Cinetoscopi
El quinetoscòpi (del grec κίνητο: moviment i σκοπέω: observar)[1] fou el precursor del projector de pel·lícules modern desenvolupat per William Kennedy Laurie Dickson mentre treballava amb Thomas Edison.[2]
L'invent es basava en una caixa de fusta amb un orifici on hi havia una lent, és a dir, un conjunt d'elements òptics que capten la llum de l'escena i la projecten sobre el sensor de la càmera per formar una imatge nítida.
A l'interior s'hi trobava una bombeta i el rotlle de la pel·lícula. La funció principal de l'aparell era reproduir imatges en moviment, les quals es visionaven a través d'una pantalla d'augment, prèviament dipositant una moneda i de forma individual.
En conclusió, aquest aparell va ser dissenyat per veure una pel·lícula individualment, per tant, no era un projector de pel·lícules per donar una experiència col·lectiva expetatorial. Tot i així, ha sigut essencial en la història del cinema ja que ha servit per introduir l'estandard per a tota projecció cinematogràfica abans de l'arribada del vídeo.
Finalment, fou patentat per Edison l'any 1891.[3]
Història
[modifica]Fins al 1890, els científics estaven més interessats en el desenvolupament de la fotografia que no pas en el de la cinematografia. Tot va canvair quan Thomas Alva Edison va construir el Black Maria, un laboratori prop de West Orange (Nova Jersey) el qual va convertir-se en el primer estudi de cinema del món.[4] ii va ser l'espai on Edison va realitzar els seus primers experiments sobre imatges en moviment.
Abans de tenir la idea Edison s'inspirà en una visita que va fer a Eadweard Muybridge l'any 1888, qui va ser el desenvolupador del zoopraxiscopi. La intenció de Muybridge era finançar i promoure una major col·laboració amb Edison en l'elaboració d'un disseny d'una màquina que poguera emetre so i projectar imatges alhora. En aquest disseny s'hi incloïa el fonògraf inventat per Edison. Aquest, impressionat i inspirat per les idees de Muybridge, va registrar ràpidament la patent d'una màquina que podria "fer per als ulls allò que el fonògraf fa per als oïdes". Gràcies a aquest avenç, va decidir encarregar-li la tasca del nou disseny a Laurie Dickson, i decidí anomenar "el seu" invent: Quinetoscòpi, com a resultat de la combinació de les paraules gregues κίνητο (moviment) i σκοπέω (observar).
Edison, Dickson i altres treballadors del laboratori Black Maria, va arribar un punt en el que es van finalment quedar estancats, ja que la seva idea de fer servir cilindres rotatius només permetria projectar animacions curtes, atès la limitació del diàmetre del cilindre.
El projecte quedà paralitzat, però es reprengué després d'una visita d'Edison a Etienne-Jules Marey, un metge i fotògraf francès que havia desenvolupat un cronofotògraf, el qual feia servir una tira de pel·lícula força més llarga que el diàmetre de qualsevol cilindre utilitzable.
Els treballs de John Carbutt sobre la pel·lícula de cel·luloide van oferir més progressos en aquesta direcció. La pel·lícula es desenvolupà i dissenyà com un llaç, que serpentejava al voltant d'una sèrie d'eixos dins d'una caixa de fusta, i es podia veure-la mirant cap avall des d'una obertura. Aquest invent va arribar als laboratoris d'Edison de la mà de William Heise un dels treballadors de Dickson.
El 20 de maig de 1891, la primera projecció pública del prototip de quinetoscòpi d'Edison es realitzà als seus laboratoris per a una convenció de la Federació Nacional de Clubs de Dones dels EUA. I, finalment, la presentació pública del quinetoscòpi complet tingué lloc a l'Institut de les Arts i les Ciències de Brooklyn el 9 de maig de 1893.
Funcionament i ús
[modifica]En aquest enllaç podreu veure com funcionava el quinetoscòpi: VIDEO
El Qinetoscòpi va ser un dels invents que va permetre el sorgiment del cinema tal com el coneixem avui en dia. Va ser inventat l'any 1890 aproximadament per William Kennedy Laurie Dickson. L'atribució del inventor d'aquest invent ha estat sempre rodejada de dubtes, donat que Thomas Edison també apareix en moltes ocasions com el seu creador. Fins a tal punt que a finals del segle XIX fou un moment de lluita constant entre els germans Lumière i Edison que es disputaven contínuament qui seria el responsable de revolucionar el món del cinema.
Aquest invent ràpidament es va convertir en un dels més importants en la història del segle XIX.
Emprat sobretot a fires i carnavals com a entreteniment, estava destinat a la visió individual de pel·lícules en bucle. El quinetoscòpi no permetia la projecció sobre pantalles, la pel·lícula es visualitzava quan passava entre una làmpada elèctrica i una lupa.
La pel·lícula es movia de manera contínua i no intermitent, i per això necessitava un obturador que dividís cada imatge per tal de coordinar el pas d'un fotograma a un altre i crear l'efecte de moviment a l'espectador. La peça que s'usava d'obturador era un disc giratori amb una petita escletxa, similar al Cronotògraf de Marey. El principal problema del quinetoscòpi era que il·luminava cada fotograma tan breument que la intensitat amb la que es podia veure la projecció no era prou bona, és per això, que aquest defecte es va intentar compensar amb la introducció d'una lupa en el visor.
Feia servir una pel·lícula de 35mm perforada 4 vegades per fotograma a cada banda de la pel·lícula. Durant la major part de la seva existència, el quinetoscòpi va estar impulsat per un motor elèctric.
El quinetoscòpi va ser concebut com una màquina de visionat individual. Feta en salons especials equipats amb diversos visors, cada un amb una pel·lícula diferent. Edison va emprar el mateix sistema d'explotació que havia utilitzat amb el seu fonògraf. Tirant una moneda s'encenien llum i motor i es veia el petit espectacle cinematogràfic d'uns 20 segons de duració. La projecció es duia a terme en salons especials equipats amb diversos visors, cada un amb una pel·lícula diferent.
El 14 d'abril de 1894 s'obrí el primer saló de quinetoscòpi a Nova York amb 10 màquines cada una amb un tema diferent. Edison va anar obrint sales a tots els Estats Units i fins i tot a alguns dels centres culturals europeus del moment, on els germans Lumière coneixerien l'aparell. El creador, no va voler projectar les seves pel·lícules, en part per la seva preocupació en vers a la qualitat però sobretot perla seva desconfiança amb el futur del cinema com a espectacle. En una carta que va enviar a Muybridge l'any 1894 li deia "He creat un petit instrument que he anomenat quinetoscòpi, amb una escletxa per posar-hi diners i n'he fet fabricar vint-i-cinc. Dubto que tingui cap futur comercial i em temo que no arribi a cobrir despeses". Aquesta reticència d'Edison cap al cinema li va impedir ser considerat avui l'inventor únic del cinema.
Tot i aquestes reticències Edison va crear poc temps després el quinetòfon, el qual va ser un aparell amb l'objectiu d'unificar la imatge i el so. A la primavera del 1895 va presentar aquesta màquina: una pel·lícula de quinetoscòpi sincronitzada per una corretja amb un fonògraf. La primera pel·lícula en ser mostrada en quinetòfon va ser "Dickson Experimental Sound Film".
Dickson abandonà el laboratori i el quinetoscòpi va caure en popularitat, i els treballs del quinetòfon es van suspendre durant divuit anys. Al 1913 Edison presentà un nou quinetòfon dissenyat per a sincronitzar el so amb una pel·lícula projectada en una pantalla externa, però encara persistien els problemes amb talls de pel·lícula i amb operadors mal preparats, cosa que provocava la desincronització amb el so. El resultat, aleshores, fou la insatisfacció de l'audiència i la falta de popularitat del quinetòfon.
Antecedents
[modifica]Abans de la creació del quinetoscòpi, van aparèixer altres aparells semblants, que van ajudar a la invenció d'aquest.
Un metge britànic, anomenat Jhon Ayton París, va crear l'any 1824 el traumàtrop, un aparell format per un disc amb dues imatges diferents a cada costat i un tros de corda als laterals del disc. Quan algú estirava aquesta corda, les imatges s'unien i el disc girava, creant una il·lusió òptica en moviment amb les dues imatges. Aquest invent va ser considerat com una joguina i és un dels antecedents de la invenció del cinema amb el cinematògraf.
Un altre antecedent, és el fenaquitoscopi, creat l'any 1833 per Joseph Antoine Ferdinand Plateau. Va ser la primera joguina òptica que permetia reproduir el moviment d'una imatge, format per diversos dibuixos d'un mateix objecte però posicionats lleugerament diferents entre ells. Aquests dibuixos estaven distribuïts per una placa circular llisa. Per fer-lo funcionar, s'havia de col·locar l'invent davant d'un mirall i es feia girar, creant una il·lusió òptica de moviment al mirar pel forat.
Més tard va aparèixer el zoòtrop de William George Horner, creat l'any 1834 tot i que no va arribar al mercat fins al 1867. També es va considerar una joguina i va ser una de les joguines més populars d'aquella època. Consistia en una mena de tambor circular amb molts forats al seu voltant i una tira d'imatges a la paret interna. A través d'aquests forats, si miraves a l'interior de l'aparell mentre el giraves, podies observar moviment a les imatges gràcies a un efecte òptic. S'inspirava en el fenaquitoscopi però, a diferència d'aquest, permetia que diverses persones el contemplessin alhora.
També, l'any 1877, el francès Émile Reynaud va crear el praxinoscopi, un invent molt similar a l'últim esmentat. Al igual que el traumàtrop, el fenaquitoscopi i el zoòtrop, estava i està considerat com una joguina. També consistia en un tambor giratori, un cilindre central immòbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada a la part interior del tambor que componen un moviment cíclic; de manera que quan es giraven les rodes, els miralls formaven angles específics per poder reflectir les imatges, creant un efecte de moviment. Es tracta d'una versió perfeccionada del zoòtrop, on els miralls de Reynaud generen sensació de moviment menys sobtat i amb millor visibilitat i més lluminositat.
El fusell fotogràfic va ser un dels últims aparells abans del quinetoscòpi i va tenir una gran influéncia ja que es considera com l'avantpassat de l'actual càmera fotogràfica, i el va inventar Étienne-Jules Marey, que a més de fotògraf va ser metge fisiològic, l'any 1882, poc abans que el cinematògraf. Va ser el primer invent en captar imatges en moviment en una mateixa placa cronomatogràfica, utilitzant un obturador mecànic. Aquest, consta d'una placa fixa que és capaç de registrar 12 imatges per segon, sent així capaç d'enregistrar una quantitat assequible d'imatges en poc temps.[5]
Finalment Thomas Edison i William Kennedy Laurie Dickson inventaren el Quinetògraf, el qual permetia enregistrar imatges en moviment però, com ja s'ha esmentat, amb el problema era que no donava l'opció de poder-les observar. Bàsicament era l'aparell o màquina encarregada de crear les imatges en moviment pel quinetoscòpi.
Impacte cultural i evolució posterior
[modifica]El cinetoscopi no només va ser un avanç tècnic, sinó que també va influir en la manera com el públic percebia el cinema com a entreteniment. El seu funcionament individual va generar un tipus d’experiència íntima, molt diferent de la projecció col·lectiva que més tard es popularitzaria. Això va permetre que les primeres pel·lícules es veiessin com a espectacles curts i exclusius, creant una nova forma de consum cultural basada en la curiositat i l’emoció immediata.[6]
A mesura que es popularitzaven els salons de cinetoscopis, les pel·lícules curtes van començar a desenvolupar narratives molt concises, amb una clara orientació a impactar visualment l’espectador en poc temps. Aquestes primeres produccions van establir una base per als gèneres cinematogràfics futurs, com el melodrama, la comèdia visual i les demostracions de curiositats o invents.[7]
Paral·lelament, la invenció del cinetoscopi va estimular altres avenços tecnològics. L’experiència de visionat individual va portar els inventors a reflexionar sobre la necessitat de projectar imatges a una audiència més àmplia, fet que eventualment va conduir al desenvolupament del cinematògraf i altres sistemes de projecció pública. Així mateix, el concepte de pel·lícula en bucle va inspirar innovacions en el registre i manipulació de la pel·lícula, com el cinetògraf i els primers intents de sincronització amb so, preludi del quinetòfon.[8]
Finalment, el cinetoscopi va tenir un paper clau en la difusió internacional del cinema. La seva fàcil instal·lació en salons, fires i exposicions va permetre que persones d’arreu del món tinguessin accés a imatges en moviment, creant un interès global pel nou mitjà audiovisual i establint les primeres normes comercials i de distribució cinematogràfica.
Vegeu també
[modifica]- Història del cinema
- Dickson Greeting
- Quinetògraf
- Quinetòfon
- Fonògraf
Referències
[modifica]- ↑ «Orígens del cinema - Etimologia». [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.13. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 2 desembre 2014].
- ↑ Tenerife, Biblioteca Sinpromi-Cabildo De. «Bibliofácil: El Kinetoscopio». Bibliofácil, 09-06-2014. [Consulta: 29 novembre 2016].
- ↑ Monografias.com, eudes_8k ,. «Historia del Cine - Monografias.com». www.monografias.com. [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ «Orígens del cinema - Tecnología cinematogràfica». [Consulta: 10 gener 2017].
- ↑ «Kinetoscopio · Visitmuseum». [Consulta: 9 desembre 2025].
- ↑ ltp123. «History of the Kinetoscope: Early Motion Picture Technology | Live to Plant» (en anglès americà), 18-07-2025. [Consulta: 9 desembre 2025].
- ↑ «A very short history of cinema». [Consulta: 9 desembre 2025].
Enllaços externs
[modifica]
- History of Edison Motion Pictures, the kinetoscope. Library of Congress. Retrieved Jan. 25, 2005.
- Edison's Kinetoscope. Museu del Cinema. YouTube.com. Consulta: 4 de gener 2017