Lhamana
Les lhamana, en la cultura tradicional de l'ètnia zuñi, són persones biològicament masculines que assumeixen els rols socials i cerimonials que solen exercir les dones a la seva cultura, almenys en algunes ocasions.[1][2] Porten una barreja de roba femenina i masculina i bona part de la seva feina es realitza a les zones habitualment ocupades per dones zuni. Algunes lhamana contemporànies participen a la comunitat de dos esperits paníndia.[3]
La lhamana més famosa va ser We'wha (1849-1896), que el 1886 va formar part de la delegació Zuni a Washington D.C., on es van reunir amb el president Grover Cleveland.
Rol social
[modifica]Els relats de la dècada del 1800 assenyalen que les lhamana, mentre anaven vestides amb «roba femenina», sovint eren contractades per a treballs que requerien «força i resistència»,[4] com ara caçar caça major i tallar llenya.[1]
A més de fer una feina pesada, algunes persones lhamana han destacat en les arts i oficis tradicionals com la ceràmica i el teixit. We'wha, en particular, era una teixidora coneguda.[5]
Tant els pronoms masculins com els femenins s'han utilitzat per a les persones lhamana. Escrivint sobre la seva amiga We'wha, l'antropòloga Matilda Coxe Stevenson va descriure We'wha com:[6]
| « | Exerceix funcions religioses i judicials masculines alhora que realitza deures femenins, encarregant-se de la bugaderia i de l'hort. | » |
| « | ...la persona més intel·ligent de pueblo. El seu caràcter fort va fer llei la seva paraula tant entre els homes com les dones amb qui es va associar. Tot i que la seva ira era temida tant pels homes com per les dones, era estimat per tots els nens, amb qui va ser sempre amable. | » |
| — [Stevenson 2010, p. 37] |
Encara que generalment els colonialistes europeus i els seguidors moderns dels estudis queer consideren gai, LGBT o transgènere, les Zuni lhamana, com altres rols socials, culturals i cerimonials indígenes, existeixen en una matriu indígena. Els escriptors indígenes sobre aquests rols consideren que aquestes identitats no es poden reduir únicament al desig del mateix sexe o l'adhesió a un conjunt convencional de rols de gènere, fins i tot els moderns transgènere o genderqueer.[3][7][8][9]
Referències
[modifica]- 1 2 Gilley, 2006, p. 8.
- ↑ Lang, 1998, p. 269.
- 1 2 Jacobs, Wesley i Lang, 1997.
- ↑ Stevenson, 2010, p. 380.
- ↑ James, 1920.
- ↑ Bost, 2003, p. 139.
- ↑ de Vries, 2009, p. 64.
- ↑ Cameron, 2005, p. 123-127.
- ↑ Smith, 2010, p. 41-68.
Bibliografia
[modifica]- Bost, Suzanne. Mulattas and Mestizas: Representing Mixed Identities in the Americas, 1850-2000 (en anglès). Athens, Georgia: University of Georgia Press, 2003.
- Cameron, Michelle. Two-spirited Aboriginal people: Continuing cultural appropriation by non-Aboriginal society (en anglès). 24(2)-24(3). Canadian Women Studies, 2005.
- de Vries, Kylan Mattias. «Berdache (Two-Spirit)». A: Encyclopedia of gender and society (en anglès). Los Angeles: SAGE, 2009. ISBN 9781412909167.
- Gilley, Brian Joseph. Becoming Two-Spirit: Gay Identity and Social Acceptance in Indian Country (en anglès), 2006. ISBN 0-8032-7126-3.
- Jacobs, Sue-Ellen; Thomas, Wesley; Lang, Sabine. Two Spirit People: Native American Gender Identity, Sexuality, and Spirituality (en anglès). University of Illinois Press, 1997. ISBN 9780252066450. OCLC 421792266.
- James, George W. New Mexico: The Land of the Delight Makers (en anglès). Boston: Page Co., 1920.
- Lang, Sabine. Men as women, women as men: changing gender in Native American cultures (en anglès). Austin: University of Texas Press, 1998. ISBN 9780292747012.
- Smith, Andrea. Queer Theory and Native Studies: The Heteronormativity of Settler Colonialism (en anglès). 16(1)-16(2). GLQ: A Journal of Lesbian and Gay Studies, 2010.
- Stevenson, Matilda Coxe. The Zuni Indians: Their Mythology, Esoteric Fraternities, and Ceremonies (en anglès). BiblioBazaar, 2010.
