1919
Apariencia
| Añu 1919 | |
|---|---|
|
Firma del Tratáu de Versalles na Sala de los Espeyos, que punxo fin formalmente a la Primer Guerra Mundial. |
|
| Años: | |
| Décades: |
Años 1880 Años 1890 Años 1900 - Años 1910 - Años 1920 Años 1930 Años 1940 |
| sieglos: |
| Calendariu gregorianu | 1919 MCMXIX |
| Ab urbe condita | 2672 |
| Calendariu armeniu | 1368 |
| Calendariu chinu | 4615 – 4616 |
| Calendariu hebréu | 5679 – 5680 |
| Calendarios hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat |
1974 – 1975 1841 – 1842 |
| Calendariu persa | 1297 – 1298 |
| Calendariu islámicu | 1338 – 1339 |
| Calendariu rúnicu | 2169 |
1919 (MCMXIX) foi un añu normal entamáu en miércoles nel calendariu gregorianu.
Fechos
[editar | editar la fonte]Xineru
[editar | editar la fonte]- 1 de xineru - Fúndese'l barcu de guerra británicu HMY Iolaire cerca la costa d'Escocia: muerren 201 marineros.
- 1 de xineru - La Lexón Checoslovaca ocupa la mayor parte de l'autoproclamada "ciudá llibre" de Pressburgu (anguaño Bratislava), forciándola a incorporase a la nueva república de Checoslovaquia.
- 5 de xineru - Fúndase'l NSDAP, Partíu Nacional-Socialista Obreru Alemán.
- 7 de xineru - Entama la nomada Selmana Tráxica, una sulevación obrera anarquista, n'Arxentina.
- 7 de xineru - Guerra d'independencia d'Estonia. Cuando les tropes soviétiques alcuéntrense namái a 40 km de la capital del país, Tallín, l'exércitu estoniu entama una contraofensiva xeneral escontra l'Exércitu Coloráu que será esitosa.
- 11 de xineru - Rumanía anesiónase Transilvania.
- 15 de xineru - Alemaña: Tres de fracasar la revolución espartaquista son asesinaos Rosa Luxemburg y Karl Liebknecht.
- 16 de xineru - Ratifícase la 18ª enmienda a la Constitución de los Estaos Xuníos, que proclama la Llei Seca, que prohibe la venta de bebíes alcohóliques.
- 18 de xineru - Entama, nel Palaciu de Versalles, a les afueres de París, la Conferencia de Paz de París, qu'ha sentar las bases del tratáu de Versalles, que fina la Primer Guerra Mundial.
- 18 de xineru - Guerra d'independencia d'Estonia. L'exércitu estoniu llibera la ciudá de Narva, espulsando asina al Exércitu Coloráu de la fastera septentrional del país.
- 19 de xineru - Establezse la nomada Monarquía del Norte, en Portugal.
- 21 de xineru - Muerre Gojong, emperador coreanu.
- 25 de xineru - Fúndase en París la Sociedá de Naciones.
Febreru
[editar | editar la fonte]- 1 de febreru – Guerra d'independencia d'Estonia. L'exércitu estoniu llibera Valga y Võru, espulsando asina a los soviéticos del territoriu estoniu.
- 3 de febreru - Guerra civil rusa. L'exércitu soviéticu entra n'Ucraína.
- 4 de febreru - Pressburgu (Bratislava) conviértese en capital d'Eslovaquia.
- 5 de febreru - Tropes soviétiques ocupen la ciudá de Kiev tres vencer na batalla de Kiev.
- 5 de febreru - Entama, en Barcelona, la fuelga de La Canadiense, que duró 44 díes y paralizó la ciudá y el 70% de tola industria catalana.
- 5 de febreru - David W. Griffith, Charles Chaplin, Douglas Fairbanks y Mary Pickford formen l'estudiu cinematográficu United Artists.
- 6 de febreru - Entama, n'Estaos Xuníos, la fuelga xeneral de Seattle, qu'afectará a 65.000 obreros demientres seis díes. Magar que foi una fuelga non violenta y de corta duración, foi vista por bona parte de la opinión pública como un intentu d'acabar coles instituciones del país.
- 6 de febreru - Luxemburgu: Reconózse-yos a les muyeres mayores de 21 años el derechu al votu.
- 11 de febreru - Friedrich Ebert ye elixíu primer Presidente d'Alemaña (Reichspräsident) pola Asamblea Nacional de Weimar.
- 12 de febreru - Habitantes de Pressburgu d'orixe alemán y húngaru protesten escontra la incorporación de la ciudá a Checoslovaquia. La Lexón Checoslovaca abre fueu escontra los manifestantes desarmaos.
- 14 de febreru - Entama, cola batalla de Bereza Kartuska, la guerra polaco-soviética.
- 19 de febreru - Francia: L'anarquista Louis Cottin tenta, ensin ésitu, d'acabar cola vida de Georges Clemenceau, presidente del Conseyu de Ministros.
Marzu
[editar | editar la fonte]- 1 de marzu - Fórmase en Corea'l Movimientu Primeru de Marzu, pa oponese al dominiu colonial xaponés.
- 2 de marzu - Entama en Moscú el Primer Congresu de la Internacional Comunista, que s'ha fundar oficialmente'l día 4.
- 3 de marzu - Polonia píde-y a Alemaña la restitución de les fronteres de 1722.
- 9 de marzu - Entama la Revolución exipcia de 1919.
- 18 de marzu - Fúndase'l Valencia Club de Fútbol.
- 21 de marzu - Béla Kun establez la República Soviética Húngara.
- 23 de marzu - Benito Mussolini funda, en Milán, el so movimientu políticu fascista, la Associazione Nazionale dei Fasci Italiani di Combattimento.
- 23 de marzu - Carlos I, caberu emperador d'Austria, cola pal exiliu a Suiza.
- 27 de marzu - Pressburgu pasa a nomase oficialmente Bratislava.
- 28 de marzu - Entama una fuelga xeneral na cuenca del Ruhr (Alemaña).
Abril
[editar | editar la fonte]- 2 d'abril - Ye deteníu Ángel Pestaña, direutor del periódicu Solidaridad Obrera.
- 5 d'abril - Masacre de Pinsk (Polonia). 35 xudíos son asesinaos ensin xuiciu, acusaos de bolxevismu.
- 6 d'abril - Fúndase la República Soviética de Baviera.
- 10 d'abril - El cabezaleru de la Revolución Mexicana, Emiliano Zapata, cai nuna emboscada y muerre en Morelos.
- 15 d'abril - Fúndase, nel Reinu Xuníu, l'asociación Save the Children pa recoyer dineru p'ayudar a los neños alemanes ya austriacos.
- 25 d'abril - Fúndase en Weimar (Alemaña), el movimientu arquiteutónicu conocíu como Bauhaus.
- 25 d'abril - Pancho Villa entra na ciudá de Parral (Chihuahua) y aforca a l'alcalde y los sos dos fíos.
Mayu
[editar | editar la fonte]- 1 de mayu - Una gran manifestación izquierdista en Francia fina con enfrentamientos violentos cola policía.
- 1 de mayu - Disturbios en Cleveland (EEXX), col resultáu de 2 muertos, 40 mancaos y 116 detenidos.
- 2 de mayu - Tropes de la República de Weimar y del Freikorps ocupen Munich, acabando asina cola República Soviética de Baviera.
- 6 de mayu - Entama la Tercer Guerra Anglo-Afganistana.
- 8 de mayu - L'hidroavión Curtiss NC-4 de la marina d'Estaos Xuníos, al mandu d'Albert Cushing Read, conviértese nel primer avión en facer un vuelu trasatlánticu. Sal de la Estación Aeronaval Rockaway, aportando'l día 16 a Trepassey (Newfoundland, Canadá), el 17 a les islles Azores, el 27 a Lisboa y el 30-31 de mayu a Plymouth (Reinu Xuníu).
- 9 de mayu - Bélxica: Una nueva llei eleutoral establez el sufraxu masculín universal.
- 19 de mayu - Mustafa Kemal Atatürk desembarca en Samsun (Anatolia), na costa del mar Negru, dando escomienzu a la guerra d'independencia turca.
- 19 de mayu - Erupción del volcán Kelud, na islla de Xava (Indonesia): hai 5.000 muertos.
- 23 de mayu - La Universidá de California abre'l so segundu campus en Los Angeles. Nomáu inicialmente Sede meridional de la Universidá de California, foi renomáu y convirtióse na Universidá de California en Los Angeles (UCLA).
- 29 de mayu - La teoría xeneral de la relatividá d'Einstein ye comprobada cola observación qu'Arthur Eddington y Andrew Crommelin ficieron, demientres un eclipse total de Sol, en Brasil, de la esviación de la lluz propuesta nella.
- 29 de mayu - La República de Prekmurje declara formalmente la so independencia d'Hungría.
- 30 de mayu - Bélxica recibe, por un alcuerdu col Reinu Xuníu confirmáu posteriormente pola Sociedá de Naciones, un mandatu sobre Ruanda-Urundi, parte de l'antigua África Oriental Alemana.
Xunu
[editar | editar la fonte]- 4 de xunu - El Congresu de los Estaos Xuníos aprueba la 19ª enmienda a la Constitución de los Estaos Xuníos, que garantiza'l derechu al votu de les muyeres, y únviala a los estaos pa la so ratificación.
- 6 de xunu - L'Exércitu Coloráu húngaru ataca la República de Prekmurje.
- 7 de xunu - Malta: Soldaos británicos disparen escontra una manifestación que protestaba escontra'l gobiernu colonial, matando a cuatro persones.
- 14-15 de xunu - Un aeroplanu Vickers Vimy, pilotáu por John Alcock y Arthur Whitten Brown, fai'l primer vuelu trasatlánticu ensin escales ente Saint John's (Terranova) y Clifden (Irlanda).
- 15 de xunu - Pancho Villa ataca Ciudad Juárez. Cuando la llucha s'estiende al llau d'Estaos Xuníos de la frontera soldaos de caballería d'esti país crucien la frontera pa espulsar a les tropes de Villa del territoriu de so.
- 28 de xunu - Fírmase'l Tratáu de Versalles, que liquida la Primer Guerra Mundial.
- 28 de xunu - Establezse, como oficina de la Sociedá de Naciones, la Organización Internacional del Trabayu.
Xunetu
[editar | editar la fonte]- 2 de xunetu - Aconceya, en Damascu, el Congresu Nacional Siriu. Nelli, los nacionalistes árabes anuncien la independencia del reinu árabe de Siria.
- 2-6 de xunetu - El dirixible británicu R34 fai'l primer vuelu trasatlánticu en dirixible, y el primeru hacia l'occidente. Salió de la base militar d'East Fortune, n'Escocia, y aportó a Mineola (Nueva York).
- 7 de xunetu - L'Exércitu de los Estaos Xuníos unvia un convói pa cruciar el territoriu continental del país, pa evaluar la posibilidá de crucialu per carretera. La precariedá de les carreteres y caminos fai que'l viaxe dure meses.
- 11 de xunetu - Entama a aplicase, nos Países Baxos, la xornada llaboral d'ocho hores con descansu dominical.
- 28 de xunetu - Fúndase, en París, la Unión Astronómica Internacional.
- 31 de xunetu - Fuelga de policíes en Londres y Liverpool en favor del reconocimientu del Sindicatu Nacional de Policía y Personal de Prisiones; más de 2.000 fuelguistes foron despidíos.
Agostu
[editar | editar la fonte]- 1 d'agostu– Colapsa la República Soviética húngara.
- 3 d'agostu – L'exércitu rumanu llibera Timișoara de la ocupación húngara.
- 4 d'agostu – L'exércitu rumanu ocupa Budapest.
- 8 d'agostu – El tratáu de Rawalpindi sella'l final de la Tercer Guerra Anglo-Afganistana.
- 11 d'agostu – Entra en vigor, n'Alemaña, la Constitución de Weimar.
- 16-26 d'agostu - Primer llevantamientu de Silesia: los polacos de l'Alta Silesia rebélense escontra los alemanes.
- 19 d'agostu - Afganistán llogra la independencia del Reinu Xuníu.
- 31 d'agostu - Fúndase'l Partíu Comunista de los Estaos Xuníos.
Setiembre
[editar | editar la fonte]- 6 de setiembre - Fina, en San Francisco, el viaxe del convói del exércitu d'Estaos Xuníos que crució'l país per carretera.
- 10 de setiembre - Fírmase'l Tratáu de Saint-Germain-en-Laye, qu'establez les condiciones de la paz con Austria-Hungría.
- 17 de setiembre - L'antigua África del Suroeste alemana colócase embaxo l'alministración de la República Sudafricana.
Ochobre
[editar | editar la fonte]- 2 d'ochobre - El presidente de los Estaos Xuníos Woodrow Wilson sufre un accidente cerebrovascular que lu convierte nun inválidu.
- 7 d'ochobre - Fúndase la compañía aérea KLM, que ye, en 2018, la más antigua del mundu que conserva'l so nome orixinal.
- 10 d'ochobre - Estonia fai una reforma agraria radical, pola que nacionaliza'l 97% de les tierres agrícoles del país, que pertenecíen mayormente a xentes d'orixe alemán.
- 13 d'ochobre - Fírmase, en París, la Convención pa la Reglamentación de la Navegación Aérea Internacional.
- 16 d'ochobre - Adolf Hitler pronuncia'l so primer discursu en nome del Partíu Obreru Alemán.
- 17 d'ochobre - El rei Alfonsu XIII inaugura oficialmente la primer llinia del metro de Madrid.
Payares
[editar | editar la fonte]- 7 de payares - Primer raid de Palmer n'Estaos Xuníos, nel segundu aniversariu de la Revolución Soviética. Más de 10.000 comunistes y anarquistes son arrestaos en 23 ciudaes.
- 9 de payares - Primer apaición de Félix el gatu, el primer personaxe de dibuxos animaos que se fizo popular, en Feline Follies.
- 16 de payares - L'exércitu rumanu abandona Budapest, permitiendo la entrada del vicealmirante Miklós Horthy, qu'habrá ser rexente dende marzu de 1920, na ciudá.
- 19 de payares - El Senáu de los Estaos Xuníos refuga ratificar el tratáu de Versalles.
- 27 de payares - Róblase'l tratáu de Neuilly-sur-Seine, que fina cola guerra ente los aliaos y Bulgaria.
- 30 de payares - Les autoridaes sanitaries declaren oficialmente finalizada la epidemia de la nomada gripe español.
Avientu
[editar | editar la fonte]- 5 d'avientu - El ministru turcu de la guerra prohibe a griegos, armenios y xudíos facer el serviciu militar.
- 5 d'avientu - Fúndase en Barranquilla (Colombia), la primer aerollinia d'América y segunda más antigua del mundu: la SCADTA, que camudaría más sero'l so nome pol actual, Avianca.
- 21 d'avientu - Estaos Xuníos deporta a 249 persones, incluyida la escritora Emma Goldman, a la Xunión Soviética.
Nacencies
[editar | editar la fonte]- 1 de xineru - J. D. Salinger, escritor norteamericanu († 2010)
- 14 de xineru - Roma: Giulio Andreotti, políticu italianu democrata-cristianu, primer ministru d'Italia († 2013)
- 15 de xineru - George Cadle Price, primer ministru de Belize († 2011)
- 17 de xineru - Antonio Mingote, dibuxante, escritor, académicu de la llingua y periodista español († 2012)
- 5 de febreru - Andreas Papandreou, primer ministru de Grecia († 1996)
- 5 de febreru - Silvino Argüelles, cantante asturianu de tonada († 1986)
- 11 de febreru - Eva Gabor, actriz norteamericana († 1995)
- 18 de febreru - Jack Palance, actor norteamericanu († 2006)
- 17 de marzu - Nat King Cole, cantante norteamericanu († 1965)
- 1 d'abril - Joseph Murray, médicu norteamericanu, Premiu Nobel en Fisioloxía o Medicina († 2012)
- 3 d'abril - Ante Bilobrk, militar yugoslavu († 1943)
- 8 d'abril - Ian Smith, primer ministru de Rhodesia († 2007)
- 17 d'abril - Chavela Vargas, cantante costarricano-mexicana († 2012)
- 22 d'abril - Donald J. Cram, químicu norteamericanu, Premiu Nobel de Química († 2001)
- 24 d'abril - Glafkos Klerides, primer ministru de Xipre († 2013)
- 1 de mayu - Mohammed Karim Lamrani, primer ministru de Marruecos
- 3 de mayu - Pete Seeger, músicu, cantante y compositor norteamericanu († 2014)
- 5 de mayu - Georgios Papadopulos, primer ministru de Grecia († 1999)
- 7 de mayu - Eva Perón, esposa de Juan Domingo Perón (†1952)
- 8 de mayu - Lex Barker, actor norteamericanu († 1973)
- 19 de mayu - Mitja Ribičič, primer ministru de Yugoslavia († 2013)
- 22 de mayu - Paul Vanden Boeynants, primer ministru de Bélxica († 2001)
- 30 de mayu - René Barrientos Ortuño, presidente de Bolivia († 1969)
- 23 de xunu - Muhammad Boudiaf, presidente d'Arxelia († 1992)
- 7 de xunetu - María Luisa García, cocinera y escritora asturiana.
- 8 de xunetu - Walter Scheel, presidente d'Alemaña Occidental.
- 10 de xunetu - Pierre Gamarra, escritor francés († 2009)
- 16 de xunetu - Choi Kyu-hah, presidente de Corea del Sur († 2006)
- 20 de xunetu - Edmund Hillary, esplorador neozelandés († 2008)
- 31 de xunetu - Primo Levi, escritor italianu († 1987)
- 9 d'agostu - Joop den Uyl, primer ministru de los Países Baxos (†1987)
- 20 d'agostu - Adamantios Andrutsopulos, primer ministru de Grecia († 2000)
- 28 d'agostu - Godfrey Hounsfield, inventor británicu, Premiu Nobel en Fisioloxía o Medicina (†2004)
- 19 de setiembre - Juan Barjola, pintor estremeñu († 2004)
- 26 de setiembre - Santander: Matilde Camus, poeta española († 2012)
- 29 de setiembre - Vladimír Vašíček, pintor checu († 2003)
- 1 d'ochobre - Ariodante Dalla, cantante italianu († 1966)
- 3 d'ochobre - James M. Buchanan, economista norteamericanu, Premiu Nobel († 2013)
- 5 d'ochobre - Donald Pleasence, actor británicu († 1995)
- 8 d'ochobre - Kiichi Miyazawa, primer ministru de Xapón (†2007)
- 17 d'ochobre - Zhao Ziyang, primer ministru de la República Popular de China († 2005)
- 18 d'ochobre - Pierre Elliott Trudeau, primer ministru de Canadá (†2000)
- 18 d'ochobre - Anita O'Day, cantante norteamericana (†2006)
- 22 d'ochobre - Doris Lessing, escritora británica, Premiu Nobel († 2013)
- 26 d'ochobre - Mohammad Reza Pahlavi, rei d'Irán (†1980)
- 5 de payares - Félix Gaillard, primer ministru de Francia († 1970)
- 6 de payares - Sophia de Mello Breyner Andresen, escritora portuguesa († 2004)
- 10 de payares - Mikhaïl Kalàshnikov, militar y inxenieru rusu († 2013)
- 28 de payares - José María Pinilla, presidente de Panamá († 1979)
- 9 d'avientu - William Lipscomb, químicu norteamericanu, Premiu Nobel († 2011)
- 10 d'avientu - Alexander Courage, compositor de bandes sonores norteamericanu († 2008)
- Siad Barre, presidente de Somalia († 1995)
Muertes
[editar | editar la fonte]- 4 de xineru - Georg von Hertling, canciller d'Alemaña (º 1843)
- 6 de xineru - Oyster Bay ( Nueva York ) : Theodore Roosevelt, políticu norteamericanu, presidente de los Estaos Xuníos ente 1901 y 1909 (° 27 d'ochobre de 1858)
- 15 de xineru - Karl Liebknecht, dirixente socialista alemán (º 1871)
- 15 de xineru - Rosa Luxemburg, dirixente socialista alemana (º 1870)
- 16 de xineru - Francisco de Paula Rodrigues Alves, presidente de Brasil (º 1848)
- 4 d'abril - William Crookes, químicu y físicu inglés (º 1832)
- 30 de xunu - John William Strutt Rayleigh, físicu británicu, Premiu Nobel de Física (º 1842)
- 15 de xunetu - Hermann Emil Fischer, químicu alemán, Premiu Nobel de Química (º 1852)
- 8 d'agostu - Ernst Haeckel, biólogu y filósofu alemán (º 1834)
- 9 d'agostu - Ruggiero Leoncavallo, compositor italianu (º 1857)
- 11 d'agostu - Andrew Carnegie, industrial y filantropu británicu (º 1835)
- 24 d'agostu - Juan Antonio Escurra, presidente de Paraguái (º 1859)
- 20 de setiembre - Ramón Barros Luco, presidente de Chile (º 1835)
- 2 d'ochobre - Victorino de la Plaza, presidente arxentín (º 1840)
- 13 d'ochobre - Karl Adolph Gjellerup, escritor danés, Premiu Nobel de Lliteratura (º 1857)
- 3 de payares - Terauchi Masatake, primer ministru de Xapón (º 1852).
- 5 de payares - Anselmo López Sánchez, fundador, xugador y primer presidente del Real Sporting de Xixón.
- 15 de payares - Alfred Werner, químicu suizu, Premiu Nobel de Química (º 1866)
- 3 d'avientu - Pierre-Auguste Renoir, pintor francés (º 1841)
- 19 d'avientu - Cleofonte Campanini, direutor d'orquestra italianu (º 1860)
- Ventura Álvarez Sala, pintor asturianu (° 1869)
- Física : Johannes Stark
- Química : Destináu al Fondu Especial d'esta seición del premiu
- Fisioloxía o Medicina : Jules Bordet
- Lliteratura : Carl Friedrich Georg Spitteler
- Paz : Woodrow Wilson