Daura
| ||
| Tipus | ciutat i ciutat fronterera  | |
|---|---|---|
| Lloc | ||
| ||
| Estat | Nigèria | |
| Estat federat | Estat de Katsina | |
| Àrea | Daura (en)  | |
| Capital de | ||
| Població humana | ||
| Població | 156.872 (1991) | |
| Geografia | ||
| Altitud | 474 m | |
Daura és una ciutat de Nigèria a l'estat de Katsina. És la capital de l'emirat tradicional de Daura i d'una àrea de govern local (LGA) amb una població de 219.721 habitants.
La ciutat es troba en una zona de sabana a la intersecció de les carreteres de la ciutat de Katsina, Kano, Zango i Zinder (Níger). És un antic assentament, el nom del qual significa "ferrer" en llengua tuareg, que va ser fundat per una reina i va ser governat per dones en els segles IX i X. És la llar espiritual del poble haussa: una llegenda molt coneguda d'Àfrica occidental relata que Bayajida (Abuyazidu), un fill del rei de Bagdad, va matar Sarki, la serp fetitxe a la font de la ciutat, i es va casar amb la reina regnant de Daura. Els seus descendents es van convertir en els set governants dels haussa Bakwai (Els set veritables Estats Haussa).[1] Per tant, Daura es va convertir en un estat Haussa que s'estenia a l'altra banda de les fronteres de l'actual Nigèria, cap a Níger. Daura ciutat es va convertir en un centre de les caravanes de sal i potassa des del desert del Sàhara i d'esclaus, cuir i productes agrícoles des del sud; però mai va guanyar la preeminència política o militar de Katsina (79 quilòmetres a l'oest) o de Kano (117 quilòmetres al sud).
El comerç local a la ciutat de Daura és principalment la melca, el mill, la ceba, cacauet, cotó i cuirs i pells; es crien vaques, cabres, ovelles, cavalls i rucs tants pels haussa com pels fulanis. Teixit del cotó i la recol·lecció de cacauet (per a l'exportació) són activitats econòmiques importants. La ciutat és servida per una oficina governamental de salut i un dispensari. També és la seu d'un consell de govern local.