13 de setembre
| << | Setembre 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
| Tots els dies |
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs. Queden 109 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1419 - València: les Corts decreten l'obligatorietat d'enviar els documents de l'administració reial a l'arxiu del Palau del Real, creant-se, així, l'Arxiu del Regne de València.[1]
- 1245 - València: Jaume I hi crea la institució dels jurats.
- 1923 - Barcelona: el Capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera fa un cop d'estat acceptat pel rei Alfons XIII i inicia una dictadura a Espanya.[2]
- 1926 - Maresmeː Comencen les obres del tramvia Mataró-Argentona, de 5,8 km i un ample de via d’1 metre, que es completaran al maig de 1928.[3]
- 1993, Reus: Reus celebra la IX Ciutat Gegantera de Catalunya amb més de 120 colles geganteres d’arreu de Catalunya
- 1997 - Sueca (la Ribera Baixa): uns brètols profanen la tomba de Joan Fuster.
- 2010 - Barcelona: Tanca la distribuïdora de llibres L'Arc de Berà.
- Resta del món
- 509 aC - Roma (República de Roma)ː Consagració del temple de Júpiter Capitolí.[4][5][6][7]
- 533 - Plana de Sidi Fathallah: Les legions de Belisari derroten Gelimer i els vàndals en la batalla del Desè Mil·liari, iniciant-se la reconquesta sota l'emperador romà d'Orient Justinià I.
- 1560 - Tolosa de Llenguadoc: Arnaud de Tilh és condemnat a mort per haver usurpat la identitat de Martin Guèrra durant quatre anys.
- 1759 - Ciutat de Quebec: A la batalla de les Planes d'Abraham els britànics derroten als francesos a la Guerra Franco-Índia.[8]
- 1791 - El rei Lluís XVI de França accepta la nova constitució.
- 1814 - Baltimore, Estats Units: La batalla de Fort McHenry inspirà a Francis Scott Key a escriure el poema que esdevindrà lletra de l'himne nacional dels Estats Units d'Amèrica.
- 1923 - Espanya: Cop d'Estat de Primo de Rivera que suspèn la Constitució Espanyola de 1876, dissol el Parlament i instaura la dictadura.
- 1940 - Egipte: Itàlia envaeix Egipte dins la Campanya del Nord d'Àfrica de la Segona Guerra Mundial.
- 1943 - Taiwan: Chiang Kai-shek esdevé president de la República de la Xina.
- 1953 - Mèxic: Clausura de la primera Conferència Nacional Catalana.
- 1969 - Estats Units d'Amèrica: la creacio de scooby doo
- 2004 - Madrid (Espanya): el Govern de l'Estat espanyol (PSOE) demana formalment a la Unió Europea una reforma del règim lingüístic perquè el català (diferenciant-lo entre català i valencià) hi pugui ser oficial.[9] Dinou anys més tard, però, l'any 2023, es revela amb documents oficials de la UE que realment Espanya no havia sol·licitat mai abans la plena oficialitat europea del català.[10]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1862 - Barcelona: Concepció Bordalba, soprano catalana (m. 1910).[11]
- 1892 - Puig-reig: Esteve Maria Relat i Corominas, metge i alcalde de Sabadell del 1923 al 1930.
- 1904 - Barcelona: Miquel Brasó, historiador i arqueòleg gracienc.
- 1910 - València: María Teresa Andrés Blasco, música i compositora (m. 1992).[12]
- 1928 - Fonteta: Dolors Ponsatí i Jovés, llevadora i practicant catalana (m. 2006).[13]
- 1935 - Terrassa, Vallès Occidental: Joana Biarnés, fotògrafa catalana, la primera fotoperiodista i reportera gràfica (m. 2018).[14]
- 1940 - Murten, Suïssa: Beatrice Nyffenegger, poetessa, narradora i traductora resident a Manresa des de l'any 1963.[15]
- 1949 - Vinaixa, Lleida: Carme Rigalt, periodista i escriptora catalana que viu a Madrid.[16]
- 1951 - Barcelona: Pilar Eyre, periodista i escriptora espanyola.[17]
- 1968 - Barcelona: Santi Millán, actor.
- 1970 - Sóller: Antònia Arbona i Santamaria, escriptora i cantant mallorquina, investigadora literària i traductora.[18]
- 1972 - Palma, Mallorca: Jaume Anglada Avilés, cantant mallorquí.
- 1973, València: Rosa de Falastín Mustafá Ávila, psicòloga i política valenciana.[19]
- 1975 - Sallent, Bages: Anna Gabriel, educadora social, professora de dret i política catalana, ha estat diputada al Parlament.
- 1982 - Barcelona: Teresa Mas de Xaxars, remera catalana.[20]
- Resta del món
- 1475 - Roma, Estats Pontificis: Cèsar Borja, cardenal (m. 1507).[21]
- 1818 - París, França: Gustave Aimard, escriptor de novel·les d'aventures.
- 1819 - Leipzig, Saxònia: Clara Schumann, compositora i una de les principals pianistes del romanticisme.[22]
- 1830 - Zdislavič, Moràviaː Marie von Ebner-Eschenbach, escriptora austríaca del Realisme (m.1916).[23]
- 1863 - Glasgow, Escòcia: Arthur Henderson, polític i sindicalista, Premi Nobel de la Pau el 1934.
- 1866 - Newburyport, Massachusetts: Arthur Noyes, químic i professor estatunidenc.
- 1874 - Viena, Imperi Austrohongarès: Arnold Schoenberg, compositor austríac (m. 1951).[24]
- 1877 - Amsterdam: Elisabeth Kuyper, compositora romàntica i directora d'orquestra neerlandesa (m. 1953).[25]
- 1886 - Chesterfield, Regne Unit: Robert Robinson, químic britànic, Premi Nobel de Química de 1947 (m. 1975).
- 1887 - Vukovar, Imperi Austrohongarès: Leopold Ruzicka, Premi Nobel de Química el 1939.
- 1903 - Saint-Mandé, París: Claudette Colbert, actriu teatral i cinematogràfica nord-americana (m. 1996).[26]
- 1916 - Llandaf, Gal·les: Roald Dahl, escriptor gal·lès (m. 1990).[27]
- 1922 - Callao (Perú): Yma Sumac, cantant soprano peruana amb un registre de cinc octaves (m. 2008).[28]
- 1923 - São Miguel, Açores: Natália Correia, escriptora portuguesa que participà en la vida política del seu temps (m. 1993).[29]
- 1924 - Lió, França: Maurice Jarre, compositor i director, guanyador de tres Oscars a la millor banda sonora.
- 1936 - Burguillos, Sevilla: Marifé de Triana, cantant de copla andalusa i actriu espanyola (m. 2013).[30]
- 1941 - Heredia, Costa Rica: Óscar Arias Sánchez, politòleg i economista, President de Costa Rica i Premi Nobel de la Pau de l'any 1987.[31]
- 1943 - Manila, Filipines: Luis Eduardo Aute, autor i intèrpret de llengua castellana.
- 1944 - Regne Unit: Jacqueline Bisset, actriu.
- 1946 - Oviedoː María Izquierdo Rojo, filòloga, professora universitària, diputada constituent.[32]
- 1961 - La Mesa, Califòrnia, EUA: Dave Mustaine, guitarrista i cantant.
- 1966 - Nkongsamba, Camerun: Francine Gálvez, periodista i presentadora espanyola.[33]
- 1967 - Dallas, EUA: Michael Johnson, atleta.[34]
- 1971 - Londres, Anglaterra: Stella McCartney, dissenyadora britànica.[35]
- 1976 - Estocolm, Suècia: Puma Swede, actriu porno.
- 1980 - Andradina, Brasil: Gilberto Ribeiro Gonçalves, futbolista.
- 1982 - Valencia de Alcántara, Càceres, Espanya: Soraya Arnelas Rubiales, cantant espanyola de música pop, més coneguda com a Soraya.
- 1988 - Mèrida, Extremadura: Laura Campos Prieto, gimnasta.
- 1991 - Madrid: Eduardo Fernández Rubiño, polític i activista espanyol responsable de l'àrea de xarxes socials de Podem.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1845 - Tarragona: Rosa Venes i Clusas, heroica defensora de Tarragona durant la Guerra del Francès (n. 1784).[36]
- 1880 - Pelegrí Clavé, pintor català.
- 1943 - Friburg (Suïssa): Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, cardenal català (m. 1868).
- 2012 - Francesc Candela i Escrivà, advocat i polític valencià, referent del valencianisme d'esquerra a la comarca de la Safor.[37]
- 2015 - Barcelona: Maria Tersa i Miralles, locutora de ràdio catalana (n. 1912).[38]
- Resta del món
- 81 - Titus, emperador de Roma.
- 1226 - Avinhon, Marquesat de Provença: Bouchard de Marly, cavaller francès que lluità a la croada albigesa (n. s.XII).[39]
- 1506 - Andrea Mantegna, artista plàstic italià.[40]
- 1592 - Michel de Montaigne, escriptor francès.[41]
- 1598 - Felip II de Castella, rei de Castella (1556-1598).
- 1728 - Madrid: Adrián Conink, religiós i filòleg sevillà
- 1894 - París, França: Emmanuel Chabrier, compositor francès (n. 1841).[42]
- 1912 - Justo Sierra, poeta i polític mexicà.[43]
- 1928 - Motta di Livenza (Itàlia): Italo Svevo, novel·lista italià (n. 1861[44]).
- 1944 - Dachau: Éliane Plewman, agent francesa del servei secret britànic durant la Segona Guerra Mundial (n. 1917).[45]
- 1947 - París: Marguerite Hasselmans, pianista francesa (n. 1876).[46]
- 1949 - August Krogh, fisiòleg danès, premi Nobel de Medicina el 1920.
- 1950 - Woodland Hills (Los Angeles), Califòrnia, Estats Units: Sara Allgood, actriu d'origen irlandès, naturalitzada estatunidenca el 1945
- 1960 -
- Budapest, Hongria: Leó Weiner, compositor i professor hongarès (n. 1885).[47]
- Kaiserswerth: Hedda Eulenberg, traductora alemanya.[48]
- 1967 - Emilio Herrera Linares, militar, científic i polític espanyol.
- 1968, Suïssa: Gertrud Woker, bioquímica suïssa que denuncià les armes químiques.[49]
- 1977 - Leopold Stokowski, director d'orquestra dels Estats Units.[50]
- 1996 - Tupac Shakur, raper i actor dels Estats Units (n. 1971).[51]
- 1998 - L'Havana, Cuba: Antonio Núñez Jiménez, polític, revolucionari i científic cubà. Pare de l'espeleologia llatinoamericana.[52]
- 2001 - Santa Monica, Califòrnia: Dorothy McGuire, actriu estatunidenca del Hollywood dels anys 40 i 50 (n. 1916).[53]
- 2004 - Luis Miramontes, químic mexicà, coinventor de la píndola anticonceptiva.[54]
- 2005 - Julio César Turbay Ayala, expresident de la República de Colòmbia.[55]
- 2011 - Londres, Regne Unit: Richard Hamilton, pintor, gravador i fotògraf britànic, pioner de l'art pop a Anglaterra (n. 1922).[56]
- 2012 - Ankara, Turquiaː Dilhan Eryurt, astrofísica turca que treballà per a la NASA en la missió Apollo 11 (n. 1926).[57]
- 2018 - Guido Ceronetti, escriptor italià.[58]
- 2022 - París (França): Jean-Luc Godard, crític i director de cinema franco-suís.[59]
Festes i commemoracions
[modifica]- Rússia: Dia dels programadors, celebrat des del 2009 el 256 dia de l'any per fer honor als 8 bits (28=256).
- Santoral:
- Sant Joan Crisòstom, bisbe;
- Sant Marcel·lí de Cartago, màrtir;
- Sant Amat de Remiremont, abat, segons una llegenda nascut a Tarragona;
- Sant Amat de Tortosa, sant llegendari;
- beata María de Jesús López de Rivas, verge carmelita.
Referències
[modifica]- ↑ Lizondo, Mateu Rodrigo. Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d?Aragó: Textos en llengua catalana (1291-1420) (en castellà). Universitat de València, 2014-05-05, p. 1283. ISBN 978-84-370-9322-2.
- ↑ «13 de setembre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Nubiola de Castellarnau, Xavier. «El tramvia Mataró-Argentona» (en castellà). Cercle Històric Miquel Biada. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ Titus Liviː Historia romana, II, 8 i VII, 3, 8.
- ↑ Polibiː Històries, III, 22
- ↑ Plutarcː Vides paral·leles, Publicola, 14
- ↑ Plini el Vellː Historia natural, XXXIII, 19.
- ↑ «Battle of Quebec | North America [1759]» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «España propone que el catalán, el valenciano, el euskera y el gallego sean oficiales en la UE». El País, 13-09-2004 [Consulta: 30 agost 2024].
- ↑ «Europa admet per escrit que Espanya mai ha demanat l'oficialitat del català a la UE». CCMA, 1r juliol 2023 [Consulta: 13 setembre 2024].
- ↑ «Concepció Bordalba i Simón | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Lacruz, Raquel; Fuentes, Carla. «Maria Teresa Andrés Blasco, 1910-1992. La reina de la música per ballar». A: Les nostres compositores. Presidència de la Generalitat Valenciana, novembre, 2019, p. 22.
- ↑ Masana Ribas, Rosa M. Llevadores de Palafrugell, 165 anys d'història. Palafrugell: Associació de Suport a la Dona de Palafrugell, 2006, p.79-83. ISBN 84-611-3562-8 [Consulta: 9 març 2013].
- ↑ «Joana Biarnés i Florensa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Sardans, Jordi «Beatrice Nyffenegger». El Pou de la Gallina, Novembre 1993. Núm.72, p. 24-27.
- ↑ Pita, Elena. «Carmen Rigalt: “El periodisme d'avui és un acudit, la gent ja no creu en ell"». The New Barcelona Post, 21-08-2021. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ «Pilar Eyre». Libros Alcaná. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «Antònia Arbona i Santamaria | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ López, Carlos. «La dianense Rosa Mustafá vuelve a Les Corts» (en castellà). Denia digital, 23-07-2015. [Consulta: 29 juliol 2023].
- ↑ «Teresa Mas de Xaxars Rivero | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Borgia, Cesare in "Enciclopedia machiavelliana"» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Clara Schumann». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Marie, baroness von Ebner-Eschenbach». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ Neighbour, O. «Schoenberg [Schönberg, Arnold]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.25024 [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ Fuentes, S. «Kuyper, la fundadora de orquestas» (en castellà). Fugato, revista de divulgación musical, 29-09-2021. [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑ «Claudette Colbert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Roald Dahl | Biography & Books» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Yma Sumac, la princesa inca del canto» (en castellà). El País [Madrid], 13-09-2016. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Autores. Natália Correia. Biografia». Direção-Geral do Livro, dos Arquivos e das Bibliotecas, 01-11-2004. [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Fallece la cantante de copla Marifé de Triana». El País, 16-02-2013.
- ↑ «Oscar Arias Sanchez». Britannica Online. [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ «María Izquierdo Rojo». Congrés dels Diputats - Legislatura Constituent. [Consulta: 13 juliol 2026].
- ↑ Villacastín, Rosa. «Francine Gálvez. Entrevista» (en castellà). Mujer hoy, 21-06-2021. [Consulta: 24 juliol 2021].
- ↑ «Michael Johnson | American athlete» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Stella McCartney» (en castellà). Marie Claire, 21-08-2015. Arxivat de l'original el 2020-07-22. [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ AHAT - Arxiu Històric Diocesà de Tarragona.
- ↑ «Fallece Paco Candela, padre del nacionalismo en la Safor» (en castellà). Las Provincias, 14-09-2012.
- ↑ «Mor MARIA TERSA, la primera locutora de Ràdio Lleida». Cadena Ser, 13-09-2015. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Guilbert, Pierre. Mémoires historiques et chronologiques sur l'Abbaye de Port-Royal des Champs depuis sa fondation en 1204 (en francès), 1758, p. 80.
- ↑ «MANTEGNA, Andrea in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Michel de Montaigne | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Huebner, Steven. «Chabrier, (Alexis-)Emmanuel». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.05351 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Cárdenas de la Peña, Enrique. Historia de la Academia Mexicana de la Lengua: 1946-2000 (en castellà). Fondo de Cultura Economica, 2006, p.109. ISBN 9681679938.
- ↑ «Svèvo, Italo nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Ensign Eliane Sophie Browne Plewman (1917-1944)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ Nectoux, Jean-Michel. Fauré. Le voci del chiaroscuro (en italià). EDT srl, 2004, p. 293 (Biblioteca di cultura musicale. Autori e opere). ISBN 978-88-7063-531-7.
- ↑ «Leó Weiner (1885-1960)» (en anglès). Hyperion Records. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Biografie Herbert Eulenberg». Haus Freiheit. Herbert und Hedda Eulenberg. Arxivat de l'original el 2020-09-25. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Gertrud Woker (1878-1968): Visionary Chemist, Women's Rights Activist And Pacifist» (en anglès). Gesellschaft Deutscher Chemiker. GDCH. [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ «Ha muerto el director de orquesta, Leopoldo Stokowski» (en castellà). El País, 17-10-2012. [Consulta: 26 octubre 2012].
- ↑ «Tupac Shakur | Biography, Songs, Albums, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Biografía del científico y explorador cubano Antonio Núñez Jiménez (1923-1998)» (en castellà). Juventud Rebelde, 18-04-2013. [Consulta: 6 febrer 2022].
- ↑ «Dorothy McGuire: Biografía y filmografía» (en castellà). Aloha Criticón, 17-07-2016. Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 15 abril 2021].
- ↑ «Aporte histórico y revolucionario de un egresado de la FQ» (en castellà). UNAM, 01-08-2009. Arxivat de l'original el 2012-03-01. [Consulta: 24 octubre 2012].
- ↑ «Muere controvertido ex presidente» (en castellà). BBC Mundo, 14-09-2012. [Consulta: 25 octubre 2012].
- ↑ «Richard William Hamilton | British artist» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ ireklo, Rose. «NASA'daki ilk Türk bilim kadını sessizce veda etti (El primer científic turc de la NASA es va acomiadar en silenci)» (en turc). Sabah, 19-11-2012. [Consulta: octubre 2021].
- ↑ «Morto lo scrittore Guido Ceronetti». Corriere Fiorentino, 13-09-2018 [Consulta: 12 març 2019].
- ↑ NacióDigital. «Mor Jean-Luc Godard als 91 anys, l'última ànima de la Nouvelle Vague | NacióDigital». [Consulta: 14 setembre 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 13 de setembre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:13 de setembre.