Disseny

Disseny assistit per ordinador

El disseny és un mètode o mètodes de treball, consistent en diverses etapes (començant per la redacció d'especificacions, detecció d'incongruències o de millores a fer, formulació de problemes a resoldre o bé de la millora a implementar, etc.), que solen tenir noms diferents segons diferents camps d'actuació, encaminar a concebre un producte o sistema nou o bé una millora d'un d'existent. Els dissenyadors solen treballar amb un contacte continu de personal tècnic especialitzat (dibuix, informàtica, mecànica, etc.) d'una banda, i amb equips de mercadotècnia o comercials, que els ofereixen una retroalimentació de la part dels clients (de vegades amb enquestes, etc.) de l'altra, a més de, sempre, en col·laboració amb equips financers.

Les rajoles del terra de Barcelona són un exemple de disseny, uneixen funcionalitat, economia i bon aspecte.

Procés previ, en la cerca d'una solució en els camps de les arts aplicades, l'enginyeria i l'arquitectura. Dissenyar es refereix al procés de creació o millora d'un nou objecte, o part d'ell o d'una peça o bé del seu procés de fabricació, per exemple, o també ho pot ser d'un sistema.

Es necessiten un nombre determinat de fases d'investigació, anàlisi, modelat, ajustos i adaptacions prèvies a la producció d'un objecte o sistema. Algunes branques del disseny poden ser: el disseny gràfic, el disseny industrial, el disseny d'indumentària, el disseny d'espais, etc. També s'aplica en arquitectura, enginyeria mecànica, elèctrica, informàtica, de comunicacions, de camins, etc. així com a la majoria de tècniques, tecnologies i artisanats. El disseny en un cas pot ser molt simple i senzill, fet per una persona en unes hores, o més complex, podent incloure la feina de centenars de persones de diferents disciplines durant dècades.

El disseny a Catalunya fou molt important al Modernisme, i s'ha anat desenvolupant fins aleshores.

El disseny s'aplica, per exemple, per a la creació de totes les màquines (electrodomèstics, aparells electrònics, mitjans de transport, caixers automàtics, etc.) d'ús quotidià, a més d'altres objectes, com per exemple, una cadira o un llit, espais, com per exemple, un parc o el Teatre Nacional de Catalunya, sistemes com, per exemple, les xarxes viàries de metro d'una ciutat, el conjunt dels diferents senyals i panels per a orientar-s'hi, l'estructura, contingut i organització d'una pàgina web, etc.

Història del disseny

L'estudi de la història del disseny es complica per les diverses interpretacions del que constitueix el disseny. Molts historiadors del disseny, com ara John Heskett, es centren en la Revolució Industrial i el desenvolupament de la producció en massa. D'altres subscriuen concepcions de disseny que inclouen objectes i artefactes preindustrials, començant les seves narratives de disseny en temps prehistòrics. Originalment situat dins de la història de l'art, el desenvolupament històric de la disciplina de la història del disseny es va consolidar a la dècada de 1970, a mesura que els acadèmics interessats van treballar per reconèixer el disseny com un objectiu separat i legítim per a la investigació històrica. Entre els primers historiadors del disseny influents hi ha l'historiador d'art germanobritànic Nikolaus Pevsner i l'historiador i crític d'arquitectura suís Sigfried Giedion.

Què no és disseny

Sovint se solen confondre els dissenyadors amb els artistes, pel comú denominador que representa la creativitat en ambdós camps. El disseny d'un producte o d'un sistema es fa a mida, amb un mètode de treball propi, que comença amb una fixació d'especificacions i atén a valors com la viabilitat (tècnica i econòmica), l'ecologia, l'ergonomia, la fiabilitat, la durabilitat, el cicle de vida del producte o sistema, la legislació pressent a totes les administracions concernides, el pressupost, els possibles mals usos, l'entorn i circumstàncies específiques, el decòrum i la cultura dels diferents usuaris (que inclou els treballadors que el faran, per exemple, i no tan sols els finals), etc. La producció artística en principi és més lliure, té mètodes i tècniques de treball diferents i les seves accions no pretenen estar justificades.

Un altre error molt important que algunes persones poden fer és confondre la paraula disseny amb un dibuix, un esbós, un prototipus, maqueta o qualsevol altra representació d'un projecte o part d'ell.

Algunes persones poden usar erròniament l'expressió de disseny com a sinònim de buit, superflu, ornamental, etc., de vegades pel mal ús que s'ha fet d'aquest terme aplicat a certs objectes costosos o de luxe, que pretenen així justificar el seu preu; a certes creacions artístiques comercials, o bé a objectes inútils o amb una utilitat, en tot cas, surrealista.

Vegeu també

• Disseny sostenible
• ADN Design
• Arts decoratives
• Arts aplicades
• Disseny editorial, branca del disseny que s'ocupa del disseny dels llibres, revistes, diaris i publicacions.
• Disseny universal
• Disseny centrat en l'usuari
• Disseny de senyalètica, branca del disseny que pretén regular les relacions entre els usuaris i els espais.
• Disseny intel·ligent, teoria que explica l'origen de la vida i la Terra com el resultat d'accions racionals empreses de forma deliberada i intencional per una entitat superior dotada d'intel·ligència i intenció.
• En informàtica:
  • Patró de disseny (informàtica)
  • Disseny de nivells, creació de nivells, locals, rondes o missions per un videojoc.
  • Disseny gràfic de sistemes, mètode de disseny, prototipatge i creació de sistemes integrats.
  • Programari informàtic de càlcul i disseny d'estructures tesades
• Museu del Disseny de Barcelona