101 California Street
| 101 California Street | |
|---|---|
| Rascacielos | |
|
| |
| Llocalización | |
| País | |
| Estaos | |
| Charter city and county (en) | San Francisco |
| Coordenaes | 37°47′34″N 122°23′53″W / 37.79285°N 122.39795°O |
| Historia y usu | |
| Apertura | 1982 |
| Dueñu |
Hines Interests Limited Partnership (en) |
| Arquiteutura | |
| Arquiteutu/a | Philip Johnson |
| Pisos | 48 |
| Ascensores | 32 |
101 California Street ye un rascacielos d'oficines de 48 pisos completáu en 1982 nel Distritu Financieru de San Francisco, California. La torre de 183 m (600 ft), que ufierta 1,250,000 sq ft (116,000 m²) d'espaciu pa oficines, ta delimitada poles cais California, Davis, Front y Pine, cerca de Market Street.
Historia
[editar | editar la fonte]GIC (el fondu soberanu de Singapur) mercó'l 92% del edificiu a Nippon Life Insurance Company en 2012 por 910 millones de dólares.[1][2] Hines Interests Limited Partnership tien una participación parcial nel edificiu.[1]
Descripción
[editar | editar la fonte]La torre cilíndrica cuenta con un vestíbulu de siete pisos cerráu con cristal y una plaza de granitu con terraces florales y una fonte. Durante la temporada navidiega, añádese una plataforma con adornos de Navidá de gran tamañu na plaza. L'entrada del edificiu ye bien similar a la de 101 Park Avenue en Nueva York, y tamién foi diseñada por Philip Johnson y John Burgee en 1982.
101 California ta equipada con un total de trenta y dos ascensores: ventidós sirviendo la torre, dos sirviendo los pisos del 45 al 48, cuatro sirviendo l'edificiu anexu de forma triangular, dos sirviendo'l garaxe, y dos pa carga.[3] Les ocho escaleres d'emerxencia distribuyíes pel edificiu tán destinaes namái pa usos d'emerxencia.[3]
Tirotéu de 1993
[editar | editar la fonte]L'edificiu ye escenariu de lo que se conoz como los tiroteos de 101 California Street, un asesinatu en masa que tuvo llugar ellí en 1993. El 1 de xunetu, Gian Luigi Ferri, un cliente descontentu del bufete d'abogaos Pettit & Martin, entró nes oficines nel pisu 34 y mató a ocho persones y dexó seis mancaes antes de suicidase. L'eventu foi un finxu pa la aprobación de la Llei de Control de Delitos Violentos y Aplicación de la Llei de 1994, una iniciativa entamada pola senadora de California Dianne Feinstein pa prohibir les armes d'asaltu.[4] Un xardín en terraces na plaza frente al edificiu ta dedicáu agora a les víctimes.
Inquilinos destacaos
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- 1 2 Nelson, Andrew (23 de setiembre de 2021). «Number 13: 101 California Street, Financial District, San Francisco» (inglés). Consultáu'l 29 de setiembre de 2021.
- ↑ Levy, Dan (24 d'ochobre de 2012). «Singapore's GIC Said to Invest in San Francisco Tower» (inglés). Consultáu'l 7 de xunetu de 2025.
- 1 2 Property Management Office (2010). «101 California Tenant Manual» (.PDF). Hines: páxs. 5, 6. http://www.property-website.com/pws/sites/16/live/upload/files/BC5BDFF0-9B3A-4091-B6C3-93E05E3006BC.pdf. Consultáu'l 12 de mayu de 2010.
- ↑ Harriet Chiang (1 de xunetu de 2003). «10 Years After: 101 California Massacre Victims Helped Toughen Gun Laws». The San Francisco Chronicle. Archiváu dende l'orixinal el 2012-04-06. https://web.archive.org/web/20120406094928/http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=%2Fc%2Fa%2F2003%2F07%2F01%2FMN62991.DTL. Consultáu'l 20 de febreru de 2010.