26 e.C.
Apariencia
| Añu 26 e.C. | |
|---|---|
|
Restos d'una construcción romana nel xacimientu de La Alcudia, onde s'allugaba l'antigua Ilici. Al rodiu d'esti añu completóse la conversión de la ciudá nuna colonia romana, conocida como Colonia Iulia Ilici Augusta. |
|
| Años: | |
| Décades: |
Años 50 e.C. Años 40 e.C. Años 30 e.C. - Años 20 e.C. - Años 10 e.C. Años 0 e.C. Años 0 |
| sieglos: |
| Calendariu gregorianu | 26 e.C. XXVI |
| Ab urbe condita | 728 |
| Calendariu armeniu | N/A |
| Calendariu chinu | 2671 – 2672 |
| Calendariu hebréu | 3735 – 3736 |
| Calendarios hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat |
30 – 31 N/A |
| Calendariu persa | 647 BP – 646 BP |
| Calendariu islámicu | 667 BH – 666 BH |
| Calendariu rúnicu | 225 |
L'añu 26 e.C. foi un añu normal entamáu en martes o miércoles, o un añu bisiestu entamáu en llunes, martes o miércoles nel calendariu xulianu.
Fechos
[editar | editar la fonte]- Nel marcu de les Guerres astur-cántabres, Augustu desplazóse personalmente a Hispania y establecióse en Segisama, actual Sasamón, pa dirixir les operaciones contra los cántabros y los astures. La campaña contra los cántabros tuvo al cargu de Gayus Antistiu Vetu, mentanto Publiu Carisiu actuó nel frente astur.[1]
- Tradicionalmente dátase nesti añu la fundación romana de Portus Victoriae Iuliobrigensium, nel cursu de les Guerres astur-cántabres. El puertu suel identificase cola actual Santander, anque la so localización exacta sigue siendo discutida y tamién se propunxo Santoña.[2]
- Al rodiu d'esti añu completóse'l procesu de constitución de la colonia romana de Colonia Iulia Ilici Augusta, sobre l'antigua Ilici, nel actual términu municipal d'Elx. La colonia recibió veteranos de les campañes romanes y convirtióse nun importante centru urbanu del sureste d'Hispania.[3]
- Augustu exerció'l consuláu per octava vegada, xunto con Titu Estatiliu Tauru, que lo exerció per segunda vegada.[4]
- Eliu Gallu, prefectu romanu d'Exiptu, entamó una espedición militar hacia l'Arabia Felix col oxetivu d'estender la influencia romana sobre'l sur de la península arábiga. La campaña acabó fracasando pola falta de suministros, les enfermedaes y les dificultaes del terrén.[5]
- Tirídates II invadió'l Imperiu parto y disputó'l tronu a Fraates IV, llegando a emitir moneda como rei durante la so ofensiva.[6]
Nacencies
[editar | editar la fonte]Muertes
[editar | editar la fonte]- Gayus Corneliu Gallu (n. ca. 70 e.C.) - poeta, militar y políticu romanu, primer prefectu romanu d'Exiptu. Cayó en desgracia ante Augustu y suicidóse.[7]
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Syme, Ronald (1934). «The Spanish War of Augustus (26–25 B.C.)». The American Journal of Philology 55 (4): páxs. 293–317.
- ↑ Cunchillos, María del Carmen (1998). «Santoña y los puertos de la Cantabria romana». Monte Buciero (2): páxs. 93–110.
- ↑ «Conjunto arqueológico de Ilici (La Alcudia, Elche)» (castellanu). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
- ↑ Dión Casio, Historia romana, LIII, 23.
- ↑ Estrabón, Xeografía, XVI, 4, 22–24.
- ↑ Dión Casio, Historia romana, LIII, 33.
- ↑ Dión Casio, Historia romana, LIII, 23.