un absolut metafísic anomenat Brahman.[18]

Segons Mahatma Gandhi, la comprensió hindú i budista de nirvana és diferent, perquè el nirvana dels budistes és shunyata, buidor, però el nirvana de la Gita vol dir pau, i per això es descriu com a brahma-nirvana (unitat amb Brahman).[68]

Jainisme

[modifica]

Els termes moksa i nirvana sovint s’utilitzen de manera intercanviable en els textos jainistes.[69][70]

Rishabhanatha, qui es creu que va viure fa milions d'anys, va ser el primer Tirthankara en experimentar el nirvana.

L’Uttaradhyana Sutra ofereix un relat de Sudharman – també anomenat Gautama, que és un dels deixebles de Mahavira – en què explica el significat del nirvana a Kesi, deixeble de Parshva.[71]

« Hi ha un lloc segur a la vista de tothom, però de difícil accés, on no hi ha vellesa ni mort, ni dolor ni malaltia. És el que s'anomena nirvana, o llibertat del dolor, o perfecció, que està a la vista de tothom; és el lloc segur, feliç i tranquil que assoleixen els grans savis. Aquest és el lloc etern, a la vista de tothom, però de difícil accés. Aquells savis que hi arriben estan lliures de dolors, han posat fi al corrent de l'existència. (81–4) »

Sikhisme

[modifica]

El concepte d’alliberament com a «extinció del sofriment», juntament amb la idea de sansara com el «cicle de renaixement», també forma part del sikhisme.[72] Nirvana apareix en textos sikh amb el terme Nirban.[73][74] Tanmateix, el terme més habitual és Mukti o Moksh,[75] un concepte de salvació en què s’emfasitza la devoció amorosa a Déu per alliberar-se del cicle infinit de renaixements.[74]

En el sikhisme, el Nirvana no és un concepte d’ultratomba, sinó un objectiu per als vius. A més, el nirvana/mukti sikh s’assoleix mitjançant la devoció al satguru/veritat, que t’allibera de la reencarnació, del bharam/superstició/creença falsa.[76]

Maniqueisme

[modifica]

El terme Nirvana (també s’hi esmenta parinirvana) apareix en l’obra maniquea del segle XIII o XIV maniquea «La gran cançó a Mani» i «La història de la mort de Mani», en referència al regne de llum.[77]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Chad Meister. Introducing Philosophy of Religion. Routledge, 2009, p. 25. ISBN 978-1-134-14179-1. «Buddhism: the soteriological goal is nirvana, liberation from the wheel of samsara and extinction of all desires, cravings and suffering.»
  2. 1 2 «Donald S. lopez Jr., Nirvana, Encyclopædia Britannica», 29-09-2023. Arxivat de l'original el 4 May 2015. [Consulta: 23 juny 2022].
  3. ↑ Kristin Johnston Largen. What Christians Can Learn from Buddhism: Rethinking Salvation. Fortress Press, 18 February 2009, p. 107–108. ISBN 978-1-4514-1267-3. «One important caveat must be noted: for many lay Buddhists all over the world, rebirth in a higher realm – rather than realizing nirvana – has been the primary religious goal. [...] while many Buddhists strongly emphasize the soteriological value of the Buddha's teaching on nirvana [escape from samsara], many other Buddhists focus their practice on more tangible goals, in particular on the propitious rebirth in one's next life.»
  4. 1 2 Gavin Flood, Nirvana. In: John Bowker (ed.), Oxford Dictionary of World Religions
  5. ↑ Anindita N. Balslev. On World Religions: Diversity, Not Dissension. SAGE Publications, 2014, p. 28–29. ISBN 978-93-5150-405-4.
  6. 1 2 Loy, David «Enlightenment in Buddhism and Advaita Vedanta». International Philosophical Quarterly. Philosophy Documentation Center, vol. 22, 1, 1982, p. 65–74. DOI: 10.5840/ipq19822217. «What most distinguishes Indian from Western philosophy is that all the important Indian systems point to the same phenomenon: Enlightenment or Liberation. Enlightenment has different names in the various systems – kaivalya, nirvana, moksha, etc. – and is described in different ways...»
  7. ↑ Brian Morris. Religion and Anthropology: A Critical Introduction. Cambridge University Press, 2006, p. 51. ISBN 978-0-521-85241-8. «There has been some dispute as to the exact meaning of nirvana, but clearly the Buddhist theory of no soul seems to imply quite a different perspective from that of Vedantist philosophy, in which the individual soul or self [atman] is seen as identical with the world soul or Brahman [god] (on the doctrine of anatta [no soul] ...»
  8. ↑ Gwinyai H. Muzorewa. The Great Being. Wipf, 2000, p. 52–54. ISBN 978-1-57910-453-5. «Even the Atman depends on the Brahman. In fact, the two are essentially the same. [...] Hindu theology believes that the Atman ultimately becomes one with the Brahman. One's true identity lies in realizing that the Atman in me and the Brahman – the ground of all existence – are similar. [...] The closest kin of Atman is the Atman of all living things, which is grounded in the Brahman. When the Atman strives to be like Brahman it is only because it realizes that that is its origin – God. [...] Separation between the Atman and the Brahman is proved to be impermanent. What is ultimately permanent is the union between the Atman and the Brahman. [...] Thus, life's struggle is for the Atman to be released from the body, which is impermanent, to unite with Brahman, which is permanent – this doctrine is known as Moksha.»
  9. ↑ Fowler, 2012, p. 46: "Shankara interpreted the whole of the Gita as extolling the path of knowledge as the best means to moksha, and a total identity of the atman with Brahman...,
  10. ↑ John E. Cort (1990), MODELS OF AND FOR THE STUDY OF THE JAINS, Method & Theory in the Study of Religion, Vol. 2, No. 1, Brill Academic, pages 42–71
  11. ↑ Collins, 1990, p. 81–84.
  12. ↑ Peter Harvey. Buddhism. Bloomsbury Academic, 2001, p. 98–99. ISBN 978-1-4411-4726-4. «[Nirvana is] beyond the processes involved in dying and reborn. [...] Nirvana is emptiness in being void of any grounds for the delusion of a permanent, substantial Self, and because it cannot be conceptualized in any view which links it to 'I' or 'mine' or 'Self'. It is known in this respect by one with deep insight into everything as not-Self (anatta), empty of Self.»
  13. 1 2 Max Müller. Theosophy Or Psychological Religion. Cambridge University Press, 2011, p. 307–310. ISBN 978-1-108-07326-4.
  14. ↑ Collins, 1998, p. 137–138.
  15. ↑ Collins, 1998, p. 216–217.
  16. ↑ Collins, 2010, p. 63–64.
  17. ↑ The Concise Routledge Encyclopedia of Philosophy, 2000, p. 632.
  18. 1 2 3 4 5 6 7 Fowler, 2012, p. 48.
  19. ↑ Helmuth von Glasenapp. Jainism: An Indian Religion of Salvation. Motilal Banarsidass, 1999, p. 234, 492. ISBN 978-81-208-1376-2.
  20. ↑ Trainor, 2004, p. 68.
  21. ↑ Pruthi, 2004, p. 200.
  22. ↑ Duiker i Spielvogel, 2008, p. 52–53.
  23. ↑ Collins, 2010, p. 31.
  24. 1 2 Collins, 2010, p. 29.
  25. ↑ Collins, 1998, p. 136.
  26. ↑ James Hastings. Encyclopædia of Religion and Ethics. T. & T. Clark, 1922, p. 616–618. ISBN 9780567065124.
  27. ↑ Frazier, 2011, p. 84–86.
  28. ↑ Atsushi Hayakawa. Circulation of Fire in the Veda. LIT Verlag Münster, 2014, p. 101–103 with footnote 262. ISBN 978-3-643-90472-0. «The concept of punarmrtyu appeared, which conveys that even those who participated in rituals die again in the life after death when the merit of the ritual runs out.»
  29. ↑ Krishan, Yuvraj. The Doctrine of Karma: Its Origin and Development in Brāhmaṇical, Buddhist, and Jaina Traditions. Bharatiya Vidya Bhavan, 1997, p. 17–27. ISBN 9788120812338.; The New Encyclopædia Britannica. 8. Encyclopædia Britannica, 1998, p. 533. ISBN 978-0-85229-633-2. «[These Upanishadic texts] record the traditions of sages (Rishis) of the period, notably Yajnavalkya, who was a pioneer of new religious ideas. [...] Throughout the Vedic period, the idea that the world of heaven was not the end – and that even in heaven death was inevitable – had been growing. [...] This doctrine of samsara (reincarnation) is attributed to sage Uddalaka Aruni, [...] In the same text, the doctrine of karma (actions) is attributed to Yajnavalkya...»
  30. ↑ Patrul Rinpoche. The Words of My Perfect Teacher. Boston: Shambhala, 1998, p. 95–96. ISBN 978-0-7619-9027-7. «After enjoying the happiness of a celestial realm, when his merit runs out he will be reborn here.» Patrul Rinpoche. «The Words of My Perfect Teacher», 1998. Arxivat de l'original el 2017-05-10.
  31. ↑ Frazier, 2011, p. 84–86, Quote: "They reach the holy world of Indra and enjoy the celestial pleasures of the gods in heaven; but having enjoyed the vast world of heaven, they come back to the world of mortals when their merit runs out. So, by following the injunctions of the three Vedas with a desire for pleasures, they get to travel to and fro. (Mahābhārata 6.31:20–1)".
  32. ↑ Christopher Key Chapple. The Bhagavad Gita: Twenty-fifth–Anniversary Edition. State University of New York Press, 2010, p. 397. ISBN 978-1-4384-2840-6. «Having enjoyed the vast world of heaven, they enter the world of mortals when their merit is exhausted. Thus conforming to the law of the three Vedas, Desiring enjoyments, they obtain the state of going and returning.»
  33. ↑ Yuvraj Krishan (1988), Is Karma Evolutionary?, Journal of Indian Council of Philosophical Research, Volume 6, pages 24–26
  34. ↑ Collins, 2010, p. 30.
  35. ↑ Collins, 1998, p. 191.
  36. 1 2 3 Buswell i Lopez, 2014, p. 589–590.
  37. ↑ Keown, 2004, p. 194–195.
  38. 1 2 Buswell i Lopez, 2014, p. 590.
  39. ↑ «nirvana». Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 16 May 2008. [Consulta: 22 octubre 2014].
  40. ↑ Gombrich, 2006, p. 65.
  41. ↑ Gombrich, 2006, p. 66.
  42. ↑ Buswell i Lopez, 2014, p. 589.
  43. ↑ Collins, 2010, p. 63-64.
  44. ↑ Charles S. Prebish. Buddhism: A Modern Perspective. Penn State Press, 2010, p. 134–135. ISBN 978-0-271-03803-2.
  45. ↑ Collins 1990, p. 82, 84: "Like all other things or concepts (dhammā) it is anattā, 'not-self. Whereas all 'conditioned things' (samkhāra – that is, all things produced by karma) are 'unsatisfactory and impermanent' (sabbe samkhāra dukkhā . . . aniccā) all dhammā whatsoever, whether conditioned things or the unconditioned nibbāna, are 'not-self (sabbe dhammā anattā). [...] The absolute indescribability of nirvana, along with its classification as anattā, 'not-self, has helped to keep the separation intact, precisely because of the impossibility of mutual discourse."
  46. 1 2 Sue Hamilton. Early Buddhism: A New Approach : the I of the Beholder. Routledge, 2000, p. 18–21. ISBN 978-0-7007-1280-9. Quote: "The corrected interpretation they offered, widely accepted to his day, still associated anatta with nirvana. What it means, it was now states, is that in order to achieve liberation you need to understand that you are not, and nor do you have, and nor have you ever been or had, an abiding self."
  47. ↑ Paul Williams. Buddhist Thought. Routledge, 2000, p. 61. ISBN 978-0-415-20701-0. «He makes no mention of discovering the True Self in the Anattalakkhana Sutta. As we have seen, the Buddha explains how liberation comes from letting-go of all craving and attachment simply through seeing that things are not Self anatta. That is all there is to it. One cuts the force that leads to rebirth and suffering. There is no need to postulate a Self beyond all this. Indeed any postulated Self would lead to attachment, for it seems that for the Buddha a Self fitting the description could legitimately be a suitable subject of attachment. There is absolutely no suggestion that the Buddha thought there is some additional factor called the Self (or with any other name, but fitting the Self-description) beyond the five aggregates.»
  48. ↑ Mun-Keat Choong. The Notion of Emptiness in Early Buddhism. Motilal Banarsidass, 1999, p. 1–4, 85–88. ISBN 978-81-208-1649-7. «Emptiness is a characteristically Buddhist teaching. The present study is concerned with this teaching of emptiness (P. sunnata, Skt. sunyata) as presented in the texts of early Buddhism. [...] The teaching of emptiness is recognized as the central philosophy of early Mahayana. However, this teaching exists in both early Buddhism and early Mahayana Buddhism, where it is connected with the meaning of conditioned genesis, the middle way, nirvana and not-self (P. anatta, Skt. anatman).»,
  49. ↑ Ray Billington. Understanding Eastern Philosophy. Routledge, 2002, p. 58–60, 136. ISBN 978-1-134-79348-8., Quote (p 59-60): "We may better understand what anatman implies if we examine Nagarjuna's concept of the void: shunyata or emptiness. Nagarjuna argued that there is no such thing as the fundamental nature, or essence, of anything. (...) In a word, all is emptiness, shunyata; instead of essence, there is a void. (...) everything is empty."; Quote (p 136): "What we can say, whichever branch of Buddhism we may have in mind, is that the state of nirvana, to which all Buddhists aspire, is like samadhi, a non-dual state. (...) the Buddhist concept of enlightened mind – bodhichitta – refers to a state beyond desire (dukkha) whereby the one who seeks nirvana has achieved shunyata, the emptiness or void described on pages 58–9."
  50. ↑ John J. Makransky. Buddhahood Embodied: Sources of Controversy in India and Tibet. State University of NYP, 1997, p. 85. ISBN 978-0-7914-3431-4.
  51. ↑ Collins, 2010, p. 54.
  52. ↑ Olivelle, 1992, p. 5–9, 227–235, Quote: "Nirvana Upanishad...".
  53. ↑ Harvey, Peter (2013). An Introduction to Buddhism: Teachings, History and Practices. 2nd ed. New York: Cambridge University Press. p. 88. ISBN 978-0-521-85942-4. Online version
  54. ↑ Gombrich, Richard (2006). How Buddhism Began: The Conditioned Genesis of the Early Teachings. 2nd ed. Routledge. pp. 96–97. ISBN 978-0-415-37123-0.
  55. ↑ Prebish, Charles S. (2005) [1974]. "Review of Scholarship on Buddhist Councils". In Williams, Paul (ed.). Buddhism: Critical Concepts in Religious Studies, Vol. 1: Early History in South and Southeast Asia. Routledge. p. 226. ISBN 0-415-33227-3.
  56. ↑ Mukherjee, B. (1994). "The Riddle of the First Buddhist Council – A Retrospection". Chung-Hwa Buddhist Journal, vol. 7, pp. 453. Online version Arxivat 17 September 2018 a Wayback Machine.
  57. 1 2 Fowler, 2012, p. 48–49.
  58. ↑ «Atman (in Oxford Dictionaries)». Oxford University Press, 2012. Arxivat de l'original el 30 December 2014. [Consulta: 1r juny 2016]. «Quote: 1. real self of the individual; 2. a person's soul»
  59. ↑ Constance Jones. Encyclopedia of Hinduism. Infobase, 2006, p. 51. ISBN 978-0-8160-7564-5.; Quote: The atman is the self or soul.
  60. ↑ David Lorenzen. Mittal, Sushil. The Hindu World. Routledge, 2004, p. 208–209. ISBN 9781134608751. «Advaita and nirguni movements, on the other hand, stress an interior mysticism in which the devotee seeks to discover the identity of individual soul (atman) with the universal ground of being (brahman) or to find god within himself.»
  61. ↑ [a] Anatta Arxivat 22 January 2021 a Wayback Machine., Encyclopædia Britannica (2013), Quote: "Anatta in Buddhism, the doctrine that there is in humans no permanent, underlying soul. The concept of anatta, or anatman, is a departure from the Hindu belief in atman ("the self")."; [b] Steven Collins (1994), Religion and Practical Reason (Editors: Frank Reynolds, David Tracy), State Univ of New York Press, ISBN 978-0791422175, page 64; "Central to Buddhist soteriology is the doctrine of not-self (Pali: anattā, Sanskrit: anātman, the opposed doctrine of ātman is central to Brahmanical thought). Put very briefly, this is the [Buddhist] doctrine that human beings have no soul, no self, no unchanging essence."; [c] John C. Plott et al (2000), Global History of Philosophy: The Axial Age, Volume 1, Motilal Banarsidass, ISBN 978-8120801585, page 63, Quote: "The Buddhist schools reject any Ātman concept. As we have already observed, this is the basic and ineradicable distinction between Hinduism and Buddhism"; [d] Katie Javanaud (2013), Is The Buddhist 'No-Self' Doctrine Compatible With Pursuing Nirvana? Arxivat 6 February 2015 a Wayback Machine., Philosophy Now; [e] David Loy (1982), Enlightenment in Buddhism and Advaita Vedanta: Are Nirvana and Moksha the Same?, International Philosophical Quarterly, Volume 23, Issue 1, pages 65–74
  62. ↑ [a] Christmas Humphreys. Exploring Buddhism. Routledge, 2012, p. 42–43. ISBN 978-1-136-22877-3. [b] Richard Gombrich. Theravada Buddhism. Routledge, 2006, p. 47. ISBN 978-1-134-90352-8. «Buddha's teaching that beings have no soul, no abiding essence. This 'no-soul doctrine' (anatta-vada) he expounded in his second sermon.»,
  63. 1 2 मुच Arxivat 27 December 2019 a Wayback Machine. Monier-Williams Sanskrit English Dictionary, Germany (2008)
  64. ↑ Heinrich Robert Zimmer. Philosophies of India. Princeton University Press, 1951, p. 41. ISBN 0-691-01758-1. «Moksa, from the root muc, "to loose, set free, let go, release, liberate, deliver" [...] means "liberation, escape, freedom, release, rescue, deliverance, final emancipation of the soul.»
  65. ↑ Chad Meister. Introducing Philosophy of Religion. Routledge, 2009, p. 25. ISBN 978-1-134-14179-1.
  66. ↑ Christopher Key Chapple. The Bhagavad Gita: Twenty-fifth–Anniversary Edition. State University of New York Press, 2010, p. 157, 266–268. ISBN 978-1-4384-2840-6.
  67. ↑ Easwaran, 2007, p. 268.
  68. ↑ Mahatma Gandhi. John Strohmeier. The Bhagavad Gita – According to Gandhi. North Atlantic Books, 2009, p. 34. «The nirvana of the Buddhists is shunyata, emptiness, but the nirvana of the Gita means peace and that is why it is described as brahma-nirvana [oneness with Brahman]»
  69. ↑ Jaini, Padmanabh. Collected Papers on Jaina Studies. Delhi: Motilal Banarsidass Publ., 2000. ISBN 81-208-1691-9.: "Moksa and Nirvana are synonymous in Jainism". p. 168
  70. ↑ Michael Carrithers, Caroline Humphrey (1991) The Assembly of listeners: Jains in society Cambridge University Press. ISBN 0521365058: "Nirvana: A synonym for liberation, release, moksa." p. 297
  71. ↑ Jacobi, Hermann. Uttaradhyayana Sutra, Jain Sutras Part II, Sacred Books of the East, Vol. 45. Oxford: The Clarendon Press, 1895.
  72. ↑ William Owen Cole. The Sikhs: Their Religious Beliefs and Practices. Sussex Academic Press, 1995, p. 68. ISBN 978-1-898723-13-4.
  73. ↑ Arvind-Pal Singh Mandair. Sikhism: A Guide for the Perplexed. Bloomsbury Academic, 2013, p. 219–220. ISBN 978-1-4411-5366-1.
  74. 1 2 H. S. Singha. The Encyclopedia of Sikhism. Hemkunt Press, 2000, p. 148. ISBN 978-81-7010-301-1.
  75. ↑ W. H. McLeod. The A to Z of Sikhism. Scarecrow, 2009, p. 134–. ISBN 978-0-8108-6344-6.
  76. ↑ «NIRVAANA». www.gurbani.org. [Consulta: 20 novembre 2025].
  77. ↑ Willis Barnstone, Marvin Meyer The Gnostic Bible: Revised and Expanded Edition Shambhala Publications 2009 ISBN 978-0-834-82414-0 page 669

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nirvana
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nirvana&oldid=37650852»
Nirvana
Afegeix un tema
Morty Proxy This is a proxified and sanitized view of the page, visit original site.